Actualitats
Macedònia se nomenarà Macedònia del Nòrd après un acòrdi istoric amb Grècia
Atal s’acaba un conflicte diplomatic entre los dos païses e se facilita l'adesion de Macedònia a l'UE e a l'OTAN
Macedònia del Nòrd. Vaquí lo nom causit per apelar oficialament l’Anciana Republica Iogoslava de Macedònia, e que permetrà de metre fin al conflicte diplomatic entre aquel país e Grècia. Pendent gaireben 30 ans, Grècia s’es opausada a l’intrada de Macedònia dins l’OTAN e a mes d’empaches a sas negociacions amb l’Union Europèa per una question onomastica: la denominacion Macedònia, que definís tanben la region grèga que sa capitala n’es Tessalonica, podiá pas èsser lo nom d’un estat independent. Totun, Luxemborg, per exemple, es a a l’encòp lo nom d’una província bèlga e d’un estat. Ara, amb aquel acòrdi istoric, se facilita lo camin de Macedònia per aderir a l’UE e a l’OTAN.
L’acòrdi ajonch pels govèrns d’Atenas e d’Skopje deu ara èsser ratificat pel parlament grèc e pels ciutadans de Macedònia. Macedònia crenhiá qu’un cambiament de nom poguèsse aver una repercussion negativa sus l’identitat nacionala de sos abitants, que la majoritat se dison “macedonians”. Pasmens, aquela solucion intermediària se sarra mai de las pretensions de las doas partidas. Es previst que l’acòrdi se signe la dimenjada venenta.
L’acòrdi ajonch pels govèrns d’Atenas e d’Skopje deu ara èsser ratificat pel parlament grèc e pels ciutadans de Macedònia. Macedònia crenhiá qu’un cambiament de nom poguèsse aver una repercussion negativa sus l’identitat nacionala de sos abitants, que la majoritat se dison “macedonians”. Pasmens, aquela solucion intermediària se sarra mai de las pretensions de las doas partidas. Es previst que l’acòrdi se signe la dimenjada venenta.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#3 non pas, i a de turcs en Tràcia. E las doas mai grandas minoritats son "obiteradas" per l'ideologia de l'estat grec: los arvanitas (arbanés ellenizats), mai o mens de 40% de la populacion, e los aromaneses.
En Albània, a Girokaster, “la vila de pèira” d’Ismaïl Kadaré, nos ensenhèron lor carta d’identitat que disiá:
Ciutadan: Albanés
Nacionalitat: Grèga.
Èra encara del temps d’Enver Hodxa, que coma jacobin marxista-leninista èra pas un tendre. E los jacobins franchimands? A, son pas marxistas-leninistas, eles!
Robèrt Lafont contava que, quand comencèt lo latin en sieisena, la lenga de Ciceron li revertava la lenga del pepin. Segur que Kadaré es vengut un grand coneisseire del grèc ancian de mercé a son enfança dins un mitan ellenofòn. De transmetre als pècs que quitan pas de plorar perque en França s'estudia pas pro lo grèc e lo latin.
#2 En Grècia, i a de minoritats eslavas (Macedònia) e albaneses (Epir), les turcs fosquèren expulsats...
En Grècia cresi que hi una altra nacionalitat e qu' es pas reconeguda. Se vei que respectan pas los de son estat que son pas grecs e los reprimeissen. Son molt centralistas.
Es pas encara segur aquel cambiament de nom. E pel mond que coneisson l'airal, e los autres, aquò cambiarà pas: direm Macedònia coma disèm Samoa.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari