Actualitats
Astúrias: manifestacion per l'oficialitat de l'asturian
La lenga es estada istoricament marginalizada per las institucions del país
Qualques milièrs de personas (5500 segon la polícia municipala) manifestèron dissabte passat per las carrièras d'Uviéu (Astúrias) per exigir l'oficialitat de l'asturian. Una lenga istoricament marginalizada per las institucions del país. Lo cortègi i marchèt darrièr lo lèma "L'asturian, lenga oficiala, ara!".
Projècte per l'oficialitat
Lo Conselh en Defensa de la Lenga Asturiana (XDLA segon sa sigla en asturian) presentèt en setembre passatun projècte per obténer ongan l’oficialitat de la lenga. Se tracta d’una modificacion de far dins l’estatut d’autonomia d’Astúrias que proclame l’asturian e lo galèc-asturian coma de lengas oficialas del país, amb lo castelhan.
La presentacion aguèt luòc a Xixón e, segon l’XDLA, a recebut lo sosten de plusors partits politics, çò que poiriá far reüssir la proposicion.
Per ara son los partits d’esquèrra Podèm e Esquèrra Unida que se son manifestats en favor de l’oficialitat de l’asturian e del galèc-asturian. D’autres partits coma Foro Asturias, lo Partit Popular, Ciutadans e lo Partit Socialista i son totjorn opausats. Aquesta darrièra fòrça a un sector nomenat Socialistas per l’Oficialitat que cèrca que lo congrès de la seccion asturiana del PSÒE, l’FSA, s’engatge per l’oficializacion de las doas lengas territorialas del país. Aquel congrès començarà lo 29 de setembre que ven.
L’asturian fa partida d’una lenga romanica dicha asturleonésqu’en mai d’Astúrias se parla dins las províncias de Leon e Zamora, dins qualque val de la zòna de Cantàbria e en qualque endrech d’Extremadura. E mai, dins l’encontrada de Miranda, dins lo nòrd-èst de Portugal, es lenga oficiala amb lo nom de mirandés e una grafia subsidiària de la portuguesa.
Per quant al galèc-asturian, apelat localament eonaviego, es parlat dins la zòna occidentala d’Astúrias al lindal amb Galícia. L’Acadèmia de la Lenga Asturiana lo considèra coma una lenga pròpria e diferenciada del galèc, mas l’Acadèmia Galèga lo vei ela coma una varianta del galèc.
L’asturian ten una cèrta proteccion en Astúrias dempuèi 1998 gràcias a la Lei d’Usatge e de Promocion de l’Asturian. Mas las associacions que defendon la lenga denóncian que l’administracion contraven sovent a aquela lei. En mai d’aquò, planhon que los dreches lingüistics que prepausa la lei sián fòrça limitats.
Projècte per l'oficialitat
Lo Conselh en Defensa de la Lenga Asturiana (XDLA segon sa sigla en asturian) presentèt en setembre passatun projècte per obténer ongan l’oficialitat de la lenga. Se tracta d’una modificacion de far dins l’estatut d’autonomia d’Astúrias que proclame l’asturian e lo galèc-asturian coma de lengas oficialas del país, amb lo castelhan.
La presentacion aguèt luòc a Xixón e, segon l’XDLA, a recebut lo sosten de plusors partits politics, çò que poiriá far reüssir la proposicion.
Per ara son los partits d’esquèrra Podèm e Esquèrra Unida que se son manifestats en favor de l’oficialitat de l’asturian e del galèc-asturian. D’autres partits coma Foro Asturias, lo Partit Popular, Ciutadans e lo Partit Socialista i son totjorn opausats. Aquesta darrièra fòrça a un sector nomenat Socialistas per l’Oficialitat que cèrca que lo congrès de la seccion asturiana del PSÒE, l’FSA, s’engatge per l’oficializacion de las doas lengas territorialas del país. Aquel congrès començarà lo 29 de setembre que ven.
L’asturian fa partida d’una lenga romanica dicha asturleonésqu’en mai d’Astúrias se parla dins las províncias de Leon e Zamora, dins qualque val de la zòna de Cantàbria e en qualque endrech d’Extremadura. E mai, dins l’encontrada de Miranda, dins lo nòrd-èst de Portugal, es lenga oficiala amb lo nom de mirandés e una grafia subsidiària de la portuguesa.
Per quant al galèc-asturian, apelat localament eonaviego, es parlat dins la zòna occidentala d’Astúrias al lindal amb Galícia. L’Acadèmia de la Lenga Asturiana lo considèra coma una lenga pròpria e diferenciada del galèc, mas l’Acadèmia Galèga lo vei ela coma una varianta del galèc.
L’asturian ten una cèrta proteccion en Astúrias dempuèi 1998 gràcias a la Lei d’Usatge e de Promocion de l’Asturian. Mas las associacions que defendon la lenga denóncian que l’administracion contraven sovent a aquela lei. En mai d’aquò, planhon que los dreches lingüistics que prepausa la lei sián fòrça limitats.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Ja veirem lo que passarà ? No digas blat fins que'estiga dins el sac e ben lligat. Lo PSOE d'Asturies a favor de la dreta reaccionaria coma sempre, una cola de venuts.
des dels països valencians tot el nostre recolzament a la llengua asturleonesa. Jo he viscut uns anys a Miranda do Douro (Portugal), i era un goig escoltar la llengua mirandesa ... si bé la parla poca gent unes 10.000 persones.
Cal usar les nostres llengues amb orgull, puix són un valor social i cultural importantíssim per a la recuperació de l a identitat cultural.
avant l'astur-leonés-mirandés
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari