Lo 20 de novembre que ven, a l’ocasion de la Jornada dels Dreches de l’Enfant, las Calandretas tornaràn manifestar per carrièras,  per tal d’obténer de responsas sus las ajudas de l’estat francés, actualament jos forma de contractes ajudats, que las nòvas politicas del president Macron son a suprimir. 
 
A Tolosa, lo rassemblament se farà diluns 20 de novembre a partir de 12h davant la prefectura, per exigir un tractament egal a l’ensems dels actors de l’ensenhament de las autras lengas. E mai las inegalitats amb lo francés sián desproporcionadas, tanben i a de diferéncias amb d’autras lengas minorizadas, coma es lo cas del breton, e quitament de l’occitan en d’autras regions administrativas.
 
Lo departament de la Nauta Garona a degut suprimir 12 pòstes dempuèi setembre, en obligant los parents de prene la relèva dels personals mancants. “S’aquesta setmana, la prefectura de Nauta Garona a anonciat lo desblocatge de 5 contractes, avèm pas cap de visibilitat del sòrt que serà reservat als autres 20 pòstes qu’arriban a escasença en 2018.
 
 
Jornada dels Dreches de l’Enfant
 
En mai d’aquò, a l’ocasion de la Jornada dels Dreches de l’Enfant, Calandreta denóncia lo refús del drech a la diversitat lingüistica pels mainats de l’estat francés. “França: país dels dreches de l’enfant, manca un!”, çò ditz la federacion de las escòlas immersivas en occitan. Dins aquel sens, Calandreta vòl recordar uèi que l’estat francés es dins una situacion particulara. Ratifiquèt la Convencion dels Dreches de l’Enfant amb una resèrva sus l’article 30, que tòca los dreches lingüistics.
 
 
L’article 30 d’aquela convencion ditz:
 
“Dins los estats ont existisson de minoritats etnicas, religiosas o lingüisticas o de personas d’origina autoctòna, un enfant autoctòn o qu’aperten a una d’aquestas minoritats pòt pas èsser privat del drech d’aver sa vida culturala pròpria, de professar e de practicar sa quita religion o d’emplegar sa lenga pròpria en comun amb los autres membres de son grop.”
 
Mas al moment de la ratificacion d’aquela convencion, lo govèrn de la Republica Francesa faguèt una resèrva sus aquel article:
 
“Lo Govèrn de la Republica declara, compte tengut de l’article 2 de la Constitucion de la Republica Francesa, que l’article 30 a pas de s’aplicar per çò que concernís la Republica”.
 
Calandreta demanda la fin del refús del article 30 de la convencion “per donar als dròlles de nòstre país lo drech de viure lor lenga e lor cultura”. En mai d’aquò, Calandreta demanda a las escòlas e federacions de far de delegacions al près dels representants locals del Defensor dels dreches e de se mobilizar per far conéisser “aquela situacion unica ont se trapan los enfants de França a respècte de la diversitat lingüistica e culturala”.
 
 
Adoptada per l’ÒNU lo 20 de novembre de 1989
 
La Convencion suls Dreches de l’Enfant es un instrument internacional qu’establís los dreches civils, politics, economics, socials e culturals dels enfants. Foguèt adoptada per l’Assemblada Generala de las Nacions Unidas lo 20 de novembre del 1989 e intrèt en vigor lo 2 de setembre de 1990 après que l’aguèron ratificada 78 estats membres. La Convencion compta 54 articles e dos protocòls addicionals, un sus la participacion dels  mainats a de conflictes armats e un autre sus la venda e la prostitucion d’enfants e sus la pornografia infantila.
 
Aquela iniciativa constituís una de las reüssidas mai importantas dins la reconeissença e l’afirmacion dels dreches umans. La Convencion suls Dreches de l’Enfant es un dels tractats mai ratificats del Mond; segon l’UNICÈF, es estat ratificat per 193 estats e per gaireben totes los membres de las Nacions Unidas. La Convencion se centra sus l’enfança, fa referéncia als besonhs e dreches especifics dels mainats e obliga los estats d’obrar per lors melhors interèsses.