Tògo e Ghana son dos estats multilingües, ont oficialament predominan lo francés e l’anglés respectivament. Al costat d’aquelas lengas i a una tièra d’idiòmas locals que se lor reconeis l’estatut de lengas oficialas. Ça que la, la majoritat dels africans (o almens dels togoleses e dels ghaneses) voldrián un tractament melhor e pantaissan, de tot segur, d’un avenir mai polit per lors lengas nacionalas pròprias. D’efièch, las lengas dels “colonizaires” son totjorn “una arma potenta” qu’es de mal combatre car a la fin lor son fòrça utilas. Mas cal far quicòm per que las lengas africanas obtengan lo meteis estatut que las lengas europèas. Dich amb d’autres mots, las lengas africanas deurián pas èsser “de trepadors” per las lengas del vièlh continent, coma se passa a l’ora d’ara a las escòlas.

En Tògo e en Ghana i a de politicas lingüisticas oficialas, que malaürosament mancan de detalhs e de clartat e, sustot, de volontat d’èsser menadas a bon tèrme. Per exemple, segon las leis del país, en Tògo l’ewe e lo kabiyé (ambedoas lengas nacionalas) deurián èsser teoricament ensenhadas dins totas las classas de las escòlas elementàrias, mas dins la practica aquò se passa pas. En mai d’aquò, pensi qu’aquelas politicas lingüisticas subisson la manca de mesas a jorn regularas e de recorses de sosten. Los abitants considèran que la situacion lingüistica es absurda, e darrièrament avèm remarcat tanben que se balha mai d’importància e prioritat a las lengas nacionalas localas, e atal òm las vòl emplegar dins de situacions formalas qu’abans èran inimaginablas. Aquel fenomèn es frequent en Tògo e se pòt descriure coma “refús lingüistic”: refús, evidentament, de l’esplech de comunicacion que dins son temps impausèron los colonizaires. Un exemple? Dins las escòlas primàrias e quitament dins las segondàrias se passa una mena de “bilingüisme secret” pr’amor que los ensenhaires e los escolans senton lo besonh d’una comunicacion mai fluida que la que permeton lo francés o l’anglés. Pasmens, se requerís oficialament que los ensenhaires fagan lors corses en anglés o francés. De donar una utilitat a las lengas nacionalas permetriá als escolans de comprene melhor las leiçons. Aquò es una mena de despossession lingüistica, non?