Actualitats
Lo govèrn espanhòl met en perilh l’occitan dins las escòlas aranesas
Vòl ara impausar lo castelhan coma lenga veïculara en Catalonha e Aran
Lo modèl escolar de Catalonha e Aran, ont las lengas veïcularas son respectivament lo catalan e l’occitan, perilha. Lo govèrn espanhòl, que contraròtla lo govèrn de la Generalitat amb l’aplicacion de l’article 155 de la Constitucion, vòl ara que los formularis d’inscripcion de las escòlas de Catalonha e d’Aran comprengan l’opcion que l’espanhòl siá lenga veïculara.
L’anóncia d’aquela mesura a descadenat l’indignacion de la societat e la protèsta dels collectius d’ensenhaires. Dins aquel sens lo sindicat majoritari dels ensenhaires, que representa lo 70% del collectiu, e las associacions de parents d’escolans an mostrat lor refús total d’aquela mesura.
Quant al collectiu Somescola, qu’amassa una cinquantena d’associacions, avertís que de separar los escolans segon la lenga causida pels parents es un “perilh” per la coesion sociala, e defend lo modèl actual que garentís l’egalitat d’oportunitats e assegura la coneissença de las lengas del país e tanben del castelhan. En mai d’aquò, Somescola saluda e revendica l’esfòrç enòrme que l’a fach lo sistèma educatiu catalan e aranés per integrar los enfants arribats del Mond entièr.
Ansin Plataforma per la Lenga alèrta que lo govèrn espanhòl a per tòca la division dins las salas de classa segon la lenga causida pels parents. L’ONG del catalan crei que se l’espanhòl venguèsse la lenga veïculara de l’escòla catalana e de l’aranesa “se trencariá un consens de mai de tres decennis, largament garentit pels agents educatius e socials, que lo catalan [e l’occitan en Aran] a agit coma lenga comuna dins l’escòla e a permés que la lenga foguèsse un esplech de coesion sociala”.
Segon lo president de Plataforma per la Lenga, Òscar Escuder, “s’agís d’una irresponsabla volontat d’atubar un incendi social”. Dins aquel sens a quitament precisat que “çò que cèrcan es de recuperar aquela vièlha invencion d’espanholizar los escolans catalans en aprofechant la suspension de la democracia e de nòstras institucions qu’eles meteisses an aviada amb lo còp d’estat jos la forma de l’article 155”.
L’anóncia d’aquela mesura a descadenat l’indignacion de la societat e la protèsta dels collectius d’ensenhaires. Dins aquel sens lo sindicat majoritari dels ensenhaires, que representa lo 70% del collectiu, e las associacions de parents d’escolans an mostrat lor refús total d’aquela mesura.
Quant al collectiu Somescola, qu’amassa una cinquantena d’associacions, avertís que de separar los escolans segon la lenga causida pels parents es un “perilh” per la coesion sociala, e defend lo modèl actual que garentís l’egalitat d’oportunitats e assegura la coneissença de las lengas del país e tanben del castelhan. En mai d’aquò, Somescola saluda e revendica l’esfòrç enòrme que l’a fach lo sistèma educatiu catalan e aranés per integrar los enfants arribats del Mond entièr.
Ansin Plataforma per la Lenga alèrta que lo govèrn espanhòl a per tòca la division dins las salas de classa segon la lenga causida pels parents. L’ONG del catalan crei que se l’espanhòl venguèsse la lenga veïculara de l’escòla catalana e de l’aranesa “se trencariá un consens de mai de tres decennis, largament garentit pels agents educatius e socials, que lo catalan [e l’occitan en Aran] a agit coma lenga comuna dins l’escòla e a permés que la lenga foguèsse un esplech de coesion sociala”.
Segon lo president de Plataforma per la Lenga, Òscar Escuder, “s’agís d’una irresponsabla volontat d’atubar un incendi social”. Dins aquel sens a quitament precisat que “çò que cèrcan es de recuperar aquela vièlha invencion d’espanholizar los escolans catalans en aprofechant la suspension de la democracia e de nòstras institucions qu’eles meteisses an aviada amb lo còp d’estat jos la forma de l’article 155”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
els ispans son això..., i mes, per tant, to queda dit, poseu-hi el que vulgueu als punts, que així els podeu dir e tot. Ara després d'apallissar Catalans, volen exterminar llengües, típic, sempre fotran el mateix.
I mes coses que tenen en ment. son així uns...poseu-hi el que vulgueu.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Le govèrn espanhòl met l'occitan en concurréncia escolara ambe l'espanhòl; es una politica liberala de liura causida; es una forma de democracia.
Amb les immigrats, l'affar es plegat, exceptat una volentat d'integracion locala; ambe les araneses de soca, es pas ganhat tanpauc.
Question-clau: attractivitat de la lenga locala e motivacions/non-motivacions
De que far per la motivacion d'integracion dels nòu-venguts?
Lo govern del PP ho posa en perilh tot,son laires del Tresor Publi Espanyol, reincidents,messorguiers, financian son partit de forma il·legal d'empreses que los cobren el 3%,o el 6%. non compeissen las leis,solament las que volen, es lo partit dels exfranquistas o neofranquistas
les lengües son auviatge deth pòble qu'eth parlar. Eth valencian, er aranés, eth galhec eth basc etc son lengües viues parlades en desparièrs territòris espanhòus e eth govèrn centrau e er autonomic an de crear es leis apertientes e es condicions de besonh entà que s'assegure era plea convivéncia deth castelhan damb es autes lengües oficiaus. ES DESPARIÈRES LENGÜES QUE SE PARLEN EN ESPANHA CONSTITUÏSSEN UA VERITABLA RIQUESA A CONSERVAR, sobretodo pr'amor que contunhen viues maugrat un passat franquista que prohibia eth sòn emplec oficiau e academic. Aué dia era situacion ei desparièra, cau lutar entà que se parlen PLAN ES DUES LENGÜES OFICIAUS.
ARREGRAÏSQUI as mèns pairs que me parlèren tostemp en lengua valenciana, lengua viua que parlen mès de dus milions de persones e que mos fraia ara catalana e era occitana. Amassa èm milions de parlants dera lengua occitana-valenciana e auem d'èster suenhadi ena transmission d'era. Atau coma tambien auem de suenhar de parlar plan e escríuer eth castelhan. Tot ei possible e auem de procurar convíuer damb aguesta requeza e diuersitat des nòstes lengües e pòbles.
Se persegui lo cop d'estat neo-franquista, plan_planet amb la complicitat benvalenta de Paris e Brusselas. E encara mai greu, dins l'indiferencia totala dels medias europencs. Ah, es polida la jornalistalha al nostre... P.S. Aurosament que sias aqui per nos assabentar, Jornalet !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari