Quim Torra es vengut lo 131n president de la Generalitat de Catalonha. Lo Parlament de Catalonha a causit coma president lo deputat que l’aviá prepausat lo president en exili, Carles Puigdemont, amb los vòtes dels dos principals partits independentistas e l’abstencion de la CUP. Amb Torra comença, segon aqueste, una estapa de “transicion” marcada per “l’excepcionalitat” fins que los elegits presonièrs e los exiliats pòscan tornar a l’ostal.
 
E mai, lo nòu president reconeis que sa legislatura serà pas abituala: “Ieu devi pas èsser ací, lo qui deuriá èsser aicí es nòstre president Carles Puigdemont”, çò diguèt Torra dins son discors d’investidura.
 
Demest las mesuras que prendrà lo nòu president catalan, cal soslinhar la creacion d’una comission qu’avalorarà los efièches del contraròtle de la Generalitat pel govèrn d’Espanha amb l’aplicacion de l’article 155 de la Constitucion espanhòla. Valent a dire que se documentarà la repression que l’a exercida l’estat espanhòl en s’apoderant de l’administracion de Catalonha a partir de son interpretacion de la Constitucion, amb per consequéncias la paralisi dels servicis publics e de licenciaments de personal.
 
Mas, abans tot, Torra a demandat una reünion amb lo president del govèrn espanhòl, Mariano Rajoy, e amb lo president de la Comission Europèa, Jean-Claude Juncker.
 
Lo nòu president a soslinhat sa “fidelitat” al referendum del 1r d’octòbre passat, a anonciat que començarà de s’escriure un projècte de Constitucion catalana, e que se crearà una assemblada d’elegits amb de cònsols màgers e de ministres regionals. Tanben a anonciat “de politicas de progrès social, de prosperitat economica per crear de riquesa e la partejar” e “l’internacionalizacion del procès catalan”.
 
Lo sector espanholista del Parlament de Catalonha s’es mostrat fòrça critic envèrs l’eleccion de Torra, e l’a acusat d’aver publicat de messatges antiespanhòls sus Twitter.
 
 
Un president sensible a la realitat occitana
 
Dins son discors, Quim Torra prononcièt qualques mots en occitan en reconeissença del pòble aranés. "Volem era republica de plenitud de drets, era republica de toti e tà toti". La deputada aranesa, Anna Geli, votèt "òc" en occitan. 
 

Aué, eth que lèu será eth 131au president de #Catalonha tanben ac a hèt en #aranés. 'Volem era Republica de plenitud de drets, era republica de toti e tà toti'. Aué tanben s'eacotará eth men vòt, ena nòsta lengua, coma non podie èster d'un auta manera. #Òc#AranTambCatalonha

— Anna Geli (@geli_anna) 14 de maig de 2018

 
 

'Ua salutacions tanben as aranesi que mos seguissen des dera #ValdAran' Prumèra referéncia de respècte ara nòsta lengua e País deth presidenciable @QuimTorraiPla. Que à rebrembat as empresoadi e exiliadi en prumèr terme. Un discors impecable. pic.twitter.com/YEDVZ4zsEl

— Anna Geli (@geli_anna) 12 de maig de 2018

 
 La setmana passada, al primièr torn del vòte, tanben diguèt que "òc", e net e clar, mas lo sector espanholista comprenguèt d'en primièr qu'aviá dich en catalan "no", incapable d'identificar la lenga nòstra.
 

Diu l'Arrimadas 'Nosotros vamos a tener que defender la tolerancia, la diversidad, las diferentes lenguas (...)'. Els tolerants, diu, i les diferents llengües. Recordo que el Sr. de C's de la Mesa no sap que l'#aranès és oficial i que #òc vol dir, si. #CiudadanosEngañados

— Anna Geli  (@geli_anna) 14 de maig de 2018