Actualitats
Corsega: primièras negociacions entre París e Aiacciu
Divendres passat, la ministra francesa Jacqueline Gourault vesitèt l’illa ont los elegits li remembrèron las revendicacions del pòble còrs
La ministra estacada al ministre de l’Interior, Jacqueline Gourault, li dison la “Dòna Corsega” del govèrn francés, e en onor d’aquel apelatiu vesitèt l’illa divendres passat on rescontrèt a Aiacciu Gilles Simeoni e Jean-Guy Talamoni. Èra una primièra presa de contacte del govèrn francés amb las autoritats còrsas recentament elegidas.
Aquela vesita es la seguida de la victòria electorala dels sobeiranistas còrses, qu’an exigit de parlar amb lo govèrn francés per qu’escote lors revendicacions, sostengudas dins las urnas per la majoritat dels còrses: la reconeissença de la lenga còrsa coma l’egala del francés, l’amnestia pels presonièrs politics, un estatut especial de residéncia per que Corsega pòsca frenar la crompa d’ostals pels estrangièrs que i venon sonque passar l’estiu.
Simeoni resumissiá lo rescontre atal: “45 minutas d’entrevista per ramentar lo mandat que nos es estat donat pel sufragi universal e pausar los enjòcs del dialòg de bastir entre Corsega e l’Etat”.
Jacqueline Gourault vesitèt tanben Mucchjete, après los fuòcs catastrofics qu’a patits aquela zòna de Corsega aquestes jorns.
La cooficialitat de la lenga es “necessària e indispensabla”
A prepaus d’aquel rescontre, Simeoni insistissiá a Europe 1 sus l’urgéncia de la cooficialitat del còrs. Pel president còrs, la cooficialiat “es segurament pas considerabla per Dòna Gourault, mas per nosautres es quicòm mai que considerable, es necessària e indispensabla”.
Fins ara las reaccions de París son estadas totjorn radicalament opausadas a aquela cooficialitat. “Es inconcebible que i aja una segonda lenga oficiala”, çò disiá Manuel Valls en julhet passat davant l’Assemblada de Corsega. Lo govèrn francés anterior aviá dich, per la boca de la ministra Lebranchu, qu’aquela cooficialitat èra “pas possibla”, e o disiá tres meses après que l’Assemblada de l’illa aguèt votat a l’unanimitat aquela cooficalitat.
De fach, lo primièr obstacle de superar serà aquela fobia patologica que la patís la classa politica francesa contra l’emplec de totas lengas autoctònas de l’estat autras que lo francés. Dins aquel sens, los còrses experimentèron ja d’episòdis grèus de corsofobia quand a l’Assemblada de Corsega se recuperèt l’emplec normal de la lenga còrsa en decembre de 2015.
Aquela vesita es la seguida de la victòria electorala dels sobeiranistas còrses, qu’an exigit de parlar amb lo govèrn francés per qu’escote lors revendicacions, sostengudas dins las urnas per la majoritat dels còrses: la reconeissença de la lenga còrsa coma l’egala del francés, l’amnestia pels presonièrs politics, un estatut especial de residéncia per que Corsega pòsca frenar la crompa d’ostals pels estrangièrs que i venon sonque passar l’estiu.
Simeoni resumissiá lo rescontre atal: “45 minutas d’entrevista per ramentar lo mandat que nos es estat donat pel sufragi universal e pausar los enjòcs del dialòg de bastir entre Corsega e l’Etat”.
Jacqueline Gourault vesitèt tanben Mucchjete, après los fuòcs catastrofics qu’a patits aquela zòna de Corsega aquestes jorns.
La cooficialitat de la lenga es “necessària e indispensabla”
A prepaus d’aquel rescontre, Simeoni insistissiá a Europe 1 sus l’urgéncia de la cooficialitat del còrs. Pel president còrs, la cooficialiat “es segurament pas considerabla per Dòna Gourault, mas per nosautres es quicòm mai que considerable, es necessària e indispensabla”.
Fins ara las reaccions de París son estadas totjorn radicalament opausadas a aquela cooficialitat. “Es inconcebible que i aja una segonda lenga oficiala”, çò disiá Manuel Valls en julhet passat davant l’Assemblada de Corsega. Lo govèrn francés anterior aviá dich, per la boca de la ministra Lebranchu, qu’aquela cooficialitat èra “pas possibla”, e o disiá tres meses après que l’Assemblada de l’illa aguèt votat a l’unanimitat aquela cooficalitat.
De fach, lo primièr obstacle de superar serà aquela fobia patologica que la patís la classa politica francesa contra l’emplec de totas lengas autoctònas de l’estat autras que lo francés. Dins aquel sens, los còrses experimentèron ja d’episòdis grèus de corsofobia quand a l’Assemblada de Corsega se recuperèt l’emplec normal de la lenga còrsa en decembre de 2015.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Cal una luta solida contra lo chovinisme rabiós de lo govern centralotàs. Aquesta ministra pareis una pacifista coma Gandi, mas aprés vendran los governadors, los prefectes, supprefectes, plusquantperfecte, a fotre-ho tot.
Còrsega/Còrsica
Exemple de grafia o d'ortografia que divise, quand se ditz parièr a l'oral dins le sud-èst.
Corsega tend de se díser Corséga, amb doble mudason tonica e sonica; Còrsega presenta l'avantatge de respectar le son ò, e mai l'intonacion per les iniciats.
Atencion, ambe l'article, " a Corsica", l'accent remònta al a de l'article e le "c" muda en "g"
#3 a Peiralata, se ditz parièr tandís qu'un gascon s'auriá pas trompat! :)
#1 "Que nos": cauquilha corregida. Mercé per la lectura atentiva :-)
Per la Lebranchu la cooficialitat es pas possibla e per ieu la democracia lingüistica es pas possibla en França. La Lebranchu pensa coma la Marine Lepen.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari