Lo jutge de la Cort suprèma espanhòla, Pablo Llarena, a decidit de refusar l’extradicion del president de la Generalitat de Catalonha en exili Carles Puigdemont. La setmana passada, la cort de justícia de Slesvig-Holstein rebutèt son extradicion pel delicte de rebellion e prepausèt de lo liurar solament s’èra jutjat per malversacion de fonzes. Lo magistrat espanhòl ara considèra que lo tribunal alemand a pas demostrat pro d’engatjament amb cèrts faches que poirián aver romput l’òrdre constitucional espanhòl.
 
Llarena acusa la cort de justícia de Slesvig-Holstein d’aver pres la decision sul mandat d’arrèst europèu après aver modificat “qualques extrèms del recit dels faches” e “sens conéisser” las pròvas materialas que mostrariá l’enquèsta. De mai, critica que la cort alemanda aja, segon el, otrapassat sas foncions.
 
 
Retirament de totes los mandats d’arrèst contra los exiliats
 
En mai d’aquò, Llarena planh que las justícias bèlga e alemanda “cortcircuiten l’operativitat de l’esplech de cooperacion internacionala” e per aquela rason a decidit  de levar los mandats d’arrèst europèus contra totes los elegits e politicians exiliats, que se tròban en Escòcia, Belgica, Soïssa e Alemanha, dins lo cas particular de Puigdemont, e manten los mandats de detencion unicament dins lo territòri espanhòl.
 
Ara, totes los elegits e politicians catalans en exili recòbran lor mobilitat internacionala. Son liures pertot dins lo Mond, franc del territòri de l’estat espanhòl. Aquò es mai que mai important per Carles Puigdemont, que pòt tornar en Belgica e aviar lo Conselh de la Republica, que fa qualques jorns l’anoncièt lo president de la Generalitat, Quim Torra. Aquel conselh a la tòca de bastir lo camin devèrs “l’independéncia efectiva” de l’exterior estant en collaboracion estrecha amb lo govèrn de la Generalitat.
 
 
“Feblesa immensa de l’afar judiciari”
 
Après conéisser la nòva, Puigdemont a dich sus Twitter que lo retirament del mandat d’arrèst europèu “es la demostracion de la feblesa immensa de l’afar judiciari”, e a exigit que se revòque la preson preventiva dels nòu presonièrs politics catalans.
 

Avui és un dia per reclamar amb més força que mai la llibertat dels presos i preses polítics. Retirar les OEDE és la demostració de la feblesa immensa de la causa judicial. Revocar la presó preventiva seria la demostració que la justícia espanyola comença a actuar com l'europea.

— Carles Puigdemont  (@KRLS) 19 de juliol de 2018

 
Lo ministèri public refusa de liberar los presonièrs
 
De son costat, lo ministèri public espanhòl a presentat un escrich ont refusa las demandas de libertat pels nòu presonièrs politics catalans,  demandas presentadas per lors avocats. Segon los procuraires espanhòls, la decision de la cort de Slesvig-Holstein de liurar pas Carles Puigdemont per rebellion aumenta lo risc de fugida.
 
 
Quals son los perseguits politics?
 
A l’ora d’ara, son jutjats per la Cort Suprèma espanhòla los elegits seguents:
   
Totes los acusats son de caps de las listas electoralas de las tres candidaturas independentistas (Amassa per Catalonha, ÈRC e CUP) elegits a las darrièras eleccions regionalas del 21 de decembre passat.
 
D’aquestes nòu son en preson, sèt en exili e los autres a l’espèra d’èsser convocats tornarmai.
 
Demest los encarcerats cal mençonar Jordi Cuixart e Jordi Sànchez, lo premièr president e lo segond èx-president de las doas principalas associacions independentistas, que son empresonats dempuèi lo 16 d’octòbre d’arunan.