Actualitats
Argentina: estonament general en trobar de rèstas umanas de 3000 ans dins de sacs d’escobilhas
Dins un primièr moment s’especulava que los ossaments podián èsser los de victimas de la dictatura militara de Videla
La trobalha tresvirèt tot lo país, l’imatge venguèt viral suls rets socials del temps que s’especulava que los òsses podián èsser los de victimas de la dictatura militara. Mas los arqueològs que trabalhan pel govèrn asseguran que los ossaments aurián mai de 3000 ans, e fan partida d’un cementèri del pòble tehuelche, una de las nacions pus ancianas del sud d’America.
Ara, l’opinion publica argentina se demanda cossí aquelas rèstas d’òsses talament ancianas foguèron mesas dins de sacs d’escobilhas.
L’explicacion oficiala
Segon los expèrts que trabalhan pel govèrn argentin, aqueles òsses se trobèron en 2012 dins un sit arqueologic. Alavetz s’estudièron, se fotografièron e se cataloguèron. Puèi, en seguida de la pression dels indigenistas que reclamavan respècte e dignitat per lors ancessors, se metèron dins de sacs d’escobilhas per èsser protegits, e s’enterrèron jol sable. Mas lo fòrt vent los auriá desenterrats.
Aquela explicacion a pas brica convencut l’opinion publica e la polícia a degut confirmar aquela version.
El lugar está cercano a Punta Pardelas. Los restos pertenecen a osamentas que datan de 3000 años. Las bolsas salieron a la superficie por los fuertes vientos de los últimos días. Personal de Criminalística trabaja junto con arqueólogos de @CONICETCenpat y a la Fiscal Lavenia. https://t.co/KTowRS0gVh
— Jefatura.de.Policía (@JefPolicia) 13 de febrer de 2018
@JefPolicia puede indicar si esta información es veras? Desde ayer circulan estas fotos de restos hallados supuestamente en Península Valdes.Afirman que son 20 esqueletos humanos en bolsas negras. Hay denuncias? pic.twitter.com/yjVjNmHYco
— Zona Sur Noticias (@ZonaSurNoti) 13 de febrer de 2018
La polemica se vira contra los toristas
Ara, la polemica se poiriá virar contra los toristas que faguèron la trobalha. Segon las autoritats, se tracta d’un airal protegit que se i pòt pas circular en cap de mena de veïcul, e eles i aurián accedit sens permés amb un quadricicle.
“Comptàvem pas sul fach que qualques personas intrèsson amb de veïculs unes quatre quilomètres dins lo camp, descobriguèsson las rèstas, las fotografièsson e que tot aquò vengèsse viral”, çò declarava l’arqueològa Julieta Gómez Otero. “I a de mond que fan d’excursions sens prene en compte que i a de jaces paleontologics e arqueologics en Patagònia tota. Segon la lei, aquelas rèstas son proprietat de l’estat e son la memòria de nòstra istòria, que comença pas amb los espanhòls ni amb los galeses; comença de milièrs d’ans endarrièr, amb los pòbles originaris”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari