capçalera campanha

Actualitats

Los Estats Units quitan lo Conselh dels Dreches Umans de l’ÒNU mentre que separan 2000 enfants de lors parents

L’ambaissadora estatsunidenca a l’ÒNU ditz que l’organisme es “ipocrita” e qu’a una ideologia “anti-Israèl”. L’anóncia se produtz amb la polemica de la separacion dels enfants dels migrants irregulars embarrats dins de centres de detencion

| The Guardian
Los Estats Units an quitat lo Conselh dels Dreches Umans de las Nacions Unidas, çò an anonciat l’ambaissadora dels Estats Units a l’ÒNU, Nikki Haley, e lo secretari d’Estat, Mike Pompeo, dins una conferéncia de premsa. Segon eles, lo Conselh dels Dreches Umans de l’ÒNU es un organisme “ipocrita” qu’a una ideologia “anti-Israèl” e compren de membres que mancan als dreches fondamentals.
 
Lo Conselh dels Dreches Umans de l’ÒNU foguèt creat en 2006 per l’Assemblada Generala de las Nacions Unidas. Compren de païses que contravenon als dreches fondamentals coma China o l’Arabia Saudita, mas segon d’ONG coma Human Rights Watch l’organisme jòga “un ròtle vital” davant d’abuses dins lo Mond entièr.
 
 
2000 enfants desseparats de lors parents als Estats Units
 
L’anóncia es arribada en plena polemica descadenada per la politica del govèrn de Donald Trump de desseparar de lors parents los enfants que travèrsan la frontièra irregularament entre Mexic e los Estats Units; las autoritats estatsunidencas revendican ansin la tolerància zèro envèrs l’immiracion. Los menors son embarrats dins de marridas condicions, a ne jutjar pels imatges de divèrses vidèos publicats fa gaire pels mèdias estatsunidencs.
 
La politica dels Estats Units de desseparar de parents e de mainats sus la frontièra, Trump la justifica amb l’argument que quin immigrant que trespasse la frontièra es acusat de cometre un “crime federal” e deu èsser mes a disposicion de la justícia. Fins ara, los migrants interceptats amb d’enfants èran mandats davant un tribunal especific d’immigracion e las familhas demoravan jonchas. Ara, los enfants son embarrats dins de centres de detencion per menors, e lor sòrt èra pas brica clar.
 
Aquela mesura, Trump l’apara en disent d’aver pas cap d’alternativa se vòl complir sa volontat de “protegir” los Estats Units. En mai d’aquò, acusa lo Partit Democrata de n’èsser responsable.


Trump signa un decret presidencial

Totun, davant l'indignacion, lo president dels Estats Units signèt ièr un decret presidencial per metre fin a aquela situacion. "M'agradava pas de veire de familhas a se desseparar", çò assolidèt. Ara cal saber çò que se passarà amb los enfants desseparats de lors parents abans la signatura del decret.
 
 



 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Sinistratus Pubescens
4.

#3 “La nina emblematica qui arrecotí en portada deu Time n’ei pas estada retrobada”, ce disèvi.
Au mensh ua semi-bona novèla: aquesta nina n’estó pas raubada e que damorè dab la mair au centre de detencion de McAllen, Texas.
Atau ne son pas lhèu 2300 mainatges qui estón eishebrats deus pairs. Sonque 2299.

  • 0
  • 0
Sinistratus Pubescens
3.

La realitat qu’ei Donald qu’a arrestat las separacions pr’amor qu’a finaument encapit que l’opinion èra contra eth e que risquèva de pèrder gròs a las eleccions de mieja mandatura (abòr 2020). L’enjòc d’aqueras eleccions qu’ei la majoritat au Congrès.
Trump n’a pas arreglat lo problèma deus mainatges dejà raubats a las familhas. Entertant los mainatges que poirén estar traumatizats a vita. Dab bèths autes, John Sandweg, ancian director en pè de l’ICE (servici de l’Immigracion e deus Contròles Doanèrs), a avertit que dauvuas separacions “poirén durar annadas” e crear “milèrs d’orfanins”. Los pairs pòden estar jutjats e deportats hèra viste, mentre que los mainatges son considerats “menors non acompanhats” e pòden damorar pendent ua tempsada indefinida en ua triscamalha juridica on ne son pas prioritaris.
La nina emblematica qui arrecotí en portada deu Time (http://time.com/5317522/donald-trump-border-cover/) n’ei pas estada retrobada; si tant ei que las autoritats e sabin o ei, n’ac disen pas.
L’administracion Trump qu’a causit de punir los nins per las accions deus pairs e qu’ac a hèit dab un cinisme assumit.
Un militant deus drets umans que mentavó sus la canau Fox News ua gojata trisomica de dètz ans, separada de la mair. Respòsta en dirècte de Corey Lewandowski, estratègue trumpista: “Womp womp” (Nha nha nha). Plan resumit.

  • 1
  • 0
francesc palma
2.

La dona de Trum es una bona persona e ha aturat los passes a son marit bolhat.

  • 1
  • 1
LACHAUD
1.

A! l'ONU! aquela institucion au-dessus de tot sopçon, erigeada coma un diu eternau que fai la justice la pus justa e la pus integra. Jamai l'ONU auria daus ripous chas ela. Mas l'ONU es una emanacion de governaments ripoux.
Vola pas defendre ni criticat Trump qu'ai pas pron d'argument per aquò.
Mas, i aura belcòp a dire!

  • 7
  • 8

Escriu un comentari sus aqueste article