Actualitats
Griselda Lozano revendica Occitània e l’occitan amb son tresen libre
Istòrias medievalas se presentèt dimècres passat al Musèu d’Istòria de Catalonha a Barcelona
Se presentèt, dimècres passat a Barcelona, lo darrièr libre de Griselda Lozano entitolat Istòrias medievalas. L’òbra, publicada en doas edicions, una en occitan e una autra en espanhòl, amassa los darrièrs tèxtes que l’istoriana a publicats dins Jornalet los dimenges e que consistisson en racontes e istòrias de la vida vidanta medievala, en soslinhar l’importància de la cultura occitana pel desvolopament de la sciéncia e de la cultura europèas. “S’agís de recits qu’explican de faches istorics a travèrs de situacions e de personatges, totjorn fòrça documentats mas escriches d’un biais divulgatiu’“, çò explica l’autora al jornal Segre. Tanben los tèxtes cèrcan de “revendicar la lenga occitana’“, çò apond.
Istòrias medievalases lo segond libre après E d’aquí nasquèron los mites (2017) que se publica en seleccionant los melhors articles de Lozano sus l’istòria d’Occitània publicats sus Jornalet. Amb un estil pròpri, entre lo scientific e lo literari, Griselda Lozano nos ofrís amb sas novèlas una reflexion interessanta sus qual sèm e d’ont venèm. Nòstra sciéncia, nòstra cultura e nòstre biais de comprene lo Mond començan de se definir a l’Edat Mejana, mai que mai en Occitània. A aquel moment, Euròpa viu una revolucion sociala e culturala que sens ela la Renaissença seriá pas estada possibla. S’agís d’un trabalh istoric e literari impecable qu’a atench los nivèls pus nauts de lecturas dins Jornalet. Griselda Lozano es tanben autora del roman istoric Òc (2014).
La presentacion se debanèt al Musèu d’Istòria de Catalonha e foguèt organizada pel CAÒC e Jornalet, e i participèt pereu la Direccion Generala de la Politica Lingüistica de la Generalitat de Catalonha.
Mòstra d’escrima
L’eveniment lo dobriguèt una mòstra d’escrima de part de l’escòla ongresa d’aquel espòrt en Catalonha. Quatre esportius medalhats mostrèron atal lor sosten a la lenga e a la cultura occitanas.
LOZANO, Griselda. Istòrias medievalas. Larkos, 2018.
Istòrias medievalases lo segond libre après E d’aquí nasquèron los mites (2017) que se publica en seleccionant los melhors articles de Lozano sus l’istòria d’Occitània publicats sus Jornalet. Amb un estil pròpri, entre lo scientific e lo literari, Griselda Lozano nos ofrís amb sas novèlas una reflexion interessanta sus qual sèm e d’ont venèm. Nòstra sciéncia, nòstra cultura e nòstre biais de comprene lo Mond començan de se definir a l’Edat Mejana, mai que mai en Occitània. A aquel moment, Euròpa viu una revolucion sociala e culturala que sens ela la Renaissença seriá pas estada possibla. S’agís d’un trabalh istoric e literari impecable qu’a atench los nivèls pus nauts de lecturas dins Jornalet. Griselda Lozano es tanben autora del roman istoric Òc (2014).
La presentacion se debanèt al Musèu d’Istòria de Catalonha e foguèt organizada pel CAÒC e Jornalet, e i participèt pereu la Direccion Generala de la Politica Lingüistica de la Generalitat de Catalonha.
Mòstra d’escrima
L’eveniment lo dobriguèt una mòstra d’escrima de part de l’escòla ongresa d’aquel espòrt en Catalonha. Quatre esportius medalhats mostrèron atal lor sosten a la lenga e a la cultura occitanas.
LOZANO, Griselda. Istòrias medievalas. Larkos, 2018.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Tot el que sigui unir als dos Pobles, per altre banda germans, es bo.
I que ningú ho separi, si estem units farem moltes me coses.
Seria bo que hi hagués un Govern Occità que també ajudés a la cultura del País.
Serà aviat o no ? Esperem que si.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Gerard, cal saupre de verai si na Griselda Lozano s'opausa/opausaria pas a la publicacion d'un tèxt sieu al catalan. D'aquò se tracha e pas d'altre.
#5 Dòna Lozano o a ja fach amb la traduccion francesa de son roman "Òc", amb l'ajuda de l'Institut Ramon Llull, çò qu'a dobèrt la possibilitat de finançament de traduccions de libres en occitan devèrs d'autras lengas, possibilitat que l'occitanisme deuriá far servir, çò'm par.
Per quant a l'agressivitat contra ela perque publica tanben en castelhan, aquò me sembla un non-respècte de la libertat d'expression. Se, de segur, doni mon plen supòrt a l'expression en catalan coma en tota lenga, pòdi pas comprene que la defensa legitima de la lenga catalana se convertisca en comportaments per ieu ispanofòbs.
Si vòu revendicar Occitània, es maleirosament en francés que lo chaudriá tradurre...
Gerard, és de verai que Griselda Lozano non s'opausarià jamai a una traduccion de los sieus libres -quin que sià- al catalan?
Per la majoritat de las lengas romanicas fonciona l'intercomprension lectora. Non se tracha d'aquò, que ben o sabes.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari