Actualitats
Jornada de mobilizacions en Catalonha e Aran pels presonièrs politics
Dins tot lo territòri an agut luòc d’acamps de protèsta contra l’encarceracion dels presidents de las doas associacions independendistas acusats de “sedicion”
Son en preson, dempuèi dimars de ser, los presidents de las doas associacions independentistas, acusats de “sedicion” per aver cridat a manifestar pacificament. Mas la decision de la jutgessa a provocat de reaccions nombrosas, en Catalonha e Aran, e endacòm mai, e son de soslinhar los acamps de protèsta que se visquèron per tot lo país.
A miègjorn i aguèt d’acamps de protèsta davant los luòcs de trabalh de cadun, e tanben davant las comunas. De ser, a partir de 20h, de centenats de milièrs de personas s’acampèron en silenci amb de candelas a las principalas vilas de Catalonha. En Aran, l’acamp se tenguèt davant lo sèti del Govèrn d’Aran a Vielha ont se legiguèt una declaracion contra la supression dels dreches fondamentals.
Mai de repression
Mentretant, la Gàrdia Civila intrèt dins lo sit del servici del telefòn d’emergéncia de Catalonha per contrarotlar las comunicacions de la polícia de la Generalitat, los Mòssis d’Esquadra, e per cercar d’enregistraments sus la jornada del 1r d’octòbre.
“Ajudatz a Catalonha, salvatz Euròpa”
Mentretant, Òmnium Cultural a publicat un vidèo en anglés, amb de jostítols en catalan, que vòl far una crida al Mond. Entitolat “Ajudatz a Catalonha, salvatz Euròpa”, lo filmet explica e mòstra d’imatges de la lucha pacifica del pòble per l’independéncia e denóncia l’autoritarisme e la repression de l’estat espanhòl.
Lo cortmetratge se conclutz amb un messatge als ciutadans d’Euròpa. “Sèm de ciutadans europèus coma tu e avèm de besonh de ton ajuda per defendre la libertat e la democracia. Te prègui de clucar pas los uèlhs. Çò que se passa aicí, en Catalonha, es pas un afar intèrn espanhòl. Pertòca totes los ciutadans europèus. Ara, abans que siá tròp tard, ajuda a Catalonha, salva Euròpa”.
Tens of thousands protest in the streets of #Barcelona and other Catalan cities after the arrest of two leaders of the civilian independentist movement. #LlibertatJordis#Cataloniapic.twitter.com/CrF6Xctgox
— Jaume Clotet (@jaumeclotet) 17 d’octubre de 2017
Moments durant la concentració a #Vielha per demanar #LlibertatJordispic.twitter.com/SloHrabYY6
— gkmph (@gkmph) 17 d’octubre de 2017
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo Mariano hauria de ser denunciat e processat de mal versacion per haver daissat 76 000 000 000 d'euros, diners dels contribuents als bancs privats per la crisi bancaria. Segons lo banc d'Espanha nomai se n'han tornat 4 000 000. 000 e no crese poder-ne recuperai mai. Los principals bancs que reberen las majors quantitats, haurien de ser auditades, e saber la relacion que tenien amb lo finançament electoral del PP. A consequència d'açò, Espanha que abans tenia una situacion economica bona, actualament té un deute enorma dificil de pagar.
Coma crèire à d'eleccions "liuras", quora Rajoy anóncia per avança que son vejaire l'emportarà?
Lo PP precisa coma faran: tot simplament en declarant illegaus lei partits qu'apàron l'independéncia e en empachant sei representants de se presentar (çò que me sembla gaire democratic, mai pusleu una mesura dictatoriala...).
una reforma de la constitució siempre s´impossaran els partits estatals perque son la comunitat castellana la comunitat majoritaria al estat espanyol. les minores estatals no poden fer res, es una questió de demografía.
A CATALUNYA S´HAN FET DOS REFERENDUMS I SEMPRE LES A GUNYAT PER MAJORIA ABSOLUTA ELS INDEPENDISTES . LES ELECCIONS AUTONOMIQUES SEMPRE LES HAN GUANYA PARTITS SOBERANISTES, DES DE FA TRENTA SET ANYS. QUAN ESPANYA ANCARA NO EXISTIA A CATALUNYA JA HABIA LA DENOMINADA MARCA HISPANICA FUNDADA PER COMTES OCCITANS. CATALUNYA ES UNA NACIÓ QUE TE MIL ANS DE HISTORIA.
#8 I-a dins la cultura parisiano-jacobina una mòrga e un mesprètz quasi aristocratics per la "provincia", las "regions", pobladas de simplèts e d'innocentàs estabosits e pauc fisables. Los sols interlocutors valables e "coma cal" son aqueles de las autras capitalas. Doncas per Paris l'interlocutor seriós e que fa partida dau mèsma mond qu'èl, de la mèsma classa sociala qu'èl, es Madrid. Dins l'amira auturenca e aristocratica de l'ipercentralista Paris, la Catalonha es res qu'una "région" qu'a l' insoléncia escandalosa d'ausar se revoltar contra lo seu mèstre. Tot çò que se ditz e pensa uèi dins las redaccions parisencas al sicut de Catalonha es asaigat per aquesta evidència jacobina. Per tota la parisencalha l'interlocutor natural qu'es a son auçada, l'alter-ego seu, sensat e responsable pòt n'èsser qu'a Madrid e ( niflament mespresós, condescendent e indignat) sustot pas "en région" !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari