capçalera campanha

Actualitats

InternacionalPolitica

Emmanuel Macron vòl donar un “avenir” a Corsega dins lo “sen republican” francés

Lo president francés es arribat dins l’illa amb una marrida predisposicion a negociar las revendicacions del govèrn elegit de Corsega

| @LudovicPiedtenu
Macron arribèt ièr en Corsega per una vesita de dos jorns a l’illa, entre l’indignacion majoritària de la populacion. Dissabte passat, las carrièras d’Aiacciu avián vista la manifestacion pus granda de lor istòria. Jol lèma “Democracia e respècte pel pòble còrs” se compreniá pas perqué, en democracia, caliá revendicar que se compliguèsse lo programa electoral votat per majoritat.
 
Mas luènh de negociar amb las demandas del govèrn elegit de l’illa, Macron adoptèt un ton ferme dins son primèr jorn de la visita en Corsega, en exclusent tota amnestia de presonièr e quitament en afirmant la necessitat d’adobar un “avenir” a Corsega dins lo “sen republican”. Per aquela rason, abans de s’amassar amb los elegits de l’illa, Macron rendèt omenatge al prefècte Claude Erignac a l’endrech ont l’assassinèron fa 20 ans a Aiacciu. Aquí i inaugurèt una plaça en l’onor de Claude Erignac per “sagelar l’union indefectibla dins la Republica [francesa]”.
 
 
Talamoni demanda un “dialòg sens tabó”
 
La velha, lo president de l’Assemblada de Corsega, Jean-Guy Talamoni, aviá publicat, dins una tribuna dins Le Monde, un article ont demandava a Macron qu’aguèsse lo sens de la responsabilitat e qu’ensagèsse de resòlver lo problèma que pendent la manifestacion de dissabte faguèron venir evident de milièrs de personas. Ansin,Talamoni plaidejava per un “dialòg sens tabó” amb París per levar “lo verrolh constitucional”.
 
 
Mobilizacion dels liceans
 
Mentretant, los liceans s’èran mobilizats diluns, la velha de l’arribada de Macron. Volián mandar un messatge clar e democratic al president de la Republica Francesa a prepaus de la manifestacion de dissabte, çò rapòrta Alta Frequenza.
 
 
Las revendicacions còrsas
 
Lo sobeiranisme s’impausèt en decembre passat a las eleccions còrsas provocadas per la fusion de las institucions territorialas e departamentalas. La lista Pè a Corsica, conducha per Gilles Simeoni, ganhèt amb mai del 56% dels sufragis, amb un clar engatjament electoral de menar l’illa devèrs son emancipacion.
 
De fach, las demandas basicas dels còrses son tres: la reconeissença de la lenga còrsa coma egala del francés, l’amnestia pels presonièrs politics, un estatut especial de residéncia per que Corsega pòsca frenar la crompa d’ostals pels estrangièrs que i venon sonque passar l’estiu.
 
Per ara, lo govèrn francés d’Édouard Philippe refusa la cooficialitat de la lenga còrsa pr’amor que la Constitucion francesa establís que l’unica lenga oficiala es lo francés.

 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Pirolet
12.

Se cal remembrar que, coma ditz Nietsche, l'estat es lo mai freg dels mostres freges. Lo sen de la republica que ditz lo President.com es coma la bòa constrictor, animal de sang freja: te pren e t'estofa.

  • 2
  • 0
francesc palma
11.

Macrona que te vesem venir amb los valors republicans dels chovinistes, t'esperavem que diguesses açò. Per sort las republicas escepte la francesa, reconeissen los diferents pobles de son estat. Feis un mal us de la paraula republica e la tirats per terra, perquè la francesa lo que representa es l'extermini de las altras lengas e culturas de l'estat. Uns grans genocidis es lo que fa la republlica francesa amb las diferentas nacionalitats de l'estat.

  • 3
  • 0
Mèfi ! 31
10.

Le restacament illegitim de Còrsega a França es una situacion de fait e non pas de dreit, segond les termes de l'accòrdi amb la Republica de Gènova; França refusèt le remborsament del deute de guèrra contra la restitucion. La republica de Gènova existe pas plus, e Itàlia la revendica pas.
Cal far vàler le dreit internacional, se non que la democracia.

  • 5
  • 0
Guilhèm Thomas Tolosa
9.



"L’histoire de la Corse est dans la République"

Aquò vòl dire, entre las linhas, qu'abans la França, existís pas d'istòria de corsega. Un biais subtil de negar l'existéncia d'aquesta cultura e de far de revisionisme.

  • 13
  • 0
Guilhèm Thomas Tolosa
8.



"L’histoire de la Corse est dans la République"

Quina republica ?

  • 6
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article