Actualitats
Lo govèrn espanhòl vòl prene lo contraròtle dels govèrns de Catalonha e d’Aran
Mariano Rajoy prepausa de destituir Carles Puigdemont e totes los membres de son govèrn e de contrarotlar las decisions del Parlament catalan. Las institucions de la Val d’Aran serián tanplan tocadas
Lo president del govern espanyol, Mariano Rajoy, vòl destituir lo president de la Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont, e totes los conselhièrs (ministres regionals) de son govèrn, e prene lo contraròtle del Parlament de Catalonha. Son intencion es de convocar d’eleccions regionalas “tan lèu coma se recobrarà la normalitat institucionala”, çò anoncièr ièr. Segon Rajoy, aquelas foncions las assumiràn las “autoritats” que lo govèrn espanhòl designarà. Tanben las decisions del Parlament de Catalonha seràn contrarotladas pel govèrn de Madrid. “Aquò es pas una suspension de l’autonomia o de l’autogovèrn, —çò diguèt— son destituidas las personas qu’an plaçat la Generalitat fòra de la lei”. En mai d’aquò, Rajoy confirmèt que lo govèrn espanhòl prendriá lo contraròtle dels mèdias publics de Catalonha, çò es TV3 e Catalunya Ràdio. Los professionals d’aqueles mèdias an mostrat lor indignacion.
Rajoy a prepausat aquelas mesuras al Senat espanhòl que las deurà aprovar divendres venent. De soslinhar que lo Partit Popular (PP) a la majoritat absoluda al Senat, mas que lo Partit Socialista (PSÒE) e Ciutadans sostenon la decision de Rajoy.
Es atal que lo govèrn espanhòl a interpretat l’aplicacion de l’article 155 de la Constitucion espanhòla; segon lo president espanhòl, sa tòca es de “tornar a la legalitat” e tanben de “recobrar la normalitat e la convivéncia que se son plan deterioradas”. E mai ajustèt que o fasiá amb la volontat de “contunhar la recuperacion economica que, uèi, es en perilh evident” e de “far d’eleccions en situacion de normalitat”.
A prepaus de la crida al dialòg qu’aviá facha plusors còps Carles Puigdemont, Rajoy diguèt que “la Generalitat a pas prepausat cap de dialòg mas una imposicion”.
Mariano Rajoy, sindic d’Aran?
Una de las consequéncias d’aquelas mesuras seriá la paralisi de facto del Conselh General d’Aran e de l’autogovèrn del país occitan, segon remarcava la deputada aranesa Mireia Boya sus son compte de Facebook, mentre qu’apelava a manifestar.
Dins aquel sens, tanben lo delegat de la Generalitat de Catalonha en Aran, Àlex Moga, anonciava las consequéncias catastroficas per Aran, e criticava lo supòrt d’Unitat d’Aran, coma sòcis del PSÒE, a la decision de Rajoy.
Refús del Sindic d’Aran
Quant al sindic d’Aran, Carlos Barrera, refusèt e condemnèt aquela “interpretacion dera democracia en aguesti tèrmes totalitaris” en tot sosténer las institucions catalanas. Dins aquel sens publiquèt sus son perfil de Facebook lo comunicat de Convergéncia Aranesa.
La situacion politica en Aran se presenta amb una granda tension. Lo secretari general d’Unitat d’Aran, Paco Boya, fa partida del conselh directiu del PSÒE qu’a sostengut la decision de Mariano Rajoy.
Manifestacion
De ser Barcelona visquèt tornarmai una manifestacion gigantassa ont se reclamèt la liberacion de Jordi Cuixart e Jordi Sánchez, los presidents de las doas principalas associacions independentistas que dempuèi dimars passat son en preson, acusats de “sedicion” per aver cridat a manifestar pacificament.
Carles Puigdemont jonguèt tanben aquela manifestacion, ont la societat catalana exprimiguèt son malèsser davant aquelas politicas autoritàrias de repression.
Puigdemont convòca lo parlament per que responda en consequéncia
“Es la pièger ataca que l’aja patida Catalonha après Franco”, çò diguèt lo president de la Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont. Après participar a la manifestacion, Puigdemont faguèt una compareissença institucionala ont refusèt “aquela ataca” que qualifiquèt d’“umiliacion incompatibla amb una actitud democratica”. Ansin diguèt que “d’impausar un govèrn non elegit pels ciutadans es aquò, es coma exercir la violéncia contra los ciutadans, perseguir los mèdias, incarcerar las gents...”
Dins son discors prononciat al Palais de la Generalitat, Puigdemont anoncièt que demandariá al Parlament de Catalonha que convoquèsse una sesilha extraordinària per analisar las consequéncias de l’article 155 e prene “las decisions pertinentas”. Segon Vilaweb, aquela sesilha se tendrà divendres que ven, en parallèl a la sesilha del Senat espanhòl a Madrid.
Rajoy a prepausat aquelas mesuras al Senat espanhòl que las deurà aprovar divendres venent. De soslinhar que lo Partit Popular (PP) a la majoritat absoluda al Senat, mas que lo Partit Socialista (PSÒE) e Ciutadans sostenon la decision de Rajoy.
Es atal que lo govèrn espanhòl a interpretat l’aplicacion de l’article 155 de la Constitucion espanhòla; segon lo president espanhòl, sa tòca es de “tornar a la legalitat” e tanben de “recobrar la normalitat e la convivéncia que se son plan deterioradas”. E mai ajustèt que o fasiá amb la volontat de “contunhar la recuperacion economica que, uèi, es en perilh evident” e de “far d’eleccions en situacion de normalitat”.
A prepaus de la crida al dialòg qu’aviá facha plusors còps Carles Puigdemont, Rajoy diguèt que “la Generalitat a pas prepausat cap de dialòg mas una imposicion”.
Mariano Rajoy, sindic d’Aran?
Una de las consequéncias d’aquelas mesuras seriá la paralisi de facto del Conselh General d’Aran e de l’autogovèrn del país occitan, segon remarcava la deputada aranesa Mireia Boya sus son compte de Facebook, mentre qu’apelava a manifestar.
Dins aquel sens, tanben lo delegat de la Generalitat de Catalonha en Aran, Àlex Moga, anonciava las consequéncias catastroficas per Aran, e criticava lo supòrt d’Unitat d’Aran, coma sòcis del PSÒE, a la decision de Rajoy.
Refús del Sindic d’Aran
Quant al sindic d’Aran, Carlos Barrera, refusèt e condemnèt aquela “interpretacion dera democracia en aguesti tèrmes totalitaris” en tot sosténer las institucions catalanas. Dins aquel sens publiquèt sus son perfil de Facebook lo comunicat de Convergéncia Aranesa.
La situacion politica en Aran se presenta amb una granda tension. Lo secretari general d’Unitat d’Aran, Paco Boya, fa partida del conselh directiu del PSÒE qu’a sostengut la decision de Mariano Rajoy.
Manifestacion
De ser Barcelona visquèt tornarmai una manifestacion gigantassa ont se reclamèt la liberacion de Jordi Cuixart e Jordi Sánchez, los presidents de las doas principalas associacions independentistas que dempuèi dimars passat son en preson, acusats de “sedicion” per aver cridat a manifestar pacificament.
Carles Puigdemont jonguèt tanben aquela manifestacion, ont la societat catalana exprimiguèt son malèsser davant aquelas politicas autoritàrias de repression.
La imatge que ofereix Reuters de la manifestació #SànchezCuixartTV3. Comença ara a les 17h https://t.co/ngYSdWJurgpic.twitter.com/Co8MwAw7Mn
— 324.cat (@324cat) 21 d’octubre de 2017
Puigdemont convòca lo parlament per que responda en consequéncia
“Es la pièger ataca que l’aja patida Catalonha après Franco”, çò diguèt lo president de la Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont. Après participar a la manifestacion, Puigdemont faguèt una compareissença institucionala ont refusèt “aquela ataca” que qualifiquèt d’“umiliacion incompatibla amb una actitud democratica”. Ansin diguèt que “d’impausar un govèrn non elegit pels ciutadans es aquò, es coma exercir la violéncia contra los ciutadans, perseguir los mèdias, incarcerar las gents...”
Dins son discors prononciat al Palais de la Generalitat, Puigdemont anoncièt que demandariá al Parlament de Catalonha que convoquèsse una sesilha extraordinària per analisar las consequéncias de l’article 155 e prene “las decisions pertinentas”. Segon Vilaweb, aquela sesilha se tendrà divendres que ven, en parallèl a la sesilha del Senat espanhòl a Madrid.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Quand s'ausis aquel discórs dau president Puigdemont, plen de determinacion, de dignitat e de bon sens, òm pòt pas s'empachar de pensar a la faula (cantada fa temps per un trobador dau nòstre e tanben presenta dins maitas savièssas orientalas) de la pluèja que rend fòl, levat aquel que s'es abrigat jol portal e qu'es doncas vist coma un baug per totis aqueles que la pluèja a rendut fòls.
Lo sol òme d'estat europenc fisèl als ideals de libertat, de convivència e de democràcia tals que foguèron volguts pels paires fondators d'Europa (que se disian eiretièrs de l'Umanisma de las Lums enauçat contra la barbaria) es ara vergonhosament abandonat per aquel Consèlh Europenc que jà se congosta dau còp d'estat que s'engimbra contra un gobèrn DEMOCRATICAMENT ELEGIT, aquel de Catalonha.
L'ideal de libertat europenca es dins la dicha de Puigdemont, alara que la votz de fèrre de l'absolutisma dictatorial, calorosament encoratjada per Madrid, Paris e Berlin, restontis a Brussèlas.
#1 Sensa demembrar que, coma precíson justament d'únei juristas, se lo govèrn (= lo poder executiu) prèn lo contraròtle dau Parlament (= lo poder legislatiu), aquò es anticonstitucionau, vist que, normalament, la Constitucion garantisse la separacion dei poders... Rajoy, en disent d'aplicar la Constitucion, anarié doncas ... còntra la Constitucion!
Lo messorguier Rajoy diguet al Parlament Espanhol que no hi havia cap estat del mond que permetés far un referendum d'autodeterminacion. Naturalament lo següent orator li responguet qu' Escocia a la Gran Bretanha e lo Quebec al Canadà. Mas quan ausiguet la responsa poset una cara d' estranhesa, coma se fosse lo primier pic que ho ausigués dir. Coma s'estigues en un altre mond. A mai es lo major ladre del mond 72 000 milions d'euros que deisset als bancs privats e que no han tornat e que ja esconsideren perduts. E ara es a mai golpista.
Lo pocavergonha volia enganar a l'UE amb sas mentidas, finalament han pogut veire a l'Union Europea qu' era el lo que volia pas dialogar.
Puigdemond li havia dit que no havia proclamada la independència e que volia dialogar, mas que se seguia reprimint lo Goven Catalan podria declarar la independència votada majoritariament l'1Octubre. E sa responsa al oferiment de dialeg foguet que suprimiria la Generalitat.
A l'UE Merquel i altres dirigents li demanaren que parlas de Catalunha, mas el ne volguet pas parlar ,perquè ja sabia que Puidemont li havia dit que no havia proclamada la independència i que volia dialogar.
Es lo pigre per governar: Ladre, mentider e amb educacion franquista.
#1 Quora las eleccions permeton al pòble d'obténer la defensa de sos dreits, te remembras, Guevara, quina es las responsas, la soleta possibla ? O ès vengut socialista, tu tanben ?
Mariano Rajoy prepausa de destituir Carles Puigdemont e totes los membres de son govèrn e de contrarotlar las decisions del Parlament catalan ? E de quin dreit ? Lo Parlament Catalan e Carles Puigdemont son estats elegits a la majoritat electorala, per d'electors liures dins un sistemi democratic, non ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari