Actualitats
Almens 1798 personas son mòrtas en ensajant d’arribar pel sud de la peninsula Iberica dempuèi 2010
Ven de se publicar un rapòrt que documenta la tragèdia e denóncia las “sistematicas violacions dels dreches umans”
Almens 1798 personas son mòrtas en Mediterranèa dempuèi 2010 en ensajant de migrar en Euròpa per la peninsula Iberica, segon un nòu rapòrt que venon de presentar lo centre per la defensa dels dreches umans Irídia, l’institut internacional per l’accion non violenta Novact e Fotomovimiento. Lo rapòrt tanben denóncia las “sistematicas violacions dels dreches umans” e prepausa de mesuras concretas per arrestar aquela tragèdia quotidiana que se viu sus las mars que desseparan l’Union Europèa d’Africa, çò rapòrta Directa.
A causa del durciment de las condicions sus d’autras rotas migratòrias coma la de Libia fins a Itàlia o la de la mar Egèa, las arribadas sus las còstas de l’estat espanhòl son a créisser. Solament dins l’an 2018 son arribats un 38% de mai de migrants que dins lo meteis periòde de 2017.
Aquel trabalh cooperatiu los tres collectius umanitaris lo presentèron dimècres passat. S’i documenta los decèsses coneguts sus las rotas migratòrias dins l’estrech de Gibartar, sus la còsta del País Valencian, a las illas Balearas e Canàrias, a Sabta e Melilla.
Una de las tòcas principalas del rapòrt es son incidéncia politica. Per aquela rason las darrièras doas seccions del document presentan de conclusions e de recomandacions. Dins lor percors suls ponches negres d’aquelas rotas migratòrias, los raportaires an collectat de testimoniatges dirèctes de personas qu’an subreviscut al percors, d’activistas solidaris, de membres d’organizacions umanitàrias, de jornalistas especializats, d’operators juridics e quitament de policièrs. Lo rapòrt lo portaràn ara al Congrès dels Deputats espanhòl.
Lo rapòrt lo sostenon e lo finançan l’associacion Casa Nostra Casa Vostra, la comuna de Barcelona, lo Collègi dels Jornalistas de Barcelona.
En mai del dorsièr escrich, lo rapòrt compren tanben un audiovisual per cadun de sos cinc capítols.
A causa del durciment de las condicions sus d’autras rotas migratòrias coma la de Libia fins a Itàlia o la de la mar Egèa, las arribadas sus las còstas de l’estat espanhòl son a créisser. Solament dins l’an 2018 son arribats un 38% de mai de migrants que dins lo meteis periòde de 2017.
Aquel trabalh cooperatiu los tres collectius umanitaris lo presentèron dimècres passat. S’i documenta los decèsses coneguts sus las rotas migratòrias dins l’estrech de Gibartar, sus la còsta del País Valencian, a las illas Balearas e Canàrias, a Sabta e Melilla.
Una de las tòcas principalas del rapòrt es son incidéncia politica. Per aquela rason las darrièras doas seccions del document presentan de conclusions e de recomandacions. Dins lor percors suls ponches negres d’aquelas rotas migratòrias, los raportaires an collectat de testimoniatges dirèctes de personas qu’an subreviscut al percors, d’activistas solidaris, de membres d’organizacions umanitàrias, de jornalistas especializats, d’operators juridics e quitament de policièrs. Lo rapòrt lo portaràn ara al Congrès dels Deputats espanhòl.
Lo rapòrt lo sostenon e lo finançan l’associacion Casa Nostra Casa Vostra, la comuna de Barcelona, lo Collègi dels Jornalistas de Barcelona.
En mai del dorsièr escrich, lo rapòrt compren tanben un audiovisual per cadun de sos cinc capítols.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Aquestas personas han pogut salvar sa vida, mas ara caldrà mirar cas per cas que poder far amb eles. E potser se non han cap familiar o conegut per Europa qu' els vulga acolhir, sian tornats a sos paisos d'origen.
Dins lo balèti dels ipocrits actual, cal remembrar que i a mai qu'entre Libia e Italia que se passan aquelas causas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari