Actualitats
Pas d’occitan a la session 2019 de l’agregacion de las lengas de França
La novèla es tombada en fin d’aqueste dimècres, a la chut-chut, amb la publicacion dels programas: a la session 2019 i aurà lo basco, lo catalan e lo còrs
Per lo burèu de la FÈLCO, es pas estada una suspresa totala: se menava bruch que i auriá en 2019 una session per lo basco e lo catalan qu’èran pas concernits en 2018 e qu’una sola de las 3 lengas de la session 2018 (breton, còrs, occitan) demorariá. Es per aquò que tot en denonciant l’escàndol del pòste unic per 2018, avèm pas quitat de nos mobilizar (audiéncias e letras al Ministèri), letra als elegits (la darrièra d’aqueste 8 de julhet) per obténer una session 2019 amb un nombre decent de pòstes. Amb d’arguments multiples:
Demorèt sord e mut lo Ministèri! E nosautres, e mai o aguèssem considerat, avèm presa la novèla en plen morre:
Ajustarem, dins l’encastre de la convencion de partenariat que restaca l’Universitat Paul Valéry amb lo CIRDÒC, la mesa a disposicion d’un espaci mutualizat de liure accès per totas las lengas de França, ont èran depausadas de ressorsas per preparar l’espròva comuna, porgidas per de collègas de plusors lengas regionalas…
Ajustarem lo biais de temptar la division entre lengas alara que totes los universitaris de la jurada de l’agregacion de lengas de França avián signada una mocion per demandar que totas las lengas foguèsson concernidas per la session 2019, e alara que los membres de la seccion 73 del Conselh Nacional de las Universitats avián demandada la meteissa causa.
FÈLCO
Extrach del comunicat 14-07-2018
— lo nombre de departaments de l’espaci occitan
—lo nombre important d’inscriches a la session 2018
— lo nombre important de presents a l’escrich
— los excellents resultats obtenguts per los candidats que reüssiguèron pas lo concors en causa del gaire de pòstes.
—lo nombre important d’inscriches a la session 2018
— lo nombre important de presents a l’escrich
— los excellents resultats obtenguts per los candidats que reüssiguèron pas lo concors en causa del gaire de pòstes.
Demorèt sord e mut lo Ministèri! E nosautres, e mai o aguèssem considerat, avèm presa la novèla en plen morre:
— mesprètz dels candidats de la session 2018 qu’aurián pogut, d'aviada, reïnvestir lo trabalh de preparacion
— mesprètz dels formators que s’èran implicats dins de condicions dificilas per preparar del melhor los candidats
— mesprètz de las universitats de Tolosa e Montpelhièr qu’avián meses de mejans per aquò: las oras pagadas per lo montatge administratiu e pedagogic, las sesilhas de formacion, las jornadas d’estudi, los seminaris, la correccion de devers, l’organizacion d’espròvas blancas…
— mesprètz dels formators que s’èran implicats dins de condicions dificilas per preparar del melhor los candidats
— mesprètz de las universitats de Tolosa e Montpelhièr qu’avián meses de mejans per aquò: las oras pagadas per lo montatge administratiu e pedagogic, las sesilhas de formacion, las jornadas d’estudi, los seminaris, la correccion de devers, l’organizacion d’espròvas blancas…
Ajustarem, dins l’encastre de la convencion de partenariat que restaca l’Universitat Paul Valéry amb lo CIRDÒC, la mesa a disposicion d’un espaci mutualizat de liure accès per totas las lengas de França, ont èran depausadas de ressorsas per preparar l’espròva comuna, porgidas per de collègas de plusors lengas regionalas…
Ajustarem lo biais de temptar la division entre lengas alara que totes los universitaris de la jurada de l’agregacion de lengas de França avián signada una mocion per demandar que totas las lengas foguèsson concernidas per la session 2019, e alara que los membres de la seccion 73 del Conselh Nacional de las Universitats avián demandada la meteissa causa.
FÈLCO
Extrach del comunicat 14-07-2018
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
No se si ho he entès be, però el francès es el frencés, l'Occità l'Occità, el Català el Català i el Basc el Basc, On es el problema, que es que els senyors de Paris no ho entenen? I els afrancesats tampoc?
Mir que es fàcil, jo era petit hi ja ho entenia, o soc molt llest o ells molt burros.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Lo govern genocida Macona vol dividir, mas l'union de las lengas de l'Estat ha de ser ferma e forta. LA UNION FA LA FORÇA.
Es grèu per l'avenidor de l'ensenhament de l'occitan, que siá en collègi, licèu e tanben a l'universitat amb de professors que son a mand de partir a la retirada. Cal una reaccion unitària de l'occitanisme. N'i a pro de las garrolhas !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari