Actualitats
La Gàrdia Civila es intrada dins lo Musèu de Lhèida per emportar d’objèctes d'art devèrs Aragon
La polícia militarizada acompanhava los tecnicians aragoneses per emportar de pèças en ligiti entre Aragon e Catalonha. Los ciutadans de Lhèida an protestat energicament
Lo govèrn espanhòl a ordenat de restituir a Sixena 44 objèctes d'art que se tròban al Musèu de Lhèida. La Generalitat a refusat de las tornar en esperant que se resòlga un recors de la senténcia judiciària. Son de pèças que la Generalitat de Catalonha aviá crompadas mas Aragon considèra que las pòt reclamar. L'aplicacion de l'article 155 a permés que la Gàrdia Civila intre dins lo musèu e emplegue la fòrça, se cal. Los ciutadans de Lhèida an protestat energicament.
La Gàrdia Civila emportèt dins la nuèch de dimenge a diluns quaranta quatre objèctes d'art del musèu de Lhèida, devèrs lo monastèri de Santa Maria de Sixena. Dètz forgonetas dels gendarmas espanhòls e un camion de l'entrepresa encargada del transpòrt de las pèças prenguèron las òbras davant las protèstas dels abitants de la vila catalana. Dins lo musèu i aviá lo director general de la planificacion del govèrn d'Aragon, Ignacio Escuín, que reclamava las òbras, e lo director general del Patrimòni de la Generalitat de Catalonha, l'occitan Jusèp Boya, que qualificava lo carreg de "convòi dera espoliacion, sens mesura ne vergonha".
Lo jutge aviá autorizat la Gàrdia Civila a intrar dins lo musèu tre la nuèch de dimenge a diluns per prene las frescas, en emplegant la fòrça se caliá. Lo ministre de la cultura espanhòl, Íñigo Méndez de Vigo, qu'ara es de facto lo conselhièr de cultura de la Generalitat de Catalonha, aviá ordenat de portar las pèças devèrs Santa Maria de Sixena.
A l'exterior las protèstas començèron de créisser durant lo matin, e la polícia catalana, los Mòssis d'Esquadra, tustèron los manifestants. "Jos era ploja. Es mòssos an cargat contra era gent que pacificaments manifestaue deuant eth musèu de Lhèida e los an obligats a partir entara Rambla Aragó. Me demani se que deuen sénter aqueri òmes que carguen contra eth sòn pròpri pòble. Jos era ploja, senti ua immensa tristesa", çò planguèt Jusèp Boya.
Demest los manifestants i aviá sa sòrre, la deputada Mireia Boya, qu'aviá ja prevengut lo cònsol màger de la vila, Àngel Ros, que las autoritats espanholistas "volerien eth sòn butin de guèrra". En mai d'aquò, Mireia Boya demandèt a Àngel Ros que s'aprochèsse pas a mens de 500 mètres del musèu e que se'n tornèsse devèrs son ostal per totjorn. "Er estat espanhòu mos vò ajulhar, umiliar e castigar, aguest n'ei un aute exemple".
Àngel Ros, se presentèt al musèu, mas la polícia li permetèt pas d'intrar. Mentretant, los acampats l'increpavan en l’acusant de l'espoliacion. Ros fa partida del Partit Socialista qu'a sostengut l'aplicacion de l'article 155, del qual l'espanholisme s’es servit per prene las pèças del museu. En mai d'aquò, sos acòrdis per governar la vila amb lo partit Ciutadans an comportat un reculament de las politicas en favor del catalan.
De l'exili estant, lo president de la Generalitat de Catalonha a l'exili protestava sus Twitter: "De nuèch e en emplegant una polícia militarizada, coma totjorn, en se servissent d'un còp d'estat per expoliar Catalonha amb una impunitat absoluda. Vaicí lo modèl de país que defendon Ciudadanos, PSC e PP".
De pèças que las aviá crompadas la Generalitat per las servar
Los 44 objèctes d'art en litigi son tres caissas sepulcralas del sègle XV e quatre fragments d'un retaule d'alabastre barròc, 11 fragments d'aquel retaule, un banc e divèrsas pinturas e esculturas dels sègles XVI e XVIII.
L'istòria comença en 1936, quand lo monastèri foguèt atacat. Alara, un especialista d'art catalan apelat Josep Gudiol crompèt las frescas muralas per las salvar de la destruccion. S'expausèron restauradas e servadas al Musèu Nacional d'Art de Catalonha. Puèi, las monjas del monastèri vendèron d'autras pèças que las crompèt la Generalitat de Catalonha entre los ans 1983 e 1994 per las servar.
Una senténcia judiciària declarèt nullas las crompas d'aquelas òbras, las qu'èran al musèu de Lhèida e quitament las frescas que se servavan al Musèu Nacional d'Art de Catalonha. Pasmens, la senténcia es pas definitiva car i a quatre recorses en espèra de resolucion.
D’autras pèças d'art divèrsas d'aquel monastèri que se tròban dins d'autres musèus a Madrid, Toledo, Òsca, Saragossa e endacòm mai son pas reclamadas pel govèrn d'Aragon.
Tuits sobre #sixena155 #sixena #sijena
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#7 Faus. Sijena qu'ei Aragon desempuish l'origina. E l'abescat de Lhèida qu'èra tanben artificiau pr'amor d'aver absorbat l'antic abescat de Ròda, qui serà partatjat dab Barbastro.
Ne's parla pas catalan a Sijena qui's tròba dens la comarca deus Monegros. Totun, los ligams enter Aragon e Catalonha be son ancians e pregons. Opausà'us qu'ei hèra pèc : Sijena qu'ei solament dens lo son dreit.
NB : La toponimia de la Ribagòrça catalana que hè la pròba que's parlà ua fòrma d'aragonés abans d'estar catalanizada (cf lo pic aperat Comaloforno o lo vilatge de Suert). La dita Franja, invencion catalana, n'ei pas sonque ua grana zòna de transicion romanica enter aragonés orientau (a còps despareishut com deu costat de Fraga) e catalan pirenenc (los dus sus substrat basco), tot parièr com lo Seronés enter gascon coseranés e lengadocian foishenc.
Lo PP es posa de conservador d'obras d'art e las transporta sense embalar coma cal, obras qu' es podien pas moure, les ha donat una satsetjada que s'han acabat de deteriorar. Las belhuguets pas, las belhuguets pas, los digueren los del Museu de LLeida, e ala. Eles las foten dins un sac vielh qu' havien trobat al fems, e cap a lo monestir qu' alà vendran las obras per quatre euros a particulars. Au a prendre pel cuol !
#11
Convoqueu els manes dels Maragall? Què vol dir això?
Que l'avi
és savi
i que els nets
no són gaire nets?
El pobrePasqual va dir un dia qu'en Tierno Galván era una gran persona (i amic seu) però que no acabava d'entendre Catalunya (com molts castellans). I l'Ernest en va tenir un tip d'el PPSC* i se n'ha sortit.
Em copiareu deu vegades el "Cant espiritual" per dir bajanades i utiilitzar amb d'intencions térboles una familia molt honorabla.
*De totes maneres, tots els istorics del PSC han marxat d'un partit vingut espanyolista. Només queda l'ambiciós Borrell per fer el llit de l'assimilació espanyolista.
#14
... per cert per festes de nadal tinc que anar a visitar uns amics de Manacor ... tal volta si em convides a un cafenet i "pastes mallorquines" podrem xarrar una estona ... espere "sa teva invitació"
#14
germà els teus insults "feixista i renegat" no et fan bé a tu mateix ... sóc un enamorat de la nostra llengua, no tinc res a vore amb els feixistes, si el meu delit és el que no pense com tu, que discrepem de la maera de vore i entendre les coses per favor, deixa-ho fer, no m'insultes i quedat en això de bo que crec que tinc, l'amor a la llengua comuna, i que crec que al meyns compartixes amb mí, no insultes no et f gens de be, ni a tu, ni a mi, ni a aquest jornalet que vol ser una finestra d'opinions, de criteris, de colors i de cultura. NO INSULTES, T'HO DEMANE PER FAVOR, DESDIU MOLT DE LA TEUA PERSONA, torbe que seràs mallorquí per ser de Porreres i els mallorquins son aguts, inteligents, dialogants i altament enamorats de la "sa seva llengua" no caiguem en el destrellat que faria de nosaltres gent imbècil i maleducà.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari