Opinion
De patria bordalesa e de lenga romana
Bordèu a mancat l’Occitanisme, l’Occitanisme a mancat Bordèu… Per ignorença o per mesprètz…
Desconeishut de longa, lo ducat d’Aquitània e son istòria esturen eishivadas deu monde occitanista, que li agradèt mèi lo comtat vesin de Tolosa.
E, de hèit, per mantun bordalés, l’occitan es Tolosa, e Tolosa damora la vesina gelosa o gelosada. De mei, com seré possible per un bordalés de se reconéisher dens la crotz de Tolosa, atau desbrombant lo lèupard istoric?
L’ideia occitana a Bordèu se diurà bastir en partir deu passat de la ciutat, en tot reconéisher aus bordalés lo drèit d’estar, çò purmèir…bordalés.
De patria bordalesa e de lenga romana
Aquesta paraula istorica gessida d’un texte vielh amuisha l’esperit deus òmis de l’Edat Mejan: una identitat de ciutat, la patria bordalesa, dens la cultura occitana, la lenga romana. Es, solide, en partir d’aquesta vista de las causas que se puiré tornar a Bordèu e en Gironda l’ideia occitana…Mes pr’aquò, farré que tot lo monde, los de la ciutat e los que la jutjan, acceptin de despassar las ideias totas hèitas sus l’istòria e la mentalitat deus bordalés.
Es temps de deishar càder aqueras mensorgas tiradas de l’istòria oficiala, que s’an, egau, trobat bona vita dens lo moviment occitaniste.
Non! Bordèu n’a pas jamèi estat una ciutat inglesa!
Non! La vila es pas publada sonque de borgués enriquits dens lo comerci deus esclaus encadenats!
Òc! Davant la grana batalha de Castilhon, lo 17 de julhet d’un còp èra, digun en Aquitània non parlava pas francés.
Davant la grana batalha, lo 17 de julhet d’un còp èra, la vita de cap a Garona se bastiva de Bordèu enlà e la ciutat casí independenta, profiètava de las franquesas autrèiadas per la Rèina Alionor.
Istòria desformada, mespresada e pui abandonada…Lo gascon d’Aquitània es a morir tot suau deu silenci, deu desbrom e dab eth, aqueste Bordèu que s’inventava un doman…
Egau, en aquesta debuta de sègle, lo silenci se hèi pesuc…Qui sem? On vam, nosautes, gents d’Aquitània? Condemnats que sem a non pas estar sonque un lotiment shens futur?
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
D'un biais globau, l' "occitanisme" dèu har esfòrç entà conéisher miélher los parçans qui compausan lo país. Aqueths prejutjats sus Bordèu, d'autes parçans que'us coneishen, que pensi notadament a Marselha (prejutjat invèrse : vila cascanta, monde qui parlan hòrt, etc).
Quin estar credible en voler decentralizar l'Estat e en tot centralizar l'occitanisme a l'entorn de Lengadòc ?
Tot a fet d'acòrdi, Guilhem d'Aquitània parla de St Leunard (de Limòtge).
Segur que Lemosin es plan sovent desbrombat tant com Aquitània. I a una istòria especifica de l'oest de tornar trobar.
L'Aquitània istorica anava d'acianta lo Lemosin. Limòtges era la vila daus sacres daus Ducs e coma Bordeu profietava de las franchesas autrejadas per los reis d'Anglaterra. L'occitanisme auria mestier de 'visar tanben l'oest emb son istòria especifica. E l'Oest que sia lo Lemosin o l'Aquitània actuala a de que se farjar una ideia occitana especifica, de segur liada au demai d'Occitània.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari