Actualitats
Bastia: la senhaletica de trafec es ara en còrs
Los panèls an per tòca de promòure l’usatge e la normalizacion de la lenga del país
La lenga còrsa es ara presenta dins la senhaletica de trafec de Bastia. I es arribada gràcias al projècte Lingua 2020 de la Collectivitat de Corsega, çò rapòrta Corsica Oggi.
La tòca dels panèls es de promòure l’usatge e la normalizacion de la lenga del país. Es previst de n’installar 170 abans l’estiu, e 100 son ja installats.
La tòca dels panèls es de promòure l’usatge e la normalizacion de la lenga del país. Es previst de n’installar 170 abans l’estiu, e 100 son ja installats.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#14 Al Sénher Bardòu,
L'Academia occitana es una institucion occitanista tipica de tota academia, amb sas qualitats e defauts, sostenguda per las collectivitats localas, e barrada del monde dels usatgièrs naturals, que son ça-que-la de contribuables.
Les arbitratges en mestior de normalizacion escriuta (l'oral se normaliza pas) deurian far l'objècte de consultacions alprèp dels usatgièrs ordinaris, per exemple dins Jornalet.
La convergéncia de las variantas se realiza dins l'ortografia etimologica (de véser le TdF de Mistral), e pòrge una coërencia doble, intèrne a l'òc, e externa a l'un-còp romanica e internacionala (cf Domergue Sumien).
Las causidas d'una epòca passada son tanben de revéser, en consideracion de la realitat actuala, per exemple la sup(p)ression de las consonantas dobles en occitan, que crean de fonts de decas d'ortografia en francès (remarca recurrenta de las gents que vesen d'occitan escriut.
Se farà pas de rèsta l'androna sus la fonetica variabla de l'escriut, per reconciliar les usatgièrs dels patés ambe l'occitan.
Tocant le sistèma verbal, e en referéncia al TdF, se constata en gascon e en marselhés una logica simpla e regulara e conforma a la conjugason latina dels vèrbes en -ere... un estandard pèsca le melhor dins las variantas... de formas com "exigissi o discutissi" son criticables de mantun aspèct...
Gaireben degun, en defòra dels occitanistas, se revendica d'ésser occitan, e/o de parlar occitan, tant la connotacion occitanista ressona quicòm d'estranh...
Una actualizacion realista del logicial occitanista a la lutz de consideracions fòra de tota tradicion litterària o de còlhas co-optadas, es desirabla...
Messatge amistós d'un pichon usatgièr sens auctoritat institucionala
#14 me referent encara al TdF de Mistral, tocant la "x", las entradas en "eis" (le prefixe) correponden a las en "ex":
Eisemple, eisigir...que se ditz tanben eishemple, eishigir....
Lo Cors damunt e lo francès daval en los panels. Lo bilinguisme es atal: sus la lenga propia e dejos la lenga invasora.
I tot hauria d'estar escrit únicament en Cors, doncs es la llengua natural del País.
Es sensill d'entendre oi!?
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
#14 -iss#ish
Le cople citat es una mudason de tres etimologias, se m'engani pas...
- "sc": coma nàisser, disparéisser, Aush...faiss
- "x": laxare. Buxus, taxus, saxum,... Foish
- Ss: baiss/baix qu'es estranh.
L'occitanisme es tradicionalista, elitista e literari, se coòpta e manca sovent de dobertura populara.
Es un microcòsme simpatic mès...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari