Actualitats
Facebook reconeis ara 87 milions de perfils panats
N'avián reconegut 50 milions, mas la chifra es en realitat fòrça pus nauta. Los raubèt una societat britanica, e foguèron esplechats per de motius politics
Facebook auriá fach un usatge fraudulós de totes aqueles perfils en favor de Donald Trump. L’escàndol lo desvelèron los jornals The New York Times e The Observer. La societat Cambridge Analytica, restacada a la campanha electorala de Donald Trump, se serviguèt d'87 milions de perfils de Facebook, obtenguts d’un biais irregular, per ajudar Trump a ganhar las eleccions, e tanben ajudar los partisans del Brexit a ganhar lo referendum. L’Union Europèa e lo Reialme Unit an anonciat que menaràn d’enquèstas rigorosas sus aquel fach, que poiriá èsser lo pus grand panatòri de donadas privadas de l’istòria.
Que s’es passat?
Cambridge Analytica es una societat britanica que son especialitat es d’emplegar de grandas quantitats de donadas amb de tòcas politicas. L’entrepresa a agut un ròtle fondamental dins las victòrias de Trump e del Brexit, en creant d’estrategias per convéncer lo grand public. A partir de la denóncia d’un dels fondadors de la societat, Chris Wylie, The New York Times e The Observer an pogut demostrar que la societat obtenguèt mai de cinquanta milions de perfils d’usatgièrs de Facebook en 2014, que los faguèron servir en 2016 per orientar lo vòte en favor de Trump e del Brexit.
Las donadas, las trobèron gràcias a Aleksandr Kogan, qu’aviá creat una aplicacion de Facebook nomenada Thisisyourdigitallife. S’agissiá d’una aplicacion legala e pachada amb Facebook, e l’utilizèron 270 000 personas. Aquela aplicacion demandava accès a las donadas personalas dels usatgièrs, mas o aprofechava per intrar dins los perfils dels amics de cada usatgièr sens qu’o saupèsson.
E mai foguèsse una aplicacion legala, en 2014 aquel logicial contraveniá ja a doas nòrmas: d’un caire, l’informacion que l’amassava Aleksandr Kogan èra transmesa a un tèrç, Cambridge Analytica, çò qu’èra pas permés; de l’autre, accedissiá d’escondons als perfils dels amics.
Facebook se n’assabentèt en 2015 e reagiguèt pas brica corrèctament: o rendèt pas public, reconeguèt pas que li avián panat las donadas de cinquanta milions d’usatgièrs, e demandèt solament a Cambridge Analytica que las destruguèsse, sens verificar s’o aviá fach. En 2013, SCL, la societat proprietària de Cambridge Analytica, se metèt en contacte amb Steve Bannon, l’assessor politic de Donald Trump, e durant la campanha del president s’empleguèron los perfils raubats per orientar lo vòte.
La denóncia
Tot aquò o sabèm perque Chris Wylie, un dels fondadors de Cambridge Analytica, o a explicat e documentat. Wylie es un professor canadenc de 28 ans expèrt en l’usatge de donadas personalas per tòcas politicas, mas es fòrça contrari a Trump e al Brexit.
La denóncia l’a facha a aqueles dos jornals, e a descadenat una polemica talament granda que poiriá quitament far tombar Facebook.
L’escàndol que poiriá tuar Facebook
Lo ret social a ensajat de demorar a despart en disent que sabiá pas quin usatge ne fasiá Cambridge Analytica amb sas donadas. Divendres passat, quand se publiquèron los primièrs articles, Facebook se limitèt a anonciar que barrava lo compte de Cambridge Analytica e d’SCL. Las accions de Facebook davalèron fòrça en borsa.
Diluns, Facebook anoncièt qu’embauchariá una prestigiosa entrepresa extèrna per analisar çò que s’èra passat, e anonciava la volontat de cooperar amb lo parlament britanic per l’enquèsta.
Dissabte, la comission britanica sus la Societat de l’Informacion, Elizabeth Denham, anonciava ja una enquèsta d’a fons, complementària a l’enquèsta en cors sus l’ influéncia de Facebook sul vòte al referendum. En seguida, lo govèrn de Canadà anoncièt tanben una enquèsta parlamentària sul ròtle de Facebook en aquel afar. E diluns e dimars, lo Congrès dels Estats Units e lo Parlament Europèu faguèron saber que crearián tanben de comissions d’investigacion.
Ansin, Facebook a pas reüssit a demorar a despart pr’amor que dins los darrièrs meses es estat acusat de generar divèrsas crisis politicas per la manipòla dels messatges qu’arriban als usatgièrs, tant sus las eleccions estatsunidencas, coma sul Brexit, la crisi en Sri Lanka, l’afar dels robòts russes...
Segon qualques analistas, i a un autre escàndol mortal per Facebook. Sembla que se poiriá demostrar lèu que los perfils emplegats per Cambridge Analytica foguèron a disposicion dels comptes russes suls quals lo Congrès dels Estats Units estúdia fins a quin ponch influiguèron sul resultat de las eleccions.
La crisi, alavetz, seriá d’una dimension tant enòrma que poiriá destruire Facebook sul pic, tant per la reaccion del parlament estatsunidenc coma per la dels usatgièrs, e sustot per la de Wall Street.
"It's clear now that we didn't do enough to prevent these tools from being used for harm...It was my mistake, and I'm sorry. I started Facebook, I run it, and I'm responsible for what happens," says Mark Zuckerberg during his testimony before Congress https://t.co/ATXPYCX1Ompic.twitter.com/OjHkDtc3bd
— CNN Breaking News (@cnnbrk) 10 d’abril de 2018
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Per impausar a Paris la promocion de l'occitan dins Occitania tota, seria plan de prepausar a l'OPLO de contactar Cambridge Analytica. Soi segur que farian miranda ! I cal soscar...
Tot es adobat, rasseguratz-vos ! A bastat qu'aquel miliardari recita a Dieu una formula magica (en clar qu' ane s'excusar davant lo Congres American) per que tot siague perdonat, escafat, reparat e vaqui ! Blanc coma neu, lo tipe, es pas pus complicat. A se demandar perque tan de rambalh per de menudalhas que se resolvan amb d'excusas simplassas ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari