Actualitats
Àustria vòl barrar de mosquetas e expulsar d'imams dins una ofensiva contra “l’islam politic”
Lo cancelièr del país, Sebastian Kurz, assegura que vòl combatre lo finançament exterior de grops religioses
Àustria a entamenat una ofensiva contra “l’islam politic” amb la tòca de percaçar de desenats d’imams e de barrar qualques mosquetas que se sospiècha d’èsser finançadas per Turquia. “Las societats parallèlas, l’islam politic e l’extremisme an pas lor plaça en Àustria”, çò afirmèt divendres passat lo cancelièr del país, Sebastian Kurz, que vòl combatre lo finançament exterior de grops religioses.
Segon lo ministre de l’Interior, unes 60 imams e lors familhas serián concernits, e ansin aperaquí 150 personas perdrián lor drech de residéncia.
Per ara, una quarantena d’imams son estats meses en examen e poirián èsser expulsats per aver mancat a una lei de 2015 qu’enebís als predicadors e als sits de culte musulman de recebre de fonzes de l’estrange.
Lo govèrn d’Àustria es una coalicion entre lo partit conservator e l’ultradrecha. Justament Àustria assumirà lo 1r de julhet la presidéncia de l’Union Europèa, e lo quite cancelièr Kurz a assegurat que metrà l’accent sus la proteccion de las frontièras exterioras. Ditz qu’ensajarà de resòlver la question migratòria, que devesís ara los estats membres de l’Union.
Turquia a denonciat la mesura coma “islamòfoba” e “racista”.
En Àustria, demòran environ mièg milion de personas de tradicion musulmana, dont la majoritat d’origina turca e bosniana, çò que representa lo 6% de la populacion del país de majoritat catolica.
Reconstitucion de la batalha de Gallipoli
La decision del govèrn austrian es estat presa après la polemica que l’a generada la reconstitucion, dins una mosqueta de Viena, de la batalha de Gallipoli (1915), un eveniment istoric de la Primièra Guèrra Mondiala qu’es vengut un simbòl de l’istòria de l’Empèri Otoman.
Dins aquela reconstitucion aurián participat plusors joves menors vestits coma de soldats, segon qualques mèdias. Los imatges qu’aquestes an publicats an descadenat lo debat sus çò que s’ensenha dins las mosquetas de l’associacion austroturca ATIB, considerada pròcha del partit islamista del president turc Recep Tayyip Erdoğan.
Segon lo ministre de l’Interior, unes 60 imams e lors familhas serián concernits, e ansin aperaquí 150 personas perdrián lor drech de residéncia.
Per ara, una quarantena d’imams son estats meses en examen e poirián èsser expulsats per aver mancat a una lei de 2015 qu’enebís als predicadors e als sits de culte musulman de recebre de fonzes de l’estrange.
Lo govèrn d’Àustria es una coalicion entre lo partit conservator e l’ultradrecha. Justament Àustria assumirà lo 1r de julhet la presidéncia de l’Union Europèa, e lo quite cancelièr Kurz a assegurat que metrà l’accent sus la proteccion de las frontièras exterioras. Ditz qu’ensajarà de resòlver la question migratòria, que devesís ara los estats membres de l’Union.
Turquia a denonciat la mesura coma “islamòfoba” e “racista”.
En Àustria, demòran environ mièg milion de personas de tradicion musulmana, dont la majoritat d’origina turca e bosniana, çò que representa lo 6% de la populacion del país de majoritat catolica.
Reconstitucion de la batalha de Gallipoli
La decision del govèrn austrian es estat presa après la polemica que l’a generada la reconstitucion, dins una mosqueta de Viena, de la batalha de Gallipoli (1915), un eveniment istoric de la Primièra Guèrra Mondiala qu’es vengut un simbòl de l’istòria de l’Empèri Otoman.
Dins aquela reconstitucion aurián participat plusors joves menors vestits coma de soldats, segon qualques mèdias. Los imatges qu’aquestes an publicats an descadenat lo debat sus çò que s’ensenha dins las mosquetas de l’associacion austroturca ATIB, considerada pròcha del partit islamista del president turc Recep Tayyip Erdoğan.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari