Opinion
Aran e Fenolhedés son Occitània
Dos parçans d’Occitània son l’objècte de revendicacions catalanas mai o mens assumidas: Aran e Fenolhedés.
D’un caire, Aran —o la Val d’Aran— aperten culturalament a Gasconha. Oscillèt pendent l’Edat Mejana entre divèrses poders gascons, lengadocians e catalans abans de conéisser una dominacion pro establa de la corona de Catalonha-Aragon.
D’autre caire, Fenolhedés —o la Fenolheda— pertanh culturalament a Lengadòc. Oscillèt durant l’Edat Mejana entre de centres de poder lengadocians e catalans. A la fin del sègle XIII se trobèt dins la província de Lengadòc e i restèt pendent cinc sègles. Es pro tard, en 1790 solament, que Fenolhedés intrèt dins lo novèl departament dels Pirenèus Orientals, creat per l’estat francés, en se restacant aital amb una zòna majoritàriament catalana (ça que la, una part petita de Fenolhedés, la Val de Santa Crotz, es dins lo departament d’Aude).
D’un ponch de vista etnografic, es pas gaire pertinent de se demandar s’Aran e Fenolhedés èran dins una orbita occitana o catalana pendent l’Edat Mejana. En realitat, la Catalonha medievala fasiá partida del mond cultural occitan. Per tant, an pauc de pes los arguments istorics de certans catalanistas qu’insistisson sus las ancianas apertenéncias d’Aran e Fenolhedés a tal o tal poder catalan. Poiriam citar aitant d’exemples invèrses, de bèlas comarcas catalanas que dependèron de poders medievals tolosans, bearneses o foissencs...
Es a la fin de l’Edat Mejana, dels sègles XIII a XV, que los Païses Catalans comencèron d’afortir lor autonomia culturala e lingüistica e que sortiguèron progressivament d’Occitània. Ben pus tard, en 1934 solament, d’intellectuals catalans, menats per Pompeu Fabra, afortiguèron solemnament que lo catalan es una lenga distinta de l’occitan. Rai.
Dempuèi lo sègle XX, los movements occitans e catalans revendican de territòris melhor delimitats. L’occitanisme a costuma de definir Occitània coma lo territòri precís de la lenga occitana. Lo catalanisme, per contra, trantalha entre doas definicions dels Païses Catalans:
1. Siá una definicion purament lingüistica. Los Païses Catalans son l’espaci de la lenga catalana.
2. Siá una definicion administrativolingüistica. Pretendon annexar als Païses Catalans de parçans de lenga occitana o espanhòla que se tròban dins de territòris administratius amb majoritat catalana. Çò es: Aran (dins la region de Catalonha), Fenolhedés (dins los Pirenèus Orientals) e divèrsas comarcas ispanofònas (dins lo País Valencian). Es aquela posicion que l’intellectual Max Cahner a fach adoptar dins la Gran Enciclopèdia Catalana, a partir dels ans 1960, puèi dins los actes del Congrès de Cultura Catalana (1975-1977). Es la vision dominanta del catalanisme actual.
Pasmens los catalans admeton en parallèl que cal respectar los dreches lingüistics dels occitans e dels ispanofòns dins los parçans mençonats. De segur, los occitanistas sèm contents que la Generalitat de Catalonha reconesca l’occitan coma lenga oficiala en Aran dempuèi 1990.
Mas aquò autoriza pas lo paternalisme e la condescendéncia. Es inacceptabla e extraordinària, aquela pretension d’annexar Fenolhedés e Aran al projècte politic o cultural dels Païses Catalans, de faiçon unilaterala, sens lo mendre assag de dialòg amb los movements occitans.
Es pretensiós l’argument de qualques catalanistas mal educats que nos respondon, de còps que i a: “Vos cal regaudir de çò que los catalans avèm fach per vosautres los occitans, uèi Catalonha es lo sol endrech del Mond ont l’occitan es lenga oficiala, vos planguèssetz pas”. Dins aquel argument, cambiem solament “catalan” per “espanhòl”, puèi cambiem “occitan” per “catalan”, e veirem coma los meteisses catalanistas recebràn amb gaug un tal argument venent d’un espanholista.
Dempuèi los ans 2000, gràcias a la modernizacion d’una part de l’occitanisme, de mai en mai de catalanistas intelligents e educats comprenon enfin que cal metre fin al paternalisme. Divèrses movements catalans reconeisson ara qu’Aran e Fenolhedés son de parts integrantas de la nacion occitana e non pas de la nacion catalana. La totalitat del catalanisme deu evolucionar vèrs aquela posicion, clarament e definitiva.
D’un caire, Aran —o la Val d’Aran— aperten culturalament a Gasconha. Oscillèt pendent l’Edat Mejana entre divèrses poders gascons, lengadocians e catalans abans de conéisser una dominacion pro establa de la corona de Catalonha-Aragon.
D’autre caire, Fenolhedés —o la Fenolheda— pertanh culturalament a Lengadòc. Oscillèt durant l’Edat Mejana entre de centres de poder lengadocians e catalans. A la fin del sègle XIII se trobèt dins la província de Lengadòc e i restèt pendent cinc sègles. Es pro tard, en 1790 solament, que Fenolhedés intrèt dins lo novèl departament dels Pirenèus Orientals, creat per l’estat francés, en se restacant aital amb una zòna majoritàriament catalana (ça que la, una part petita de Fenolhedés, la Val de Santa Crotz, es dins lo departament d’Aude).
D’un ponch de vista etnografic, es pas gaire pertinent de se demandar s’Aran e Fenolhedés èran dins una orbita occitana o catalana pendent l’Edat Mejana. En realitat, la Catalonha medievala fasiá partida del mond cultural occitan. Per tant, an pauc de pes los arguments istorics de certans catalanistas qu’insistisson sus las ancianas apertenéncias d’Aran e Fenolhedés a tal o tal poder catalan. Poiriam citar aitant d’exemples invèrses, de bèlas comarcas catalanas que dependèron de poders medievals tolosans, bearneses o foissencs...
Es a la fin de l’Edat Mejana, dels sègles XIII a XV, que los Païses Catalans comencèron d’afortir lor autonomia culturala e lingüistica e que sortiguèron progressivament d’Occitània. Ben pus tard, en 1934 solament, d’intellectuals catalans, menats per Pompeu Fabra, afortiguèron solemnament que lo catalan es una lenga distinta de l’occitan. Rai.
Dempuèi lo sègle XX, los movements occitans e catalans revendican de territòris melhor delimitats. L’occitanisme a costuma de definir Occitània coma lo territòri precís de la lenga occitana. Lo catalanisme, per contra, trantalha entre doas definicions dels Païses Catalans:
1. Siá una definicion purament lingüistica. Los Païses Catalans son l’espaci de la lenga catalana.
2. Siá una definicion administrativolingüistica. Pretendon annexar als Païses Catalans de parçans de lenga occitana o espanhòla que se tròban dins de territòris administratius amb majoritat catalana. Çò es: Aran (dins la region de Catalonha), Fenolhedés (dins los Pirenèus Orientals) e divèrsas comarcas ispanofònas (dins lo País Valencian). Es aquela posicion que l’intellectual Max Cahner a fach adoptar dins la Gran Enciclopèdia Catalana, a partir dels ans 1960, puèi dins los actes del Congrès de Cultura Catalana (1975-1977). Es la vision dominanta del catalanisme actual.
Pasmens los catalans admeton en parallèl que cal respectar los dreches lingüistics dels occitans e dels ispanofòns dins los parçans mençonats. De segur, los occitanistas sèm contents que la Generalitat de Catalonha reconesca l’occitan coma lenga oficiala en Aran dempuèi 1990.
Mas aquò autoriza pas lo paternalisme e la condescendéncia. Es inacceptabla e extraordinària, aquela pretension d’annexar Fenolhedés e Aran al projècte politic o cultural dels Païses Catalans, de faiçon unilaterala, sens lo mendre assag de dialòg amb los movements occitans.
Es pretensiós l’argument de qualques catalanistas mal educats que nos respondon, de còps que i a: “Vos cal regaudir de çò que los catalans avèm fach per vosautres los occitans, uèi Catalonha es lo sol endrech del Mond ont l’occitan es lenga oficiala, vos planguèssetz pas”. Dins aquel argument, cambiem solament “catalan” per “espanhòl”, puèi cambiem “occitan” per “catalan”, e veirem coma los meteisses catalanistas recebràn amb gaug un tal argument venent d’un espanholista.
Dempuèi los ans 2000, gràcias a la modernizacion d’una part de l’occitanisme, de mai en mai de catalanistas intelligents e educats comprenon enfin que cal metre fin al paternalisme. Divèrses movements catalans reconeisson ara qu’Aran e Fenolhedés son de parts integrantas de la nacion occitana e non pas de la nacion catalana. La totalitat del catalanisme deu evolucionar vèrs aquela posicion, clarament e definitiva.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#5 Bon dia
Disculpeu que us parle en valencià, no tinc competències en occità...
Evitaré parlar d'allò que no conec, com son els casos d'Aran i la Fenolheda... però si que parlaré d'allò que com a valencià si conec, que son les comarques castellanoparlants de l'Àntic Regne de València....
Bunyol, Ademús, Sogorb, Navarrés.... i moltes altres vil.les del País Valencià que hui parlen castellà i que en el seu orige parlaven Aragonés o parlaven català (minoritariament dins d'un mar de parlants d'arab) i que després ha mutat en castellà....
No parleu més de que eixes comarques no cabrien en uns Paisos Catalans... bé, no seré jo (que no crec en el projecte polític dels Paisos Catalans, el meu projecte polític es el d'un País Valencià lliure i sobirà) qui diga que cap o que no cap en el Paisos Catalans... però com a valencià us he d'explicar que eixes parts del meu país, encara que castellanoparlants, son PART FUNDACIONAL del meu país de l'Antic Regne de València... no han sigut res mes que valencians durant els últims 800 anys... i que considerar, que perque no parlen valencià, no son valencians, em semble una mirada etnicista i anticuada de considerar de que nació es cadascú.
Fa dos anys sem tingut a Puigcerdà (Cerdanya) conferencies sus del tractat dels Pirineus. I un linguista josep Moran nos va dir que des de l'inici català i occità eren separats. D 'aqueixa cimera se va editar un llibre força interessant les fronteres catalanes i el tractat dels Pirineus. Aquest linguista de la Universitat de Barcelona escriu en el seu capitol "respecte de l'àrea constitutiva del català, és interessant d'observar dos fets. En primer lloc que malgrat l 'afinitat del català amb l'occità , la frontera entre ambdues llengües, a les Corberes i la seva prolongacio pirinenca, és una frontera original, fixa des del començament." El començament per ell és el segle VIII. El segon lloc concerneix fets historics.Pel que fa a la Fenolleda, cerqui estudis linguistics sus dels parlars d'aqueixa comarca. Ja sun trapat la majoria d'en Guiter des de 1951 (l'altre Capcir ) Per ell sense el tractat de Corbell de 1258, el parlar de la Fenolleda i el del Capcir seria similar) fins als seus ultims de 1979. Doncs si algu en coneixa d'altres més recent moltes mercès.
#19 Los estudis estatistics d'Enric Guiter (dialectometria, glotocronologia) son fòrça contestats en lingüistica actuala. Guiter torturava las chifras per arribar a de resultats fantasioses.
Fenolhedés es ben un parçan occitan: totes los lingüistas actuals o reconeisson, tant los catalanistas coma los occitanistas.
Cal evitar, tanben, las falsas interpretacions istoricas: fins al sègle XIII, existissiá pas cap de separacion lingüistica reala entre lo catalan e la rèsta de l'occitan, qu'èran encara una sola e meteissa lenga.
El linguista del Vallespir Enric Guiter va estudiar tots els parlars de la Catalunya Nord i en particular el de la Fenolleda. Va publicar diferents articles sus d'aquest tema en varies revistes a l'Estat francès i espanyol. Va fer fins i tot un estudi scientific del parlar de la Fenolleda amb xifres "la catalanitat del Fenollet " dins la seua revista "la revista catalana de 1967. Per ell segons el seu estudi scientific, el parlar de la fenolleda és més aviat català que occità. Al baix fenollet 48 per cent català contre 38 per cent occità , la resta indeterminada. Per tenir aqueixa xifra , Guiter consta amb el vocabulari la gramàtica.... Per ell, la Fenolleda era una comarca merament catalana fins al tractat de Corbell de 1258 i se va occitanitzada després tot i qué guardant una llengua majoritariament catalana. Annie de Pous va estudiar historicament el periode primitiu català de la Fenolleda en el seu llibre "Vicomté de la fenollede".Entre 865 al menys comtat de Besalu fins al 1258 la Fenolleda era sota administracio catalana . La Fenolleda va integrar el Comtat de Barcelona (la base politica de Catalunya) en 1111 mentre que el Rossello va esperar 1172.
Francis Marty en un llibre "chateaux fots et hautes corbières..." explica ben bé com a la F enolleda vicomtat català va ser sacrificada per Jaume Primer en el tractat de Corbell. Ho va fer per tal de guardar le seva terra nadiva Montpeller.
Ara bé, ja conec le gent de la Fenolleda i sobretot el més vells son massa sovint d'un anticatalanisme primari. Com a deia el meu avi "nosaltres sem pas espanyols".
Mes a hores d'ara l'imaginari de la gent de la Fenolleda és el matei que la resta de les comarques de Catalunya Nord. Belleu a causa de la seua integracio amb el departement dels pirineus orientals en 1790. Tret de la vall de la Bolsana i d'Axat que van integrar el departament de l'Aude.
Son grans suporters dels clubs de rugbi de l 'Usap o dels Dracs catalans com a tothom a la Catalunya Nord . Molt son funcionaris i estimen més demanar la mutacio a Perpinyà que a Narbona o Carcassona.
Menys política ficció i més consolidar la realitat occitana dins l'Estat francés. A Catalunya fem els deures.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari