Actualitats
Macron deurà donar una responsa a las revendicacions còrsas
Los corsistas an tres demandas basicas: far reconéisser plenament la lenga còrsa, frenar l’especulacion immobilièra e obténer l’amnestia dels presonièrs politics
Après la victòria electorala dels sobeiranistas còrses, aquestes an exigit de parlar amb lo govèrn francés per obténer mai d'autonomia. Lo president Emmanuel Macron ara deu decidir entre manténer lo sistèma jacobin e centralista o ben escotar las proposicions de la majoritat insulara. Après conéisser lo resultat, l'Elisi emetèt un comunicat per dire que l'independéncia de l'illa èra pas sus la taula.
Pendent la nuèch de l'escrutini, lo president còrs Gilles Simeoni, ganhant de las eleccions, recebèt una telefonada del primièr ministre francés Edouard Philippe, que convidava los dirigents còrses d'anar a París l'endeman diluns per parlar.
De fach, las demandas basicas dels còrses son tres: la reconeissença de la lenga còrsa coma egala del francés, l’amnestia pels presonièrs politics, un estatut especial de residéncia per que Corsega pòsca frena la crompa d'ostals pels estrangièrs que i van sonque passar l'estiu.
"Uèi, París deu acceptar çò qu'arriba en Corsega", assegurèt Simeoni après que se foguèron anonciats los resultats lo dimenge de nuèch.
E ara que se passarà?
Lo nòu govèrn còrs compren que sos elegeires an votat per una autonomia legislativa e fiscala, e doncas Simeoni a lo mandat democratic del pòble per negociar amb París.
Es verai que quand Macron èra candidat a la presidenciala, admetèt la possibilitat de pervenir a "un nòu pache girondin, dins una Republica indivisibla, mas qu'es totjorn estada plurala". Ça que la, Macron refusèt categoricament l'oficialitat de la lenga còrsa.
Teoricament, l’autrejament d'una autonomia legislativa es una possibilitat mençonada per la Constitucion francesa, que per ara es reconeguda als territòris non europèus coma la Nòva Caledònia. Totun, un esmendament constitucional o poiriá autorizar en Corsega.
Pendent la nuèch de l'escrutini, lo president còrs Gilles Simeoni, ganhant de las eleccions, recebèt una telefonada del primièr ministre francés Edouard Philippe, que convidava los dirigents còrses d'anar a París l'endeman diluns per parlar.
De fach, las demandas basicas dels còrses son tres: la reconeissença de la lenga còrsa coma egala del francés, l’amnestia pels presonièrs politics, un estatut especial de residéncia per que Corsega pòsca frena la crompa d'ostals pels estrangièrs que i van sonque passar l'estiu.
"Uèi, París deu acceptar çò qu'arriba en Corsega", assegurèt Simeoni après que se foguèron anonciats los resultats lo dimenge de nuèch.
E ara que se passarà?
Lo nòu govèrn còrs compren que sos elegeires an votat per una autonomia legislativa e fiscala, e doncas Simeoni a lo mandat democratic del pòble per negociar amb París.
Es verai que quand Macron èra candidat a la presidenciala, admetèt la possibilitat de pervenir a "un nòu pache girondin, dins una Republica indivisibla, mas qu'es totjorn estada plurala". Ça que la, Macron refusèt categoricament l'oficialitat de la lenga còrsa.
Teoricament, l’autrejament d'una autonomia legislativa es una possibilitat mençonada per la Constitucion francesa, que per ara es reconeguda als territòris non europèus coma la Nòva Caledònia. Totun, un esmendament constitucional o poiriá autorizar en Corsega.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo PP ha volgut impedir qualsevol progrés per reconeisser las lengas de l'Estat,e l'autonomia.Mas a França es que son molts de partits que estan en contra del reconeissements de las lengas oficialas e de l'autonomia. Açò es molt pietje qu' a l'Estat Espanhol. Aquí hi ha problemas amb lo PP e los C,s d'extrema dreta, concretament amb l' independència, mas en l'Estat Françès quasi tots los partits que conegui son en la question nacionala coma lo PP e Ciudadanos (de Castilha).
Aquí lo PP viola lo dret a decidir reconegut pels Drets Humans de l'ONU, mas los governs de França es que viola lo dret a l'ensenhament amb sa lenga propia, l'oficialitat de las lengas, de poder haver governs autonoms,de poder haver TV sa lenga . En una paraula enmerdan a la gent de mala manera, coma los principals violadors del Drets Humans, amb las questions nacionals.
Lo problèma dels estats centralistas es que vòlon plan autorizar de govèrns "locals" a condiçion que prenguen pas de decisions qu'agradan pas al poder central. Plan segur que sus aquel sicut Macron demandarà consèlh a son grand colèga Mariano Rajoy.
Urosament qu'es lo Macron que deu respondre e pas lo Trump! Siquenon los amics còrses reçauprián un fiulet (twit) en plena tronha!
E Jòus los va folzejar? O finòt e plan conselhat, lor va preparar de rescondons un gos de sa gossa?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari