Actualitats
Lo papa Francés demanda en Birmania lo respècte de totas las identitats
Las autoritats birmanas avián avertit lo pontife de far pas cap referéncia al pòble rohingya
Lo papa Francés es a vesitar Birmania. Las autoritats birmanas avián avertit lo pontife de far pas cap referéncia a la comunautat dels rohingyas, e doncas lo cap de la glèisa catolica a fach una crida al respècte de totas las identitats. Dins aquel sens, lo pontife a fach un apèl als dreches umans davant Aung San Suu Kyi, prèmi Nobel de la patz e cap de facto del país, e davant lo president Htin Kyaw. "L'avenir de Birmania deu èsser la patz, una patz fondada sul respècte de la dignitat e sul respècte de totes los membres de la societat, dins lo respècte de totes los grops etnics e de lor identitat", çò diguèt.
Las dificultats del pontife dins aquel país, qu'a pena a un 1% de populacion catolica, se son manifestadas amb lo fach que Francés aja pas prononciat un sol còp lo mot "rohingya", quitament pas dins sas reünions privadas amb Aung San Suu Kyi o amb lo general Min Aung, considerat coma lo responsable de l'ofensiva qu'a provocat l'exòde de mai de 700 000 rohingyas. Las victimas d'aquela granda operacion de netejatge etnic patisson de nòus crimes, tanben, dins lo país d'aculhença, Bangladèsh.
Se pensa que la comunautat musulmana dels rohingyas es la minoritat mai secutada del Mond.
Un milion de personas sens cap de carta d’identitat
Los rohingyas son una minoritat etnica e religiosa establida dins l’estat litoral d’Arakan. Se calcula que son aperaquí un milion de personas qu’an pas cap de carta d’identitat. E mai se qualques istorians los considèran coma los descendents dels comerçants e dels soldats arabis, bengalins, mongòls e turcs convertits a l’islam al sègle XV, las autoritats birmanas pensan que los rohingyas arribèron al país amb la colonizacion britanica, al sègle XIX, en provenença del país vesin de Bangladèsh. En luòc d’èsser reconeguts coma una de las 135 etnias nacionalas de Birmania (las presentas dins lo país abans l’arribada dels britanics en 1823), lo govèrn birman los a sovent tractats d’immigrants illegals. E encara pièger: dempuèi 1982, amb la lei de ciutadanatge de la dictatura militara, son oficialament “apatridas” dins lor país.
Per obténer lo ciutadanatge, lor cal demostrar que son demorats en Birmania pendent seissanta ans, mas de costuma se lor concedís pas de contractes de trabalh ni de papièrs e, doncas, i pòdon pas devenir de ciutadans birmans. Sens ciutadanatge, los rohingyas pòdon pas accedir al sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son musulmans. De desenas de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decennis, son estats desplaçats al dedins de Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi qualques ans, un dels mejans per s’escapar es de prene de naviris per ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.
Aquestes darrièrs decennis, la terribla situacion dels rohingyas, agravada amb d’espetaments periodics de violéncia de la majoritat bodista de Birmania contra eles (coma en 2012, que daissèron mai de dos cents mòrts e de desenas de milièrs de desplaçats), a provocat l’exòde de fòrça d’eles: siá vèrs Bangladèsh, al nòrd, siá mai recentament vèrs Malàisia, Indonesia e Tailàndia, malgrat los grands perilhs de las traversadas maritimas per i pervenir.
Las dificultats del pontife dins aquel país, qu'a pena a un 1% de populacion catolica, se son manifestadas amb lo fach que Francés aja pas prononciat un sol còp lo mot "rohingya", quitament pas dins sas reünions privadas amb Aung San Suu Kyi o amb lo general Min Aung, considerat coma lo responsable de l'ofensiva qu'a provocat l'exòde de mai de 700 000 rohingyas. Las victimas d'aquela granda operacion de netejatge etnic patisson de nòus crimes, tanben, dins lo país d'aculhença, Bangladèsh.
Se pensa que la comunautat musulmana dels rohingyas es la minoritat mai secutada del Mond.
Un milion de personas sens cap de carta d’identitat
Los rohingyas son una minoritat etnica e religiosa establida dins l’estat litoral d’Arakan. Se calcula que son aperaquí un milion de personas qu’an pas cap de carta d’identitat. E mai se qualques istorians los considèran coma los descendents dels comerçants e dels soldats arabis, bengalins, mongòls e turcs convertits a l’islam al sègle XV, las autoritats birmanas pensan que los rohingyas arribèron al país amb la colonizacion britanica, al sègle XIX, en provenença del país vesin de Bangladèsh. En luòc d’èsser reconeguts coma una de las 135 etnias nacionalas de Birmania (las presentas dins lo país abans l’arribada dels britanics en 1823), lo govèrn birman los a sovent tractats d’immigrants illegals. E encara pièger: dempuèi 1982, amb la lei de ciutadanatge de la dictatura militara, son oficialament “apatridas” dins lor país.
Per obténer lo ciutadanatge, lor cal demostrar que son demorats en Birmania pendent seissanta ans, mas de costuma se lor concedís pas de contractes de trabalh ni de papièrs e, doncas, i pòdon pas devenir de ciutadans birmans. Sens ciutadanatge, los rohingyas pòdon pas accedir al sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son musulmans. De desenas de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decennis, son estats desplaçats al dedins de Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi qualques ans, un dels mejans per s’escapar es de prene de naviris per ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.
Aquestes darrièrs decennis, la terribla situacion dels rohingyas, agravada amb d’espetaments periodics de violéncia de la majoritat bodista de Birmania contra eles (coma en 2012, que daissèron mai de dos cents mòrts e de desenas de milièrs de desplaçats), a provocat l’exòde de fòrça d’eles: siá vèrs Bangladèsh, al nòrd, siá mai recentament vèrs Malàisia, Indonesia e Tailàndia, malgrat los grands perilhs de las traversadas maritimas per i pervenir.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo Papa podria ser mai valent e parlar directament de las victimas rohingyas, de tota maniera a el non li faran res. Potser tem per los catolics d'alhà.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari