Actualitats
Catalonha: se constituís lo parlament amb l’abséncia dels uèch deputats empresonats o exiliats
Lo burèu, de majoritat independentista, prepausarà Carles Puigdemont per l’investidura al Parlament
Se constituiguèt ièr lo Parlament de Catalonha, amb l’abséncia d’uèch deputats independentistas: tres son encarcerats i d’autres cinc son en exili en Belgica. De ribans jaunes sus qualques sètis vuèges remembravan aquelas abséncias. Pasmens, lo blòc independentista capitèt a manténer la majoritat e foguèt elegit president de la cambra Roger Torrent, deputat d’Esquèrra Republicana de Catalonha (ÈRC). La rèsta del burèu del parlament es compausat de quatre independentistas; dos d’Amassa per Catalonha (JxCAT) e dos d’ÈRC, e tres deputats espanholistas: dos de Ciutadans (C’s) e un del Partit Socialista (PSC).
Los tres deputats empresonats deleguèron lor vòte, del temps que los que son en exili o faguèron pas, per evitar que l’estat espanhòl contestèsse la constitucion del parlament. Ça que la, los representants del Partit Popular e de C’s protestèron contra la delegacion de vòte dels deputats en preson.
Los deputats èran cridats al vòte per lor nom, un per un. Quand los absents èran cridats al vòte, d’aplaudiments emplissián la sala, la tribuna del public e las carrièras ont la molonada seguissiá la sesilha per mejan d’un ecran gigant. Enfin, Torrent ganhèt per 65 vòtes, del temps que lo candidat prepausat per C’s, José María Espejo Saavedra, n’obtenguèt 56. I aguèt 9 abstencions, 8 dels Comuns e una de misteriosa, que poiriá venir probablament d’un deputat socialista o popular.
Es probable que prepause Carles Puigdemont coma president de la Generalitat
Un còp nomenat president de la cambra, Torrent faguèt un discors net e clar. “Seriái pas responsable se denoncièsse pas los uèch sètis vuèges”, çò diguèt a respècte dels presonièrs e dels exiliats. En mai d’aquò, çò probable es que prepause Carles Puigdemont coma candidat a la presidéncia de la Generalitat de Catalonha, e mai se sàpia pas quina formula poiriá permetre una investidura a distància.
Amb aquela sesilha es començat un periòde de dètz jorns per l’investidura del president. Mas per ara, Mariano Rajoy a menaçat de contunhar d’aplicar l’article 155 de la Constitucion espanhòla se se causís Puigdemont, e de contestar davant la justícia l’eleccion a distància.
Lo discors de Maragall
Per l’eleccion de Torrent calguèt d’en primièr constituir un burèu provisòri per dirigir la cambra parlamentària catalana. Se faguèt segon lo reglament en tot nomenar provisòriament lo deputat pus vielh, Ernest Maragall, ajudat pels dos pus joves.
Es pas brica abitual que lo president d’aquela mena de burèu provisòri parle al public, mas en aquela escasença Maragall volguèt far un discors. Ne diguèt clarament la rason: “Uèi ieu deuriái pas èsser aicí. Sens aquelas eleccions impausadas ieu seriái pas aicí”. Ansin Maragall recordèt l’anormalitat del moment politic. “Deuriái tanben dire: «Bonjorn, President e govèrn». Mas i son pas. D’unes son en preson e d’autres en exili”, çò remarquèt. “Senti un comol d’indignacion e una soma de rason e de rasons d’aquesta Catalonha que se rend pas e que se resigna pas”.
Maragall demandèt l’excarceracion dels presonièrs politics e lo “liure retorn” dels cinc exiliats a Brusselas.
Enfin, critiquèt l’estat espanhòl que, segon el, “vòl pas res saber de reconciliacion, sap pas ganhar, sap pas qu’impausar e umiliar”.
Lo primièr ministre d’Irlanda demanda a Rajoy que dialògue
Mentretant, al Parlament Europèu, lo primièr ministre irlandés, Leo de Varad, reclamèt al president del govèrn espanhòl, Mariano Rajoy, qu’entamenèsse de negociacions amb Catalonha. “La sola solucion possibla es lo dialòg”, çò afirmèt en respondre a una question sus la situacion politica en Catalonha pendent un debat a l’Eurocambra.
“Espèri que lo govèrn de Madrid establirà un dialòg amb lo nòu govèrn que se formarà en Catalonha”, çò diguèt dins l’encastre d’un debat sus l’avenir d’Euròpa al qual èra convidat.
Los tres deputats empresonats deleguèron lor vòte, del temps que los que son en exili o faguèron pas, per evitar que l’estat espanhòl contestèsse la constitucion del parlament. Ça que la, los representants del Partit Popular e de C’s protestèron contra la delegacion de vòte dels deputats en preson.
Los deputats èran cridats al vòte per lor nom, un per un. Quand los absents èran cridats al vòte, d’aplaudiments emplissián la sala, la tribuna del public e las carrièras ont la molonada seguissiá la sesilha per mejan d’un ecran gigant. Enfin, Torrent ganhèt per 65 vòtes, del temps que lo candidat prepausat per C’s, José María Espejo Saavedra, n’obtenguèt 56. I aguèt 9 abstencions, 8 dels Comuns e una de misteriosa, que poiriá venir probablament d’un deputat socialista o popular.
Es probable que prepause Carles Puigdemont coma president de la Generalitat
Un còp nomenat president de la cambra, Torrent faguèt un discors net e clar. “Seriái pas responsable se denoncièsse pas los uèch sètis vuèges”, çò diguèt a respècte dels presonièrs e dels exiliats. En mai d’aquò, çò probable es que prepause Carles Puigdemont coma candidat a la presidéncia de la Generalitat de Catalonha, e mai se sàpia pas quina formula poiriá permetre una investidura a distància.
Amb aquela sesilha es començat un periòde de dètz jorns per l’investidura del president. Mas per ara, Mariano Rajoy a menaçat de contunhar d’aplicar l’article 155 de la Constitucion espanhòla se se causís Puigdemont, e de contestar davant la justícia l’eleccion a distància.
Lo discors de Maragall
Per l’eleccion de Torrent calguèt d’en primièr constituir un burèu provisòri per dirigir la cambra parlamentària catalana. Se faguèt segon lo reglament en tot nomenar provisòriament lo deputat pus vielh, Ernest Maragall, ajudat pels dos pus joves.
Es pas brica abitual que lo president d’aquela mena de burèu provisòri parle al public, mas en aquela escasença Maragall volguèt far un discors. Ne diguèt clarament la rason: “Uèi ieu deuriái pas èsser aicí. Sens aquelas eleccions impausadas ieu seriái pas aicí”. Ansin Maragall recordèt l’anormalitat del moment politic. “Deuriái tanben dire: «Bonjorn, President e govèrn». Mas i son pas. D’unes son en preson e d’autres en exili”, çò remarquèt. “Senti un comol d’indignacion e una soma de rason e de rasons d’aquesta Catalonha que se rend pas e que se resigna pas”.
Maragall demandèt l’excarceracion dels presonièrs politics e lo “liure retorn” dels cinc exiliats a Brusselas.
Enfin, critiquèt l’estat espanhòl que, segon el, “vòl pas res saber de reconciliacion, sap pas ganhar, sap pas qu’impausar e umiliar”.
Lo primièr ministre d’Irlanda demanda a Rajoy que dialògue
Mentretant, al Parlament Europèu, lo primièr ministre irlandés, Leo de Varad, reclamèt al president del govèrn espanhòl, Mariano Rajoy, qu’entamenèsse de negociacions amb Catalonha. “La sola solucion possibla es lo dialòg”, çò afirmèt en respondre a una question sus la situacion politica en Catalonha pendent un debat a l’Eurocambra.
“Espèri que lo govèrn de Madrid establirà un dialòg amb lo nòu govèrn que se formarà en Catalonha”, çò diguèt dins l’encastre d’un debat sus l’avenir d’Euròpa al qual èra convidat.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#6 Em sap greu, falangista:
https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-desmunta-a-copenhaguen-falsos-mites-sobre-lindependentisme-en-cinc-minuts/
Puigdemont es lo president qu' ha ganhat las eleccions, non pas una vegada, senon duas vegadas seguidas. Merkel li diguet a Rajoi: Mariano has de respectar los resultats e has de daissar que governen. Pensa ben lo que t'he dit !. Se Mariano non crese, Merkel solament movent un dit lo destroçarà, ja n'està cansada de los problemas que li dona. Sap que Mariano ha raubat 71.000.000.000 euros, es a dire 71 e nou zeros mai. Un terrible cop a la Tresoreria de l'Estat Espanhol. Los ladres petits e grans,sobretot los grans, han d'estar en prison e pas governant. Daisa governar a los qu' han ganhat las eleccions, senon t'enfonsaré !
Una profesora se encara con Puigdemont en Copenhague: «Cataluña se ha quedado sola»
La especialista en política europea Marlene Wind cuestiona el compromiso de Puigdemont con el Estado de Derecho
Marlene Wind, profesora de la Universidad de Copenhague y directora del Centro de Política Europea de esa institución, ha lanzado una batería de preguntas al expresidente Carles Puigdemont que lo han dejado casi sin palabras y tibuteando ante el auditorio que seguía hoy su intervención en el debate «¿Cataluña y Europa, en una encrucijada por la democracia?».
http://www.abc.es/espana/catalunya/politica/abci-profesora-encara-puigdemont-copenhague-cataluna-quedado-sola-201801221752_noticia.html
LA COL·LABORACIÓ ANTITERRORISTA DE L'ESPIONATGE NORD-AMERICÀ
Els Mossos van intentar destruir l'alerta dels EUA sobre la Rambla
es gravissimmmmmmmmmmmmmmmmmm
La cèlebre «nota» dels Estats Units sobre l’amenaça d’un atac terrorista a la Rambla, desvelada per EL PERIÓDICO, va estar a punt de quedar reduïda a cendres. Gràcies a una delació, la Policia Nacional va poder impedir que els Mossos d’Esquadra destruïssin l’original en anglès i un dossier intern del cos, juntament amb milers de documents més, el 26 d’octubre en una incineradora del Besòs. Aquest diari ha tingut accés als dos documents, que van ser certificats oficialment com a autèntics pels Mossos.
Punt final a l’embolic que l’agost passat, després dels atemptats del 17-A i poc abans del referèndum anunciat per a l’1-O, va sacsejar la política catalana. Fem memòria. El 31 d’agost, EL PERIÓDICO va desvelar en exclusiva el text de l’alerta sobre un possible atemptat gihadista a la Rambla barcelonina que els serveis d’intel·ligència
#2
... molt prompte arribarà el "jaque mate" no patiu.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari