Actualitats
Tolosa aculhís un collòqui sus la plaça de las lengas minorizadas
Uèi e deman, l’Universitat de Tolosa 1 Capitòli organiza de jornadas pluridisciplinàrias sus las lengas mal nomenadas regionalas dins lor rapòrt amb l’estat en Euròpa
Se debana uèi e deman a Tolosa un collòqui entitolat “Lengas regionalas e construccion de l’estat en Euròpa”, jos la direccion scientifica d’Amane Gogorza e de Wanda Mastor. Son de jornadas pluridisciplinàrias qu’an la tòca d’estudiar las lengas mal nomenadas regionalas dins lor rapòrt amb l’estat en Euròpa.
Al collòqui participan de scientifics de las principalas universitats occitanas, e tanben d’Arpitània, de Bretanha, de Catalonha, de Corsega, de Soïssa e del Bascoat. Una mèstra de conferéncias tolosana, Bairbre Ní Chosáin, parlarà quitament del gaelic irlandés, del temps que l’istorian occitan Felip Martèl intervendrà sus la lenga nòstra a l’escòla. Las contribucions vòlon respondre a cèrtas questions sus las politicas lingüisticas a respècte de las lengas territorialas que, coma la nòstra, son pas la lenga que lo poder central a causida, e venon al collòqui de cercaires en provenença de totes los orizonts disciplinaris e geografics.
Las divèrsas sesilhas cèrcan d’eliminar l’imatge nostalgic e patrimonial de las lengas minoritàrias per s’interessar al multilingüisme, a la question de l’expression publica dels parlants e non pas sonque privada, e a la bastison de las identitats en contacte amb los estats.
Per mai d’informacion podètz vesitar lo sit web de l’eveniment e quitament descargar lo programa en PDF.
L’eveniment se ten dins l’encastre d’un ambiciós programa de cultura occitana que se ten durant tot l’an dins la Ciutat Mondina. Podètz descargar-ne lo programa aicí.
Al collòqui participan de scientifics de las principalas universitats occitanas, e tanben d’Arpitània, de Bretanha, de Catalonha, de Corsega, de Soïssa e del Bascoat. Una mèstra de conferéncias tolosana, Bairbre Ní Chosáin, parlarà quitament del gaelic irlandés, del temps que l’istorian occitan Felip Martèl intervendrà sus la lenga nòstra a l’escòla. Las contribucions vòlon respondre a cèrtas questions sus las politicas lingüisticas a respècte de las lengas territorialas que, coma la nòstra, son pas la lenga que lo poder central a causida, e venon al collòqui de cercaires en provenença de totes los orizonts disciplinaris e geografics.
Las divèrsas sesilhas cèrcan d’eliminar l’imatge nostalgic e patrimonial de las lengas minoritàrias per s’interessar al multilingüisme, a la question de l’expression publica dels parlants e non pas sonque privada, e a la bastison de las identitats en contacte amb los estats.
Per mai d’informacion podètz vesitar lo sit web de l’eveniment e quitament descargar lo programa en PDF.
L’eveniment se ten dins l’encastre d’un ambiciós programa de cultura occitana que se ten durant tot l’an dins la Ciutat Mondina. Podètz descargar-ne lo programa aicí.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
La Universitat de Tolosa es la màxima autoritat cientifica sus la lenga nostra, la gran cultura de las universitats fa que sian lo referent màxim. Las chovinetas e chovinets coma màxim tenen l'autoritat sobre el tema coma pugan haver la gent mai ignorant e ordinaria.
#6 dormir / dròmer
L'entrada "dourmi" del TdF, descriu las variantas de la conjuga de dormir, e mòstra que Lenguadòc fa excepcion amb la forma inchoativa en -iss.
Le gascon a costuma de remplaçar l'infinitiu primitiu en -ir amb una finala atòna en '-er/re; es una regularizacion morfologica.
Le lenguadocian, e non pas pertot generaliza la suffixacion en -iss, per regularizacion.
La recommendacion dita tradicionalista en mestior de manleus cultes eissuts del latin, fa prènner una finala en -ir amb forma conjugativa en -iss a totes vèrbes latins de finala en '-ere non quichada, qu'es una en -ire non tonica. Aquò's de lenguadocianisme contestable, que consagra una adaptacion locala de la lengua.
#5 i a maitas explicas sul internet, suffítz de cercar "inchoatif, inchoative...
L'inchoatiu es una marca d'aspèct d'un vèrbe, le debut d'un process...
La generalizacion a totes vèrbes de finala en -ir es una manieira de regularizar auesta conjuga o una ipercorreccion.
Fòra qu'es pas ligat a l'article es interessant tot aquò en comentari.
Estant carcinòl disi "sòrt" non pas "sortís", de formas cortas, non pas en iss coma per "partir".
Sens tròp saber perque i avià aquel cambiament, me soi totjron dich /dit/ qu'èra perque per Carcin nos agradavan mai las formas cortas de tot, coma liçon (leiçon), lèt (lièch), nèt (nuèch), alèra perque pas tirar los ISS.
M'interessariá aver de lectura sul tèma :)
#3 en latin, certes vèrbes possèden una forma simpla e una forma dita inchoativa, que marca le debut d'un accion, e que logicament tenh en l'infinitiu, le participi present, le present e l'imperfecte.
Exemple le doblet nòvere/nòscere per sàber.
En occitan, tipicament avèm nàisser, parèisser,eca...
En lenguas romanicas se tròban de vèrbes de forma inchoativa parciala e d'infinitiu en -ir e non pas -èisser, que corresponden a una verbalizacion d'adjectiu, e que marcan le commençament d'un process.
D'aquí, se vei de vèrbes latins simples se desviar en formas inchoativas de per alinhament volentari o pas, en italian, catalan e occitan central. Exemple de dormir, morir, etc...
Tot se rescontra, se ditz e s'ause, çai com lai, cal reconnóisser que las formas simplas non-incoativas se sarran mai de la lengua-font, en defòra dels cases d'emplec de bon escient.
Le languadocian central es un quadre de l'estandard, en rason del seu conservatisme morfologic, que se limita a la fonologia, quand las altras variantas son plus conservatritzes en d'aguaits de mais, tal l'occitan occidental (gascon) e oriental ( marsilhés, niçard...).
Les extrèms de l'airal convèrgen cap una morfologia vesina en mestior de vèrbes e de conjuga; tot se passa coma se l'occitan s'escamborlèsse per dessus Lenguadòc e Catalonha.
Les ròdols de Bordeu, Tolosa e Marsilha acampan demograficament les usatgièrs majoritaris de la lengua que canta.
Respèct al conservatisme morfologic e le pès demografic, las formas latinizantas deurián pas èsser minorizadas, quant mai coexistèssen amb las de mais.
L'occitan occidental e oriental an de vèrbes:
- en -er/re, non inchoatius
- en -ir, non inchoatius
- en -ir, que son inchoatius de justa rason.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari