Actualitats
Mobilizacion en Catalonha Nòrd per aver la nacionalitat d’un eventual estat catalan
Interès dels sobeiranistas dels Païses Catalans per lor estatut, se la comunautat autonòma de Catalonha ven un estat independent
L’avançada de Catalonha (del Principat) cap a l’independéncia es observada amb interès e amb expectacion pels sobeiranistas de la rèsta dels Païses Catalans. Una de las questions que comença de se debatre, dins fòrça forums de Catalonha Nòrd, del País Valencian e de las Illas Balearas, es la possibilitat de revendicar la reconeissença de la nacionalitat catalana, se Catalonha ven estat. Per exemple, Catalonha Nòrd per l’Independéncia –seccion nòrd-catalana de l’Assemblada Nacionala Catalana (ANC)– revendica que lo futur estat catalan reconesca la nacionalitat catalana als abitants del nòrd que la solliciten.
Lo president de la seccion nòrd-catalana de l’ANC, Hervé Pi, manifèsta que vòlon participar a la creacion de l’estat que se prepara. Ça que la, conscient qu’aquò agradarà pas brica a França, remembra que l’estat francés reconeis la dobla nacionalitat als exiliats e als enfants d’exiliats espanhòls de la guèrra d’Espanha (1936-1939).
De mai, çò ditz Hervé Pi, Catalonha Nòrd per l’Independéncia farà una consultacion lo meteis jorn que se farà lo referendum en Catalonha Sud (al Principat). Aital se poirà revendicar d’un biais plan tangible l’apertenença a la nacion catalana.
En las Illas Balearas
Lo deputat d’ÈRC Pere Aragonés participèt dissabte a un debat sul futur de las Illas Balearas, en cas que Catalonha proclamèsse l’independéncia. Dins aquel debat, fach a la vila de Manacor, Aragonès expausèt que la futura republica catalana deurà ofrir lo passapòrt a totes los ciutadans dels Païses Catalans que lo voldràn aver; per qu’aital se pòsca veire clarament la portada de la nacion, e mai se la republica se proclamèsse solament dins la comunautat autonòma de Catalonha (del Principat).
Entre causas autras, lo deputat catalan soslinhèt que los ciutadans de las Illas poirián aver la dobla nacionalitat, se la desiravan, mas que l’independéncia de Catalonha (del Principat) seriá un grand estimulant pels balears, qu’an “lo recòrd mondial d’espoliacion fiscala”.
Al País Valencian
La question se debat tanplan al País Valencian. Lo jornal catalan Vilawebpublica un vidèo del director del jornal catalan ont ne parla amb los legeires valencians.
Lo president de la seccion nòrd-catalana de l’ANC, Hervé Pi, manifèsta que vòlon participar a la creacion de l’estat que se prepara. Ça que la, conscient qu’aquò agradarà pas brica a França, remembra que l’estat francés reconeis la dobla nacionalitat als exiliats e als enfants d’exiliats espanhòls de la guèrra d’Espanha (1936-1939).
De mai, çò ditz Hervé Pi, Catalonha Nòrd per l’Independéncia farà una consultacion lo meteis jorn que se farà lo referendum en Catalonha Sud (al Principat). Aital se poirà revendicar d’un biais plan tangible l’apertenença a la nacion catalana.
En las Illas Balearas
Lo deputat d’ÈRC Pere Aragonés participèt dissabte a un debat sul futur de las Illas Balearas, en cas que Catalonha proclamèsse l’independéncia. Dins aquel debat, fach a la vila de Manacor, Aragonès expausèt que la futura republica catalana deurà ofrir lo passapòrt a totes los ciutadans dels Païses Catalans que lo voldràn aver; per qu’aital se pòsca veire clarament la portada de la nacion, e mai se la republica se proclamèsse solament dins la comunautat autonòma de Catalonha (del Principat).
Entre causas autras, lo deputat catalan soslinhèt que los ciutadans de las Illas poirián aver la dobla nacionalitat, se la desiravan, mas que l’independéncia de Catalonha (del Principat) seriá un grand estimulant pels balears, qu’an “lo recòrd mondial d’espoliacion fiscala”.
Al País Valencian
La question se debat tanplan al País Valencian. Lo jornal catalan Vilawebpublica un vidèo del director del jornal catalan ont ne parla amb los legeires valencians.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 Pirolet, a l'Europa de l'est és molt habitual aquesta distinció entre nacionalitat i ètnia. Els seus nacionalismes estan basats en l'ètnia (a diferència de la majoria de països d'occident que es basa en el concepte de ciutadania). A l'ex-Iugoslàvia també feien censos d'ètnies, se'n fan avui encara a Sèrbia, Romania, Eslovàquia, etc.
Europa de l'est ha estat fins fa menys de 100 anys dividida només entre els imperis otomà, rus, alemany i austro-hongarès, de manera que aquests imperis fèien computs ètnics sense cap complexe, i aquestes pràctiques van ser heretades pels estats que van aparèixer (i continuen apareixent) posteriorment.
#6 Es tanben le cas damb los britanics d'Ulster, pòden aver la nacionalitat irlandesa. E tanben les sefardis descendents deus judius expulsats d'Espanha au sègle XV pòden obténguer la nacionalitat espanhòla, se non m'engani pas.
I a totjorn la possibilitat de se marcar de nacionalitat "apatride"... e avetz lo passapòrt ONU. Mas la vida d'un apatride dèu estre ben complicada per far de papiers, per l'educacion, per lo sistèma social...
Avem un exemple de país dins l'Union europèa que dona sa nacionalitat ai nacionaus d'un autre estat (non UE). Romania es dins l'UE. Moldavia non. Mas lei moldaus pòdon aver la nacionalitat e donca lo passapòrt romanés. Fau sacher que se parla romanés dins lei 2 país.
Un occitan d'Itàlia se pòu considerar de nacionalitat occitana e de ciutadanetat italiana. Idem per leis occitans de ciutadanetat francesa ò catalana.
D'un autre biais, me sembla que via lo Commonwealth, de nacionaus d'un país membre, pòdon beneficiar de drechs en Granda-Bretanha (educacion, santat).
#3 Quò depend dau biais de far daus catalans. Mas podem préner l'exemple basc. Existen (o existian) de las borsas especialas per la diaspòra per estudiar en Pais Basc. Sufiria que lo govern catalan decide de balhar la nacionalitat au monde nascut sus lo territòri daus pais catalans, que parla catalan e que ne'n fai la demanda. Sufis d'un examen per veire lo niveu de lenga, au quau te marcas emb un extract d'acte de naissença.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari