capçalera campanha

Actualitats

L’afar dels presonièrs politics catalans va a l’ÒNU

Los avocats de tres dels quatre presonièrs politics catalans an presentat l’afar davant lo Grop de Trabalh de las Detencions Arbitràrias de las Nacions Unidas

Los avocats de tres dels quatre presonièrs politics catalans an presentat l’afar davant lo Grop de Trabalh de las Detencions Arbitràrias de l’ÒNU. Los avocats, especialistas en dreches umans, son Ben Emmerson, Rachel Lindon e Jessica Jones, e anoncièron aquela presentacion dijòus passat de matin a Londres dins una conferéncia de premsa.
 
Segon Emerson, se demanda pas que “l’ÒNU se pronóncie sus l’independéncia de Catalonha mas se cèrca la reafirmacion de part de las Nacions Unidas que lo govèrn espanhòl pòt pas reprimir los dissidents politics per mejan de detencions arbitràrias. Aquò serà lo començament del procès e non pas la fin. Esperam que las Nacions Unidas quicharàn lo govèrn de Madrid per que los libère.”
 
Per ara, son pas encara anats davant la Cort Europèa dels Dreches Umans perque, segon Emmerson, “cal abans agotar totas las vias domesticas del sistèma judiciari espanhòl”.
 
L’accion portada a l’ÒNU aurà un efièch de difusion internacionala de l’afar, mas benlèu pas d’efièch legal. De soslinhar qu’aquela instància de l’ÒNU diguèt fa dos ans que la detencion de Julian Assange èra illegala, e mai se lo cap de Wikileaks demòra refugiat dins l’ambaissada de l’Eqüator per evitar son extradicion devèrs Suècia.
 
Tanben o confirmèt Lindon, que diguèt d’esperar que “se constatèsse qu’Espanha aviá mancat a sos dreches fondamentals”. Pasmens, afortiguèt que seriá “un messatge fòrt, ara que totas las pòrtas son barradas”.
 
A l’ora d’ara, son en preson los dos presidents de las associacions independentistas, Jordi Cuixart e Jordi Sànchez; lo vicepresident de la Generalitat de Catalonha, Oriol Junqueras, e lo conselhièr de l’Interior, Joaquim Forn. Aqueste a pas jonch pel moment aquela estrategia de la defensa.
 

 
 
Manca de separacion dels poders
 
Mentretant, l’escàndol politic contunha en Espanha. Lo meteis dijòus, lo ministre de la justícia espanhòl, Rafael Catalá, diguèt dins una entrevista a la television de creire que “los presonièrs e los exiliats [serián] declarats inelegibles abans que i [aguèsse] una senténcia”.

 

 
 




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
5.

Confio en l'ONU, cal que vegin que es en realitat spain, un lloc on si al 1945 hagués estat alliberat, ara no passaria tot això.
Els interessos dels ispans, intenten que puguin als de tota la societat Catalana, i això no pot ésser.
Plantejaven matar gent si els calia! I això seria un estat de guerra!I Cat. no el vol, però a spain tan els fot, si cal matar perquè el Poble no sigui lliure, a que sona això...
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 4
  • 0
francesc palma
4.

Cal denunciar aquesta arbitrarietats a l'ONU, e tamben denunciar a Mariano Rajoi que segueis sense far tornar los diners publics que laisset als bancs privats.Obama faguet tornar los diners a tots los bancs privats, n'hi haguet que los volian pas tornar,mai los amenacet e los hi tornaren tots.

  • 8
  • 0
Mèfi ! 31
3.

Le mai tustant es la preson preventiva a durada indeterminada.
Pas cap de judjament, solament la preson!

  • 7
  • 0
Pirolet
2.

#1 Aquò a passat l'òsca mas i a pas piéger sord que lo que vòl pas ausir. E lo "mercat" (Merkel, macron, Estats Units e autres) vòll pas ausir res que lo destorbe per far de dardenas.
Salvador Espriu aviá rason d'emplegar l'allegoria josieva per parlar del pòble catalan ("Ronda de mort a Sinera"). Los caps d'Euròpa se bolègan contra la lei polonesa que nega l'antisemisme en Polonha e se cala sus l'anticatalanisme dels espanholistas (que data pas de ièr).

  • 15
  • 0
P. Amar
1.

Ara tot aquò passa l'òsca. Segur qu'a passat l'òsca tanlèu lo començament mas ara comença de plan far. Aquela trista istòria a pro durat. N'i a un brave sadol. Cada jorn, una coçada suplementària en matèria de repression. Pòt pas durar atal. Basta e o cridarem pas jamai pro fòrt.

  • 14
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article