Actualitats
Espanha metrà en marcha deman l’article 155 contra Catalonha e Aran
Mentretant, la majoritat independentista del Parlament de Catalonha assegura que l’independéncia serà proclamada dins los jorns avenidors
L’estat espanhòl començarà deman los procediments per aplicar l’article 155 de la Constitucion espanhòla contra lo govèrn de Catalonha. A aquel moment lo Parlament de Catalonha poiriá far venir efectiva l’independéncia de Catalonha e Aran, declarada lo 10 d’octòbre passat e mesa en suspens per donar una escasença al dialòg.
Diluns èra lo darrièr jorn del primièr ultimatum que lo president del govèrn espanhòl, Mariano Rajoy, aviá bandit al president de la Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont, per que respondèsse s’aviá declarada l’independéncia o non. Alara Puigdemont refusèt de i respondre e prepausèt un relambi de dos meses per dialogar. Rajoy mandèt una autra letra en lançant un ultimatum fins a dijòus per que Puigdemont i balhèsse una responsa. E Puigdemont i respondèt net e clar. La responsa assegurava que l’independéncia l’aviá decidida lo pòble catalan en un referendum lo 1r d’octòbre passat, amb la garentida d’un nombre naut de sufragis. E mai, Puigdemont precisava qu’el aviá prepausat de daissar temporàriament aquel “mandat popular” en suspens per donar una escasença al dialòg. La letra conclutz en disent que se Rajoy manten la repression contra Catalonha e refusa lo dialòg, “lo Parlament de Catalonha poirà procedir, s'o considèra oportun, a votar la declaracion formala d'independéncia que votèt pas lo 10 d’octòbre”.
La reaccion del govèrn espanhòl a la responsa de Puigdemont arribèt sul pic. Considèra que la proposicion de dialòg es una “atrapa” e entamena la procedura d’aplicacion de l’article 155, que prevei de prene lo contraròtle dels govèrns de Catalonha e d’Aran. Aquela mesura s’es pas jamai aplicada e lo tèxt especifica pas gaire quinas mesuras poirà prene Rajoy per obligar la Generalitat d’obesir a sos òrdres. Aquò poiriá inclure de desplegar l’armada, segon insinuèt dijòus passat la ministra de la defensa espanhòla a l’ocasion del Jorn de l’Ispanitat, lo 12 d’octòbre passat.
Ansin, lo burèu del Senat espanhòl s’amassarà deman, just après una reünion del Conselh de Ministres qu'aprovarà l'aplicacion de l'article 155. Començarà atal diluns un debat sus son aprobacion dins la cambra nauta espanhòla, ont lo Partit Popular a la majoritat absoluda. Lo debat del Senat se poiriá perlongar fins a divendres 30 d’octòbre.
Mentretant, la deputada occitana del Parlament de Catalonha, Mireia Boya, assegurèt que los dos grops independentistas, Junts pel Sí e CUP, èran a parlar, e que l’independéncia seriá proclamada dins los jorns avenidors.
Diluns èra lo darrièr jorn del primièr ultimatum que lo president del govèrn espanhòl, Mariano Rajoy, aviá bandit al president de la Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont, per que respondèsse s’aviá declarada l’independéncia o non. Alara Puigdemont refusèt de i respondre e prepausèt un relambi de dos meses per dialogar. Rajoy mandèt una autra letra en lançant un ultimatum fins a dijòus per que Puigdemont i balhèsse una responsa. E Puigdemont i respondèt net e clar. La responsa assegurava que l’independéncia l’aviá decidida lo pòble catalan en un referendum lo 1r d’octòbre passat, amb la garentida d’un nombre naut de sufragis. E mai, Puigdemont precisava qu’el aviá prepausat de daissar temporàriament aquel “mandat popular” en suspens per donar una escasença al dialòg. La letra conclutz en disent que se Rajoy manten la repression contra Catalonha e refusa lo dialòg, “lo Parlament de Catalonha poirà procedir, s'o considèra oportun, a votar la declaracion formala d'independéncia que votèt pas lo 10 d’octòbre”.
La reaccion del govèrn espanhòl a la responsa de Puigdemont arribèt sul pic. Considèra que la proposicion de dialòg es una “atrapa” e entamena la procedura d’aplicacion de l’article 155, que prevei de prene lo contraròtle dels govèrns de Catalonha e d’Aran. Aquela mesura s’es pas jamai aplicada e lo tèxt especifica pas gaire quinas mesuras poirà prene Rajoy per obligar la Generalitat d’obesir a sos òrdres. Aquò poiriá inclure de desplegar l’armada, segon insinuèt dijòus passat la ministra de la defensa espanhòla a l’ocasion del Jorn de l’Ispanitat, lo 12 d’octòbre passat.
Ansin, lo burèu del Senat espanhòl s’amassarà deman, just après una reünion del Conselh de Ministres qu'aprovarà l'aplicacion de l'article 155. Començarà atal diluns un debat sus son aprobacion dins la cambra nauta espanhòla, ont lo Partit Popular a la majoritat absoluda. Lo debat del Senat se poiriá perlongar fins a divendres 30 d’octòbre.
Mentretant, la deputada occitana del Parlament de Catalonha, Mireia Boya, assegurèt que los dos grops independentistas, Junts pel Sí e CUP, èran a parlar, e que l’independéncia seriá proclamada dins los jorns avenidors.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Sempre la mateixa merda amb els ispans, volen, volen, però mai donen res, res!
Es massa temps aguantant-los, suportant-los, la cosa es que ens foten fàstic, i marxem! Els agradi o no.
Ningú ens pot dir el que em de fer, només nosaltres i si no els agrada que si possin fulles, es així!
No podran contra un poble unit, si cal a la clandestinitat, però unit.
Visca la Terra...Lluire! I Despertaferro!
Hi han moltes cançons que ho expliquen, i molts poemes i llibres al llarg de la nostre història ara es la nostre, endavant in sense aturar-nos.
Fins la Victòria, i pel nou estat
L'Ernest, "El Tàrrega".
#14 Doblidètz pas que lo PP a pas d'escrupuls a pagar de mond per intoxicar la tela* e se pòt que qualque arlèri que ven nos fa visita siague un esbirre estipendiat. Si que non es plan malaisit de comprene que se pòscan afirmar de messorgas tan grandas coma la catedrala de Burgos.
*A plan desblocats de fons per montar de dossièrs de farlabica contra los dirigents catalans. Dins las darrièras novèlas, i a 50 000 euros que se passèjan (font: publico.es).
erratum
Disparus= Desapareguts
A ieu me sembla que la solucion a la crisi MARIANO/CATALANA pasa per la reconeissença de la victoria de la Republica sus lo franquisme e sobretot sus los eretiers que son Felip de Borbon et Rajoy y su PP... perdeque es evident que dins aquela democracia podes pensar ça que vols mai pos tojorn còrrer per veire tas ideas ganhar si desagrada a tot aquel monde... Si Rajoy vols d'eleccions a pas qua demissionar e permetre als pòbles d'Espanha de s'expremir sus una monarquia corrompuda partisana e inutila... podriai tanben demontar lo culte del Caudillo (Paco de Galicia...puta madre) los Valles de los caïdos y totas las festas de remenbranças e encara mai castigar los que se son mal comportats pendent la dictatura e mai cercar los disparus e los efans enlevats a sas famillias per los confiar a de bons espanhols... per faire cort reglar las comptas de la guerra que se son pas fachs... Nia pron tanben de confundir constitucionalitad amb legalitat... Mandela e de negres americans o d' Argeirians son anat en preson e mai perdeque respectaba pas e se son revoltats contra las leis constitcionales de las grandas democracias d'Africa del Sur de los Estats units e de nostra bela França e parli pas de los autres coma los Angles... "Lo que me hace lo mas danio es de ver que los partidos politicos Espagnoles y sobretodo los Espagnoles prefieran un Rey su familia y un P.P de Rajoy compromidos y envolucrado dentro algunas asuntos que de pensar que el pueblo Catalan no lo permite y quiere ser libre... Y porque no construir una Républica Federala sociala de los pobles e de las Culturas dentro de una Europa lo mismo... " Un que s'apela Mira beau a dich " sen aqui per la vòlontat del pòble e sortiren pas que per la força de las baïonetas..." Saven totes coma tot aquo s'es terminat ...
#5 "Tota Euròpa"? Fau aver una bèla marrida fe per dire aquò!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari