Actualitats
Los Estats Units an decidit de metre fin a la neutralitat d’Internet
Las entrepresas fornidoras poiràn establir de limits al transit dins lo ret
La Comission Federala de las Comunicacions dels Estats Units a decidit de metre fin a la neutralitat d’Internet. Aquò vòl dire que las empresas provesidoras poiràn establir de limits al transit dins lo ret e obligar los usatgièrs de pagar per aver una connexion rapida, consultar qualques sits web e tanben los mèdias.
La decision es istorica e polemica. Divèrses collectius s’èran organizats per ensajar d’arrestar aquelas limitacions del ret, que per ara son encara desconegudas. Las grandas societats de telecomunicacions avián quichat tanben per o evitar, mas fin finala lo plan s’es aprovat.
L’èx-president Barack Obama aviá blindat la neutralitat del ret en 2015, mas la decision de la Comission Federala de las Comunicacions a revirat aquela decision.
Qualas ne son las implicacions?
Lo plan aprovat se nomena “Restauracion de l’òrdre de la libertat dins Internet” e cèrca de garentir que tot lo transit d’internet siá tractat del meteis biais, sens discriminacion, restriccion ni interferéncia, independentament de l’expeditor, del receptor, del contengut, del dispositiu, del servici e de l’aplicacion.
La consequéncia principala es que los usatgièrs quitaràn d’aver una libertat absoluda e que las corporacions poiràn metre de limits a Internet. Los principals fornidors estatsunidencs controtlaràn Internet als Estats Units e poiràn blocar de paginas, redusir la velocitat de connexion dels usatgièrs e los obligar de pagar segon los sits que voldràn vesitar.
En mai d’aquò, los usatgièrs deuràn pagar aqueles fornidors per utilizar los rets socials, accedir a de servicis d’streaming o als mèdias.
La decision dels Estats Units de metre fin a la neutralitat d’Internet afectarà pas, per ara, los estats membres de l’Union Europèa. Ça que la, s’establís un precedent e dobrís la pòrta a permetre que dins l’avenir las entrepresas fornidoras europèas fagan pression per que s’apròve una regulacion semblabla que limite los dreches dels usatgièrs. D’efièch, en 2015 se garantiguèt pas la neutralitat del ret dins un vòte polemic al Parlament Europèu.
La decision es istorica e polemica. Divèrses collectius s’èran organizats per ensajar d’arrestar aquelas limitacions del ret, que per ara son encara desconegudas. Las grandas societats de telecomunicacions avián quichat tanben per o evitar, mas fin finala lo plan s’es aprovat.
L’èx-president Barack Obama aviá blindat la neutralitat del ret en 2015, mas la decision de la Comission Federala de las Comunicacions a revirat aquela decision.
Qualas ne son las implicacions?
Lo plan aprovat se nomena “Restauracion de l’òrdre de la libertat dins Internet” e cèrca de garentir que tot lo transit d’internet siá tractat del meteis biais, sens discriminacion, restriccion ni interferéncia, independentament de l’expeditor, del receptor, del contengut, del dispositiu, del servici e de l’aplicacion.
La consequéncia principala es que los usatgièrs quitaràn d’aver una libertat absoluda e que las corporacions poiràn metre de limits a Internet. Los principals fornidors estatsunidencs controtlaràn Internet als Estats Units e poiràn blocar de paginas, redusir la velocitat de connexion dels usatgièrs e los obligar de pagar segon los sits que voldràn vesitar.
En mai d’aquò, los usatgièrs deuràn pagar aqueles fornidors per utilizar los rets socials, accedir a de servicis d’streaming o als mèdias.
La decision dels Estats Units de metre fin a la neutralitat d’Internet afectarà pas, per ara, los estats membres de l’Union Europèa. Ça que la, s’establís un precedent e dobrís la pòrta a permetre que dins l’avenir las entrepresas fornidoras europèas fagan pression per que s’apròve una regulacion semblabla que limite los dreches dels usatgièrs. D’efièch, en 2015 se garantiguèt pas la neutralitat del ret dins un vòte polemic al Parlament Europèu.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
De tot biais, qu'i aja d'argent a panar e los governaments seràn totes d'accordi, per els o pels amics.
Aquò vòl dire qu'un provesidor poiriá, per exemple, demandar un pagament de la part de l'utilisator per accedir a Google, sens que Google i toquèsse o i posquèsse qué que siá ?
Es pas un pauc contre liure escambi e l'economia de mercat tot aquò ? :O
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari