Opinion
La Patria Occitana
Lo 31 de març de 2012, lo jorn del passa carrièra "Anem Òc per la Lenga Occitana", Marie Louise Roubaud jornalista de La Dépêche du Midi signava un article bilingua titolat "La Patria Occitana". Aqueste article cada militant occitanista mejan o auría signat a 100 del 100 del temps que lo nacionalista occitan que soi o apròva sonque a un pauc mai de 90 del 100.
A la començança de l’article Dòna Roubaud s’enquestiona sul fond, qu’es la quita rason d’èsser del PNO e de l’ensems del nacionalisme occitan dempuèi 1959. "Que seriá França, nòstra polida França, sens la polida Occitània qu’es tombada dins son escarcèla fa qualques sègles?". La pertinència d’aquesta question es tala que i cal respondre.
Se Fasiam un pichon exercici d’ucronia. Segon lo diccionari Larousse del sègle XIX "l’ucronia es una utopia aplicada a l’istòria. L’istòria refacha logicament tala que se seria poguda debanar".
Sens Occitània:
- França trempariá pas los pès en Miègterranèa e sus la faciada atlantica li mancaría la costièra d’Aquitània.
- França seriá pas anada colonizar Argeria 132 ans de temps e lo drama viscut pels pès nègres e los harquis seriá pas estat.
- La revolucion dita francesa se seriá passada d’un autre biais e "La vraie France, celle du Nord" coma o disía l’istorian Jules Michelet se seriá virada cap a de territòris mai nadrament francòparlants coma Valonia, Soissa Romanda e Val d’Aosta.
- França e la sia francofonia descomptarián 14 milions de mens de francòparlants per obligacion.
- Al palmarés literari de França i serián pas Montaigne, Montesquieu, Pascal, Giono, Pagnol, Mauriac, Valery e tantes mai.
- Los missils nuclears esconduts sul planestèl d’Albion i serián pas, ni tanpauc quauquas centralas nuclearas coma Golfuèg o Tricastin.
- França deuría pagar l’idrò electricitat que pren dins los Pirenèus e las Aups.
- La serva de foncionaris de bon desrasigar França l’auría pas a posita.
- Los 800.000 soldats occitans sacrificats per França dins la bocaría de las trencadas de la guèrra de 1914-1918 i serián pas anats.
- Pel rugbi de XIII e de XV França auría ges de còla nacionala. Per d’autras disciplinas los esportius occitans se ganharían de medalhas pel seu país, en plaça de "La Marseillaise" ausiriam "Se Canta".
- Pel Tour de France ciclista i serián pas las estapas majoralas del Massís Central, dels Pirenèus e de Gavotina (Aups del sud).
- Etc.
Sens França:
- Occitània seriá en patz amb totes los vesins de la Mar Nòstra (amasics, arabis, catalans, ebrius, espanhòls, gregaus, italians e turcs) e totes los autres pòbles.
- Occitània seriá un estat democratic que la tòca del seu govèrn seriá lo ben estar economic, social e cultural del seu pòble. Aqueste estat seriá federal per respiechar tota la diversitat interna d’Occitània.
- Occitània seriá sòcia de l’Union Europenca e de l’ONU.
- Occitània seriá independenta, liura, sobeirana.
- Occitània auría una ambaissada a Paris e França tot parièr a Tolosa o a-s-Albi.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Perdoneu-me que m'adreci a vosaltres en una llengua que no és occitana, però que no hi ha dubtes que és germana. No vull pas que em veieu com a un foraster més que us pretén donar lliçons sense saber de la vostra realitat.
Parleu d'història, però la història solament serveix per a una cosa, per a no tornar-la a repetir.
La cultura occitana té identitat, però, ara per ara, no te utilitat. Perdoneu-me la crueltat.
Sóc d'una cultura, també minoritzada, sense estat propi, però que curiosament, no solament ha sobreviscut sinó que augmenta en el seu us, que ha aconseguit arrossegar parlants de la llengua majoritària, que s'ha transformat en instrument d'identificació i d'integració. Curiosament estem vivint un creixent independentisme, però no ve per un sentiment nacional, sinó per un pragmatisme econòmic. Tant be ho hem fet els catalans?. Permeteu-me que sigui escèptic.
Viviu una realitat cultural agònica que heu de canviar, i aquests canvis no son possibles sinó compteu amb recolzaments reals i polítics. Aquest matí sentia en Manuel Valls (francès fill de català i catalanoparlant) que assegurava un canvi de política front a les "altres" cultures de l'estat francès. Inclús n'Hollande vol signar la carta universal de les llengües. Tot pot quedar-se en bones paraules...però cal aprofitar les ocasions.
Cal que guanyeu en recursos: Educació i Mitjans de Comunicació. Són la base de la vostra cultura. Ha fet més TV3 i la UOC a Catalunya i la resta de països de parla catalana que cap Institució pública. Es la utilitat de la que us parlava...si feu útil la vostra llengua serà viva i guanyarà prestigi. Tinc companys a les Illes Canàries que s'acosten a la llengua catalana solament pel fet que el sistema educatiu de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) és dels més valorats a Europa.
Quan hi haurà una TV3 i una UOC occitana?
Tà jo qu'ei simple : e tot estosse independent de tot ?
Aquò vòu díser pas cap d'Estat, ua auto-organizacion qui partís de la basa, puish qui s'organiza en federacion liurament consentida.
Aquò n'ei pas possible ?
Ne'n parlan pas au finestron francés ? Pas lo mendre "especialista" de la politica ?
Quina suspresa !
#28
La nacion francesa es nascuda de son moviment liberal al sègle XVIII e los Occitans son estats e son demorats actors d'aquela conquista dels dreches e d'aquela comunautat d'astrada. Mas segur que la nacion occitana es pas enquèra una realitat. Es a se fargar dins la conquèsta de dreches novèls linguistics e culturals, e donca nacionals. Es que se farà a la catalana, ambe una nacion dins una nacion, o al contrari d'un biais diferent en remandar França a son brèç ? De tot biais serà republicana.
la nacion occitana participa pas d ela nacion francesa, mas de la ciutadanetat ; cal pas confondre l'antropologia (nacion) e lo juridic (la ciutadanetat)
Aquela confusion fabrica lo nacionalisme d'expansion parisenca, fabrica lo concepte d'annexion de la Lorrena e de l'Alsàcia qu'agradava per rason personala Ernest Renan e Maurice Barrès...
Mas los mots an encara qualquas valors, e sobretot una istòria semantica.
Lo problèma d'Espanha, la borbonica installada pels Napoleon, e Franco puèi, an jugat al drac politic, mas an mesclat a la fin del franquisme las nacion catalana ambe la potencialitat d'assimilacion dins un sistèm non juridic qu'es la nacion espanhòla, d'aquí lo problèma.
#26
Ai pas jamai dich republican = francés. Ièu soi Occitan e Francés dins la Republica. La Republica es pas une proprietat francesa, es lo ben de totas sas nacions. Tolosa es en Republica dumpièi lo sègle XII, a pas de leiçons republicanas de recèbre de França ...
Nacion occitana que participa de la nacion francesa o de las nacions catalana, espanhòla o italania, qu'una apartenéncia nacionala es pas jamai exclusiva, o alèra ven dangièirosa.
Nacion occitana actor del projècte republican qu'es de vocacion universala.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari