Actualitats
Los movements socials prenon lo procès d’independéncia de Catalonha e Aran
Una cinquantena de collectius se son amassats per seguir lo procès constitucional del Parlament de Catalonha que demorèt estancat per l’aplicacion de l’article 155
Los movements socials an tornat prene lo procès independentista en Catalonha e Aran. Se tenguèt dissabte passat una reünion d’aperaquí una cinquantena de collectius e de societats cooperativas per tal d’articular un procès constitucional de basa populara.
L’amassada se tenguèt après l’apèl d’una associacion nomenada Alcem la Republica, e la tòca es “d’agrandir lo scenari actual de resisténcia amb un orizont constructiu e encoratjant”. De fach, ara la situacion politica en Catalonha e Aran es complicada, e la societat es indignada. Mai d’un milièr de personas foguèron nafradas per la polícia lo 1r d’octòbre passat pel fach de voler votar, la mitat del govèrn catalan es en exili e l’autra mitat embarrada en divèrsas presons de Madrid, lo mond que protèstan son acusats, enquestats e menats en justícia e lo govèrn de la Generalitat es contrarotlat per de foncionaris de Madrid, qu’obligan de far las comunicacions en castelhan.
Aquel movement social vòl menar a bon tèrme lo Procès Constitucional que lo definiguèt e aprovèt lo Parlament de Catalonha, que compreniá un procès participatiu de definicion de la nòva republica e d’eleccions a l’Assemblada Constituenta. Es a dire contunhar lo trabalh que demorèt interromput per l’aplicacion de l’article 155 de la Constitucion espanhòla dins una interpretacion repressiva. Ara, lo nòu movement social cèrca de realizar “non solament una procedura juridica, mas una lista de fòrças materialas”.
Per ara, l’objectiu es “de consolidar lo raconte sus quina es la republica que volèm e cossí la volèm far”, çò rapòrta Directa, e d’aquela passa de pausar “las questions socialas al centre del debat republican”.
L’amassada se tenguèt après l’apèl d’una associacion nomenada Alcem la Republica, e la tòca es “d’agrandir lo scenari actual de resisténcia amb un orizont constructiu e encoratjant”. De fach, ara la situacion politica en Catalonha e Aran es complicada, e la societat es indignada. Mai d’un milièr de personas foguèron nafradas per la polícia lo 1r d’octòbre passat pel fach de voler votar, la mitat del govèrn catalan es en exili e l’autra mitat embarrada en divèrsas presons de Madrid, lo mond que protèstan son acusats, enquestats e menats en justícia e lo govèrn de la Generalitat es contrarotlat per de foncionaris de Madrid, qu’obligan de far las comunicacions en castelhan.
Aquel movement social vòl menar a bon tèrme lo Procès Constitucional que lo definiguèt e aprovèt lo Parlament de Catalonha, que compreniá un procès participatiu de definicion de la nòva republica e d’eleccions a l’Assemblada Constituenta. Es a dire contunhar lo trabalh que demorèt interromput per l’aplicacion de l’article 155 de la Constitucion espanhòla dins una interpretacion repressiva. Ara, lo nòu movement social cèrca de realizar “non solament una procedura juridica, mas una lista de fòrças materialas”.
Per ara, l’objectiu es “de consolidar lo raconte sus quina es la republica que volèm e cossí la volèm far”, çò rapòrta Directa, e d’aquela passa de pausar “las questions socialas al centre del debat republican”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#2 Tens par de raó en el que dius, ara hi ha una fractura,per uns que pensen que els va bé estar a Espanya sense cambiar res , i altres amb un sentiment diferent que desitgem un canvi d'estatus, no tenim cap fòbia contra Espanya com diuen alguns, sols veiem que el règim actual ens és desfavorable econòmica i culturalment, ara estem més amenaçats que mai, votar opció independentista és tenir una posició d'avantatge per dialogar, no sols Catalunya te dèficit ,també valencià i balears, tambe Madrid però aquesta última te mols avantatges tipus funcionaris i seus, pero veig que els un ics que és belluguen som els catalans, altres voleu ficar les dues galtes? Us va bé com està tot? Corrupció estratosfèrica i espoli fiscal i manca de infraestructuras? a mi no, si caiem nosaltres tots caureu,i jo particularment començo a estar cansat, potser millor mirar des de la finestra
#2 Tens par de raó en el que dius, ara hi ha una fractura,per uns que pensen que els va bé estar a Espanya sense cambiar res , i altres amb un sentiment diferent que desitgem un canvi d'estatus, no tenim cap fòbia contra Espanya com diuen alguns, sols veiem que el règim actual ens és desfavorable econòmica i culturalment, ara estem més amenaçats que mai, votar opció independentista és tenir una posició d'avantatge per dialogar, no sols Catalunya te dèficit ,també valencià i balears, tambe Madrid però aquesta última te mols avantatges tipus funcionaris i seus, pero veig que els un ics que és belluguen som els catalans, altres voleu ficar les dues galtes? Us va bé com està tot? Corrupció estratosfèrica i espoli fiscal i manca de infraestructuras? a mi no, si caiem nosaltres tots caureu,i jo particularment començo a estar cansat, potser millor mirar des de la finestra
Acás vols dir que tot lo poble de catalunya està unit en l'independència? obri els ulls per favor "lo poble de catalunya" la consciencia dels catalans" va molt més enllà dels independentistes, les urnes ho demostraràn, mai més es podrà parlar lo poble català sense incloure la majoria constitucionalista, catalunya és plural i això la fa diferent, bella i única. Ês una nació cultural dins lo estat espanyol, diguin el que diguin aixína és la realitat que la història ens ha pastat i ficar.se a desitjar quimèriques repúbliques embolica la questió. Dues realitats qe deuen dependre a conviure juntes ... el deig d'un grapat per una independència que mai arribarà i el fet qu'n altre grapat de gent es senta 100% catalana i 100% espanyola europea
Les movements socials prenen la relèva dels partits politics tradicionals, es una tendéncia actuala.
Aquela reaccion ciutadina es una manifestacion de democracia participativa, e tesmònha de la maduretat politica d'un pòble, car un pòble es pas qu'una consciéncia collectiva.
L'estat espanhòl pòt pas suspendre le procès en marcha dins las consciéncias.
Per quant a las eleccions venentas, quines son les programas de las formacions participantas?
Le projecte independentista estant constitucionalament illegal, es qu'un programa pòt èsser independentista?
La situacion actuala ambe de candidats en preson o en exilh es subrerealista als uèlhs d'un non-espanhòl...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari