Actualitats
L’acòrdi d’Itàlia e Libia sul retorn dels migrants es denonciat a la Cort Europèa dels Dreches Umans
Las organizacions umanitàrias planhon que los migrants en Libia patiscan la tortura, la fam e l’esclavatge
An denonciat lo govèrn d’Itàlia a la Cort Europèa dels Dreches Umans (CÈDU) per aver collaborat amb Libia per empachar que los migrants arriben en Euròpa, amb las grèvas consequéncias que las patisson, coma la tortura e l’esclavatge. La denóncia se basa sul testimoniatge de 17 personas que subrevisquèron a un naufragi lo 6 de novembre passat e que foguèron remandadas en Libia; l’a presentada l’organizacion umanitària britanica Global Legal Action Network. Segon aquela organizacion, lo trabalh que fan ensems las autoritats italianas e libianas permet als gardacòstas d’arrestar de naus de migrants a la demanda italiana, e de far tornar aquelas gents en Libia contra lor volontat del temps que subisson d’agressions fisicas e sexualas e son expausadas a la fam.
Aquel 6 de novembre, los gardacòstas libians aurián empedit que lo vaissèl d’una organizacion umanitària socorroguèsse 130 migrants d’un zodiac que s’aprigondissiá. Una vintena de personas moriguèron e los subrevivents foguèron remandats en Libia. Segon la denóncia presentada, los migrants patiguèron una violéncia extrèma e dos d’eles foguèron electrocutats e venduts coma esclaus.
Global Legal Action Network presenta aquela denóncia davant la CÈDU amb l’Associacion d’Estudis Juridics sus l’Immigracion, e amb lo sosten de la Lowenstein International Human Rights Clinic de la Facultat de Drech de Yale e de l’ONG italiana ARCI.
En perilh l’acòrdi italolibian
Aquel jutjament poiriá venir una seriosa menaça per l’acòrdi signat l’an passat entre Itàlia e Libia, çò remembra The Guardian. Segon aquel acòrdi, Itàlia entraïna, dota e finança los gardacòstas libians coma recompensa de lor esfòrç per far recular devèrs Libia las embarcacions de migrants. Lo president del conselh dels ministres italian, Matteo Renzi, se vantava d’aver atench atal una fòrta reduccion del nombre de migrants arribats sus las còstas italianas del sud.
Mas aquel acòrdi, qu’es ara en vigor, es condemnat per las divèrsas organizacions umanitàrias que salvan de vidas en Mediterranèa. Las organizacions an denonciat maites còps las menaças violentas dels gardacòstas libians qu’exigissián de remandar los òmes socorreguts en Libia, e mai se se trobavan dins las aigas internacionalas.
De torturas e d’esclavatge
Avenguèt fa gaire que l’ONG catalana, Proactiva Open Arms, refusèsse las menaças de mòrt dels gardacòstas libians se tornavan pas en Libia los migrants salvats. Quand arribèron sus las còstas de Sicília, los esperava la polícia italiana. La justícia italiana lor confisquèt lo vaissèl e ara afrontan un procès per aver encoratjat l’immigracion illegala.
Dètz migrants pervenguts fa gaire en Itàlia en passant per Libia testimonièron a The Guardian qu’avián patit de torturas e foguèron obligats a de trabalhs forçats. “Libia es lo pièger endrech del Mond s’ès un african negre. Te considèran automaticament coma un esclau”, çò raportava al jornal anglés Ibrahim Diallo, un jove migrant de 20 ans. “I a de vilas coma Sabha o Zawiyah que son fachas per d’esclaus, de presons e de camps de detencion un al costat de l’autre. M’estimi mai de morir que tornar en Libia”, çò precisava.
Segon las estimacions d’Amnestia Internacionala, long de l’an 2017 los gardacòstas libians remandèron en Libia aperaquí 20 000 personas.
En novembre passat, Jornalet raportava la venda a l’enquant dels esclaus en Libia, qu’aviá documentada una reportèra de la CNN.
Aquel 6 de novembre, los gardacòstas libians aurián empedit que lo vaissèl d’una organizacion umanitària socorroguèsse 130 migrants d’un zodiac que s’aprigondissiá. Una vintena de personas moriguèron e los subrevivents foguèron remandats en Libia. Segon la denóncia presentada, los migrants patiguèron una violéncia extrèma e dos d’eles foguèron electrocutats e venduts coma esclaus.
Global Legal Action Network presenta aquela denóncia davant la CÈDU amb l’Associacion d’Estudis Juridics sus l’Immigracion, e amb lo sosten de la Lowenstein International Human Rights Clinic de la Facultat de Drech de Yale e de l’ONG italiana ARCI.
En perilh l’acòrdi italolibian
Aquel jutjament poiriá venir una seriosa menaça per l’acòrdi signat l’an passat entre Itàlia e Libia, çò remembra The Guardian. Segon aquel acòrdi, Itàlia entraïna, dota e finança los gardacòstas libians coma recompensa de lor esfòrç per far recular devèrs Libia las embarcacions de migrants. Lo president del conselh dels ministres italian, Matteo Renzi, se vantava d’aver atench atal una fòrta reduccion del nombre de migrants arribats sus las còstas italianas del sud.
Mas aquel acòrdi, qu’es ara en vigor, es condemnat per las divèrsas organizacions umanitàrias que salvan de vidas en Mediterranèa. Las organizacions an denonciat maites còps las menaças violentas dels gardacòstas libians qu’exigissián de remandar los òmes socorreguts en Libia, e mai se se trobavan dins las aigas internacionalas.
De torturas e d’esclavatge
Avenguèt fa gaire que l’ONG catalana, Proactiva Open Arms, refusèsse las menaças de mòrt dels gardacòstas libians se tornavan pas en Libia los migrants salvats. Quand arribèron sus las còstas de Sicília, los esperava la polícia italiana. La justícia italiana lor confisquèt lo vaissèl e ara afrontan un procès per aver encoratjat l’immigracion illegala.
Dètz migrants pervenguts fa gaire en Itàlia en passant per Libia testimonièron a The Guardian qu’avián patit de torturas e foguèron obligats a de trabalhs forçats. “Libia es lo pièger endrech del Mond s’ès un african negre. Te considèran automaticament coma un esclau”, çò raportava al jornal anglés Ibrahim Diallo, un jove migrant de 20 ans. “I a de vilas coma Sabha o Zawiyah que son fachas per d’esclaus, de presons e de camps de detencion un al costat de l’autre. M’estimi mai de morir que tornar en Libia”, çò precisava.
Segon las estimacions d’Amnestia Internacionala, long de l’an 2017 los gardacòstas libians remandèron en Libia aperaquí 20 000 personas.
En novembre passat, Jornalet raportava la venda a l’enquant dels esclaus en Libia, qu’aviá documentada una reportèra de la CNN.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Fa longtemps ja que la cort europèa (o pas) dels dreits umans se deuriá ocupar del sistèmi economic mondial catastrofic que buta tota aquela paurilha a fugir son país e sas gents dins de condicions espaventablas per ensajar, valga que valga, de venir trigossar misèria en Euròpa…
Cal esperar que lo gobernament italian s’afranquirà dels okazes d’aquela « Cort Europèa dels Dreches Umans » per s’ocupar dels dreches umans que son de sa competéncia : aparar lo pòple italian (e los autres pòples d’Euròpa en consequéncia) de l’invasion migratòria, de la submersion e de la disparicion dins un avenir pro pròche, estalviar a sos ciutadans e a sas ciutadanas los escotelatges, los viòls e autres crimes comeses cada jorn per aquels « òstes » indesirables. Un pòple que vòl viure defend sas frontièras, Israèl n’om balha l’exemple.
Per luchar contra l’esclavatge en Libia i a una solucion radicala : lor cal enviar Christiane Taubira.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari