Los lingüistas Silvia Senz, Juan Carlos Moreno Cabrera e Montserrat Alberte considèran que l’espanhòl a pas d’èsser cooficial e que deu pas jamai devenir una menaça per la vitalitat e lo desvolopament del catalan e de l’occitan aranés.

Lo debat sus l’estatut e la gestion de l’espanhòl en una Catalonha independenta s’es dobèrt d’a fons, pendent los darrièrs meses, a las eleccions parlamentàrias catalanas del 25 de novembre, qu’anóncian los primièrs passes del procès de creacion d’un estat catalan. Los lingüistas que forman lo Grop de Trabalh sus la Gestion del Castelhan en una Catalonha Independenta, Silvia Senz, Juan Carlos Moreno Cabrera e Montserrat Alberte, an preparat un “fuèlh de rota” per gerir las relacions entre lo catalan, l’occitan (que li dison “aranés-occitan” o “aranés”) e l’espanhòl (que li dison “castelhan”). Prepausan que, en luòc d’oficializar l’espanhòl, cal “establir d’estatuts legals ierarquizats e anar mai endavant per desactivar las ideologias, estrategias e discorses abitualament ligats a las lengas expansivas” (document, pdf).
 
Los autors considèran qu’“un encastre de plena sobeiranetat pòt devenir una oportunitat unica per garentir un futur de plena vitalitat a l’[occitan] aranés e al catalan, vista la situacion de menaça o desavantatge qu’ambedoas lengas patisson en d’autres territòris politics. En aquel sens, encoratjam la ciutadaniá catalana e sos representants politics a donar prioritat absoluda a aquel objectiu dins los dreches, devers e garentidas que s’autregen als parlants de cada lenga.”

Apondon: “Sèm partisans, donc, d’un modèl de gestion de las lengas ierarquizat, ont se produsisca pas de competicion entre comunautats lingüisticas per ocupar los meteisses espacis. Autrament, i a una probabilitat elevada de litigi e conflicte, e l’experiéncia demòstra que, en de situacions de conflicte, la lenga que pòrta darrièr ela un mercat lingüistic fòrt (extension demografica, valor socioculturala e valor economica) es la que desplaça l’autra. Ansin donc, seriá una error de botar en egalitat de condicions doas lengas amb de mercats internacionals tan desparièrs e amb una capacitat de competicion tant inegala coma lo catalan, l’[occitan] aranés e lo castelhan. Nòstre desir es de cercar una convivéncia armoniosa e mutualament enriquidoira entre las divèrsas lengas presentas dins l’estat catalan, que defugisca aquelas situacions de conflicte e de menaça.”

En seguida, explican que basta pas d’establir d’estatuts legals ierarquizats: “Per garentir una convivéncia d’una cèrta armonia entre las divèrsas comunautats lingüisticas, basta pas d’atribuir d’espacis e d’estatuts legals diferenciats a caduna, ni de ne promòure la coneissença mutuala. Cal anar mai luènh e desactivar las ideologias, estrategias e discorses abitualament ligats a las lengas expansivas —coma lo castelhan—, que, long del temps, an promogut de politicas de somission, de minorizacion o quitament d’anientament de las lengas, culturas e identitats de lors territòris d’expansion.”

Après una analisi de l’ideologia expansionista qu’Espanha a donat a l’espanhòl, los autors escrivon qualques conclusions: “Cresèm que cal blindar legalament nòstras lengas pròprias, e manténer l’alèrta davant las possiblas reprimendas de l’espanholisme (present en Catalonha), que de nòu instrumentalizarà la lenga castelhana e sa comunautat de parlants en prejudici de las lengas pròprias de Catalonha, que sempre son las qu’an mai de pèrdre.”

E apondon: “Vist lo fach que, entre las lengas vengudas de defòra del territòri catalan, la lenga castelhana es la qu’a l’usatge social mai larg, un istoric mai long de relacions amb lo catalan e l’[occitan] aranés, mai d’enracinament dins l’estima dels ciutadans, e tanben una utilitat evidenta dins las relacions exterioras amb l’America Latina e dins lo desvolopament de certans sectors economics, cresèm qu’es necessari que se’n promòga un emboitatge consequent dins la gestion lingüistica de la Catalonha independenta; emboitatge qu’implica pas en absolut de donar un estatut de cooficialitat al castelhan e qu’a d’aver coma premissa de devenir pas jamai una menaça per la vitalitat e lo desvolopament del catalan ni de l’[occitan] aranés.”