Actualitats
Catalonha: detenon una sòcia dels CDR en l'acusant de terrorisme e rebellion
Las autoritats de l'estat espanhòl an començat una campanha de criminalizacion e persecucion d'aquel movement independentista de resisténcia que presica la non-violéncia
La femna detenguda se nomena Tamara Carrasco es estada menada a Madrid ont serà jutjada per l'Audiéncia Nacionala, un tribunal d'excepcion especializat en delictes de terrorisme.
La Gàrdia Civila escarta pas d’efectuar mai de detencions a prepaus d'aquelas accions après l'enquèsta dobèrta pel ministèri public espanhòl contra los CDR.
D'autre caire, la polícia catalana, ara comandada per Madrid, detenguèt sièis membres del CDR de divèrsas vilas acusats de susmautas e atemptats contra l'autoritat. Foguèron meses en libertat amb de cargas.
Lo ministre de l'Interior espanhòl, José Ignacio Zoido confirmèt que los membres del CDR èran perseguits per "rebellion e terrorisme". Dins aquel sens Zoido precisèt que "los CDR [èran] los qu’[avián començat] d'accions violentas abans lo 1r d'octòbre e pendent lo 1r d'octòbre", e qu'agissián coma "los comitats cubans", valent a dire qu’èran "d'estructuras orizontalas", pas ierarquicas, en permetent ansin que "[penetrèsson] aisidament entre los joves e dins lo territòri".
Responsa dels CDR
Los CDR an publicat un comunicat brèu, mas aprovat per l'ensems de totas las assembladasl, per respondre a aquela "èrsa repressiva". "Amb lo cap freg e lo còr plen de la solidaritat qu'arriba de pertot, contunham e contunharem", çò ditz lo comunicat, que precisa qu'aquela repression "demòstra" que son "sus la bona draia".
NO ENS ATURARAN!
— Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) 10 d’abril de 2018
Nota conjunta, breu i urgent, amb @CDRCatOficial front la onada repressiva d'aquest matí contra els CDRs.
Amb el cap fred i el cor ple de solidaritat que ens arriba de tot arreu!
Seguim i seguirem!
ENS DEMOSTREN QUE ANEM PEL BON CAMÍ!!! pic.twitter.com/yFwbgA1ApO
Quant al representant del Partit Popular en Catalonha, Xavier García Albiol, a celebrat l'operacion de la Gàrdia Civila, un fach que l'èx-deputada occitana Mireia Boya a qualificat d'"erdoganisme".
Criminalitzar el dret a protesta. Dir que un moviment que actua des de la no violència és terrorisme. Celebrar la repressió i la presó. Erdoganisme en estat pur. pic.twitter.com/V5UR8jBf4F
— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 10 d’abril de 2018
Los CDR, qu'es aquò?
Los CDR son un ensemble d'assembladas localas organizadas per quartièrs, vilas o vilatges. Nasquèron amb la tòca de defendre lo referendum d'independéncia del 1r d'octòbre passat, en reüssissent que i aguèsse de burèus de vòte, de bulletins e d'urnas. Puèi cambièron lor nom de Comitats de Defensa del Referendum per prene lo de Comitats de Defensa de la Republica, e lor tòca ara es de defendre la Republica Catalana en seguissent totjorn d'estrategias non violentas. Existís aperaquí tres cents CDR dins tot lo país, e tanben a l'exterior. Los CDR de Tolosa e Montpelhièr an lo sosten dels occitanistas.
En Aran, se tròba un collectiu especific d'aquel país occitan: li dison Taula per Aran, e es inspirat dels CDR.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I el que va passar el 1O no feu terrorisme? O només es pot veure i jutjar a spain, el que els polítics del pp volen?
Acusar de terrorisme a una gent que l'únic que fan es manifestar-se pacíficament, si que es terrorisme, i d'estat.
A veure quan els jutjaran a ells.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
L'independentisme mou fitxa a Brussel·les.
Un grup de 44 eurodiputats de 15 països han signat l'anomenat Manifest pel diàleg a Catalunya, un text en el qual fan una triple crida. Reclamen l'alliberament dels nou separatistes empresonats, demanen als jutges d'Alemanya, Suïssa, Bèlgica i el Regne Unit que no extradeixin Carles Puigdemont ni la resta de fugits, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Marta Rovira, atès que consideren que existeix "una possibilitat remota que rebin un judici just" a Espanya. I finalment, sol·liciten a les institucions europees que intervinguin per trobar una solució política a través d'una ronda de diàleg sense condicions prèvies.
El ressò que ha trobat aquesta terna d'exigències ha estat minoritari. L'Eurocambra té 751 parlamentaris, dels quals només el 5,8% ha signat la declaració. La transversalitat dels signants, membres de les principals forces de l'arc parlamentari excepte el Grup Popular Europeu, comprèn representants de l'esquerra, conservadors, verds, liberals o socialdemòcrates. Els eurodiputats espanyols, irlandesos, belgues i italians han estat els més sol·lícits a aprovar el manifest, però la seva acceptació segueix sent marginal. Només una tercera part dels parlamentaris catalans —Jordi Solé, Josep Maria Terricabras i Ramon Tremosa, membres d'ERC i el PDeCAT— ha donat el seu vistiplau i, en total, han estat sis dels 54 espanyols, atès que entre els signants hi ha una diputada del BNG, una altra d'En Marea i una del PNB.
Els intents d'implicar els càrrecs comunitaris en el conflicte català no ha viscut grans avanços en els últims mesos. Al setembre, pocs dies abans del referèndum de l'1-O, 45 membres de la Cambra van remetre una missiva a Rajoy exigint-li la fi de la repressió, pràcticament la mateixa xifra que fa set mesos. L'activitat d'aquest col·lectiu de càrrecs afins a les demandes de l'independentisme s'està organitzant entorn de l'anomenada Plataforma de Diàleg UE-Catalunya, de la qual formen part 30 eurodiputats. Divendres de la setmana vinent presentaran l'entitat en un acte a Barcelona.
L'escalada de tensions ha fet que altres actors del Parlament Europeu també s'hi pronunciïn. Aquest dilluns Els Verds Europeus van enviar una carta a Rajoy demanant-li una solució negociada i dialogada al problema. Al costat oposat, el president de la institució, l'italià Antonio Tajani, ha estat una de les veus més taxatives en el seu suport al Govern espanyol. "Ningú a Europa reconeixerà la independència de Catalunya", va dir pocs dies després del referèndum il·legal.
Els fets que van seguir a les seves paraules li han donat la raó. Cap Estat ni institució comunitària ha donat el seu suport a l'independentisme, tot i que existeix preocupació per la receptivitat d'una part de l'opinió pública europea a la propaganda independentista. Davant d'aquesta tessitura, el Govern espanyol ha optat per mantenir un perfil baix davant de la hiperactivitat desplegada pels exmembres de la Generalitat fugits tant en els seus contactes polítics com en mitjans de comunicació internacionals.
El govern espanyol no té arguments, comença la repressió d'un estat amb total deriva autoritària cap a la gent democràtica i progressista, tenen tota la maquinària a punt per a ferla servir contra els catalans. No imagino el que poden fer per aturar-nos, no puc oblidar que van fer arribar a la policia per apallissar la nostra gent, tenim innocents a la presó, es reprimeixen les idees, digueu-me un sol líder espanyol que estigui disposat a anar a la presó per defensar el mandat del seu poble. Ells s'amaguen darrere els seus jutges, el rei, i l'exèrcit
Que ho sapiguen al Parlament Alemany, al Conselh d'Europa, e a las Nacins Unides, la classa de jutges queencara hi ha a Espanha.
#5 Mas, mon car Manu, los espanholistas son terrorizats a l'idèa de deure viure d'ara enlà sense mai préner un maximum de moneda a una Catalonha fins ara dependenta…
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari