CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Catalonha: persecucion e linchatge dels ensenhaires

Nòu ensenhaires d’un licèu son perseguits en justícia e linchats suls rets socials per aver parlat en classa dels eveniments del 1r d’octòbre passat

| Jordi Roviralta / Ara
Dempuèi lo contraròtle de la Generalitat per l’estat, la justícia espanhòla perseguís totes los ensenhaires qu’aurián parlat en classa dels faches del 1r d’octòbre passat, quand en Catalonha e Aran i aguèt un referendum per l’independéncia reprimit d’un biais fòrça violent per la polícia d’Espanha. Ansin, i a un afar qu’a passat l’òsca: es lo dels professors del licèu El Palau de Sant Andreu de la Barca.
 
Lo govèrn espanhòl es a menar una caça de mascas contra los ensenhaires catalans. En se servissent del contraròtle de l’administracion de la Generalitat, per mejan de l’article 155 de la Constitucion, l’executiu de Mariano Rajoy quicha lo departament d’Ensenhament de la Generalitat per qu’engatge de perseguidas contra los nòu esenhaires del licèu El Palau de Sant Andreu de la Barca denonciats pels mèdias espanholistas.
 
Lo licèu se tròba al costat d’una granda casèrna de la Gàrdia Civila, dont los enfants de plusors agents estúdian dins aquel licèu. Qualques unes d’aqueles liceans denoncièron los professors per aver parlat dels faches del 1r d’octòbre e lo ministèri public los a menats en justícia jos l’acusacion d’un delicte d’òdi.
 
Coma s’aquò foguèsse pas pro, qualques mèdias espanholistas e lo cap del partit dich Ciutadans, Albert Rivera, an publicat los noms e las fòtos dels ensenhaires enseguits, çò qu’a descadenat un linchatge dels sectors espanholistas contra aqueles ensenhaires. Lo fraire d’un dels professors denonciava publicament la situacion que patisson: “Solets qualques jorns an bastat per destruire una persona, l’esfondrar emocionalament fins al ponch de non-retorn”.
 
 
De sostens
 
L’afar a provocat l’indignacion dins la societat catalana. Los nòu ensenhaires an recebut lo supòrt d’una partida fòrça importanta de la populacion. D’un latz, los rets socials se son comolats de messatges e de fòtos amb la campanha “Ieu tanben soi ensenhaire d'El Palau“. De l’autre, lors collègas, lors escolans e de parents an manifestat per las carrièras de Sant Andreu de la Barca.
 
Los ensenhaires an tanben recebut un sosten internacional, dont lo del Comitat de Defensa de la Revolucion de Regheb (Tunisia).
 
 
 

 

 
 





abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: JORNALET 2025

Comentaris

"Tàrrega" igualada (PP.CC.)
4.

Això demostra lo rucs que son!
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
francesc palma
3.

Puigdemont pareis que solament pensa amb el. Què si lo plan B, què si lo plant C, molta comedi. No ha dit ni una paraula de negociar amb lo govern de Madrid, e Racoi tampauc. Caldria un país que fes de negociador, Suissa, Belgica, Alemanya, Gran Bretanha,.... Pel reconeissement de la Nacion Catalana, pel concert econòmic, per las seleccions espotives, per lo blindatge de l'ensenhament, de la lenga e la cultura, per tantas causas qu' es poden augmentar las competències e dins la Constitucion.

  • 0
  • 1
Black Blòc
2.

#1 Los Black Blòcs respondon a la violéncia d'unas societats de mai en mai ultraliberalas que res de non-violent capita pas mai de far cambiar per mi!èlhs, per una autra violéncia, plan derisòria en regard de la primièra.

Qu'avèm copat ? Panèls publicitaris, botigas del CAC 40, botiga d'assegurança miliardàrias, botigas de vendreires de salopariás alimentàrias.

E qu'an copat, los ultraliberals, despuèi 60 ans ? Lo dreit trabalh, la securitat sociala (de mens en mens de cobertura), lo sistèmi de las retiradas, l'educacion nacionala (son de mens en mens los professors a ensenhar los escolans, e de mens en mens pagats per o far), los servicis publics en general (e mai que de nos servir, ne nos vendon lo mai car possible en tot nos servir lo mens possible per acréisser sos profièits privats) ! Nos an copada la natura (los sòls son estèrles e non i donan recòlta que mercés en merdassas quemicas que vendudas e las napas freaticas son empoisonadas de pesticidis). Nos an abausada l'autarcia de las societats tradicionalas ligadas a la tèrra (e se la tornam alestir, arriban amb de bulldozers). Nos vòlon sempre mens critics, sempre mai sotmeses, sempre mai paures e dependents, precaris e mobils, coma d'esclaus que mandarián susar ont que siá per n'enriqui un o un autre…

As plan rason, Pirolet. Ont es la violéncia, a de bon ? Aquí n'avèm, a bodre, de violéncia capitalista sistemica. En comparason, los Black Blòcs, pòdon progressar encara e encara, abans de lor arribar a cim de las cavilhas !…

  • 4
  • 0
Pirolet
1.

Lo faissisme comença amb l'asir de l'autre. Es çò que fan los espanholistas: empusar l'asir contra tot çò catalan. E coma totes los fabricants d'òdi, acusan los autres de divisar la societat.
Mèfi! Que Pirenèus son pas una barrièra per aquò: lo ministèri d'Interior nòstre tanben fa de mutatis mutandis. Per un policièr amb un uèlh macat te parlan de violéncia; vòlon far passar per violent lo François Ruffin en fasent d'amalgamas amb lo blòc negre. Cal pas oblidar que dins lo camp dels "violents" definits pel ministèri i a al mens un mòrt (a Sivens) e que l'estat a pas agut lo mendre gèst per la familha. Ont es la violéncia?

  • 18
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article