Actualitats
Incertituds e sancions pels liceans e collegians qu’an escrich lors examens en breton o en basco
Los rectorats de Roazhon e de Bordèu an donat l’òrdre als ensenhaires de corregir pas las espròvas redigidas en lenga bretona o basca, en mespresant los dreches e los estudis de 15 liceans bretons e 179 collegians bascos
Los quinze bretons se mobilizavan dempuèi longtemps per qu’aquel drech basic lor foguèsse reconegut, e tenián lo sosten d’un fum de personalitats bretonas. Los liceans britofòns denoncièron una manca de volontat de dialòg de part de l’administracion e de l’Educacion nacionala francesa que los aviá menaçats d’un zèro.
10 000 signaturas an pas fach cambiar d’avís lo rectorat de Roazhon
De son latz, lo comitat Bak e Brezhoneg aviá amassadas mai de 10 000 signaturas per far tornar lo rectorat de Roazhon sus sa decision. De badas. “Fa dos ans que demandam al rectorat l’autorizacion de passar las matematicas en breton e que nos las refusa”, çò planh a l’AFP un dels quinze liceans reprimits, que precisa: “tot nòstre programa escolar es en breton, es pas logic de poder pas passar las espròvas en breton”.
Un retorn endarrièr inexplicable en Bascoat
Los bascos, qu’avián ja obtengut lo drech de redigir las espròvas de matematicas e d’istòria en basco an ongan revendicat la de sciéncias, e son los 178 escolans de 3a de totes los collègis de Seaska. Parièr qu’amb los bretons, lo rectorat aviá menaçat de corregir pas las còpias e que los escolans obtenguèsson zèro. L’an passat, aguèt luòc la meteissa causa, jos las meteissas menaças, mas finalament lo rectorat decidiguèt de corregir las còpias d’SVT redigidas en basco. Ongan, totun, lo rectorat a donat l’òrdre als ensenhaires de corregir pas las espròvas redigidas en lenga basca. Un retorn endarrièr inexplicable.
Lo director de Seaska, Hur Gorostiaga, planh la nòva politica lingüistica del ministre de l’educacion francés: “Avèm la conviccion qu’una nòva politica lingüistica es mesa en plaça per Jean-Michel Blanquer”. Ara la federacion d’escòlas bascas crida a una manifestacion lo 28 de julhet que ven en Bascoat.
Dimècres passat, de parents e de professors dels liceans bascos protestèron davant lo rectorat qu’es a Bordèu, e qualques unes s’encadenèron quitament davant la pòrta.
Kateak moztu ditu poliziak manifestarien oihu artean: « Brebeta euskaraz! » #BrebetaEuskarazpic.twitter.com/dOcO1RQfjA
— Iurre Bidegain (@Iurrebidegain) 4 de juliol de 2018
Reportage @france3Bretagne sur les 15 lycéens ayant rédigé en #breton
— Ai'ta! Breizh (@AitaBreizh) 7 de juliol de 2018
N'eo ket echu ar #stourm
Bak e #brezhoneg@Diwan@DivYezhBreizh@dihunbreizh#MullErMaez#RecteureDemission
#bzhg#BZH#bakebrezhoneg#bacenbreton#bac2018#Bretagnehttps://t.co/1nadNEDgjz via @YouTube
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Aquestes Drets Humans que l'Estat francès viola e ha violat sistematicament. Cal denunciar-ho davant lo Conselh d'Europa e las Nacions Unidas en seu a Suissa. Que se sapiga per tot lo mond que Ni libertat, pas igualtat ,e rai de fraternitat.
Macona es lo capitalisme salvatge + l'imperialisme medieval.
Quauquas annadas a, qu'avi arrefusat de corregir quauquas copias d'Istoria -geografia deu Brevet,en solidaritat dab los Bascos.Augan,qu'at èi sabut trop tard.L'an qui vien?
La decision dels rectors es pas per nos estonar. Lo jacobinisme es complètament barrat de la comprenèla. Caldrà peveire de sosten a aquels escolans valents. An dobèrta una dralha e esperèm que faràn escòla! `osca per lor coratge e lor estrambòrd!
Aviatz pas encara compres que França es lo pais dels dreits de l'òme (e de la femna) que parla francés ?
Tant que votarem coma de monacas per de partits franceses de dreita, del centre o d'esquèrra ... aquò contunharà.
I a de partits politics occitans ... sabètz que los podètz votar quand i a d'eleccions ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari