Opinion
Positivar son occitanitat
Sovent parèishe dificile de viure drech e d’aver drech a la paraula en parlar occitan. Coma las frontièras artificialas d’Africa ò de las Americas, i son ancara de frontièras mentalas. S’i opausam mas sem obligats de far amb’elas al quotidian. Se ditz qu’avem passat lo temps de la vergonha de parlar la lenga occitana. Es ver. Mas aüra avem passat lo temps ont se parla quasi plus occitan dins la societat larga. Lo problèma es a se resòlre perqué es a s’escafar. Trobam l’occitan dins de grops retrenches culturals (associacions, educacion), grops socials (mestiers, passions), sectors geografics (quartiers, vilatges).
Al nivèl dinamic la cultura occitana al sens larg pòl èstre enjuec de poler per lo biais de la responsabilitat, per paur d’aver de concurrença de la part d’autres. Dins de vilatges arribet que l’animacion creaa per una associacion sigue vista coma destorbant la gestion municipala. A un nivèl geografic mai grand, l’organisacion demanda de meians e cal demandar de subvencions. D’aicí la visibilitat, lo ligam obligat ambé los que dònan de subvencions, cal èstre clar l’administracion e lo politic mai que mai.
Ocasionalament, son de problèmas internes al mitan cultural mai que de problèmas extèrnes que fan ralentir totas avançaas possiblas. Es l’esperit dal mikado coma ditz “Mado la niçoise”, lo primier que bolèga a perdut. E coma aquò, d’unos porríon asperar d’èstre los darriers per aver lo mòt de la fin e al meme biais se glorificar d’èstre los darriers moïcans, los darriers vers.
Al nivèl intelleitual la cultura occitana pòl èstre viscua coma una constrencha. Constrencha de las règlas d’escritura, de l’adeqüacion dialeitala, dals embrolhs de cèrcles ò dals mandarinats. De problèmas umans valables da pertot, aquò es ren una question pròpria a l’occitanitat.
Mai prefondament, e segon las familhas, la memòria transmesa ò tornar trobaa, es ver que portam cadun la memòria de chaples. Avem agut d’estudis scientifics sus los chaples de la Crosaa còntre los catars a las invasions multiplas que conoisheriam en passar per los traumas recents de las guerras de 1914-18, 1939-45, de 1954-1962. Es ver que vivem dins las consequenças dal passat. Festeiam Montsegur, Castilhon la batalha, l’anexion de Contea de Nissa. Mas vivem dins un estat d’indianitat, de decalatge. Es clar que devem entretenir lo dever de memòria, mas que ligam ambé ce que se passa ancuei, que ligam ambé las preocupacions dals conciutadans? N’en sem aüra ont nos laishèron nòstres ancians.
Mas luen d’asperar fatalament que la situacion càmbie soleta, devem plus èstre còntre tal eveniment ò perpetuar los remembres de mòrts. Devem prepausar, mas quora disem prepausar, s’agisse ren d’o far en l’ària, per surfar sus l’èrsa, mas d’o far en bastir, en preveire, en prepausar de projeits segon la nòstra vision. En mostrar que gardiam ren unicament l’avenir dins lo retro visaire, mas tantben en faguent de pònts per l’avenir.
Se cal levar los blocatges, los pichins gendarmas de las tèstas e ausar inovar. La cultura occitana nos dona talament de basis sus las qualas s’apilar, e la libertat que nos dona la creacion actuala, que devem aprofechar de l’espaci liure que nos dona l’espaci occitan. La necessitat umana d’escambiar, la generositat occitana e l’accion benevolenta dèu ren empachar la professionalisacion de l’occitanitat. Senon coma far per permetre l’expression de la vision occitana dal monde? La professionalisacion es la duraa, la benevolença es l’anexe, lo passa temps, qu’a costat las jornaas pàssan lèu.
L’occitanitat modèrna rèsta ancara un fach marginal a costat de la via reiala de l’educacion. Dependem de la legislacion, dal budget ligat, de las oras concedaas. Coma far per tornar trobar de natural dins un encastre artificial. Quora l’occitan seran lenga de vita mai que matèria d’ensenhament, tornarem a ancara mai de complexitat, mas aquò es la vita. L’uman resta la basa de tot, e coma la natura, avem tendença a denembrar que cal aigar l’occitanitat per que done mai de fruchas. Siguèro espantat de veire recentament que de neo-arribants de Balears avían organisat una manifestacion de sosten a l’oficialitat dal catalan. Pròva que se son apropriats la cultura dal país d’arribaa, que s’i interèsson e que tròban de fruchas bèlas a cultivar, sensa obligacion, en tota libertat. Subretot que la tomata, devengua aüra al nòstre un produch tipic, es coma lo blat de turc (milhòc). Son de plantas neo-arribantas que saupèron ben s’aclimatar en Occitània per donar pi de plats tipics: ratatolha, pan-banhat, cruishada/milhàs/polenta.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo darrièr còp que soi estat a Niça, e confirmi que i cal anar dins aquel esperit, ai questionat a l'ofici de torism per aver restaurant que se parlèsse la lenga ; l'ofici de torisme a respondut mai que plan.
Mas lo problèma es estat dins lo restaurant, lo patron que la parla la lenga bensai (coma díson Provènça), mas concretament ai pas poscut aver un carta en nissart, nimai una explica en nissart de la filha del servici. Per astre los clients son mai aluserpits que l'entrepresa, e alara parli una lenga imperiala dempuèi 1860 aquela de Niça.
Espron que complicat d'aver a viure dins la lenga sense èstre considerat coma un extremista, e quitament quora i a un Francés, o un non-locuitor d'occitan (de sa pròpria consideracion), es quasiment impossible de parlar occitan, quitament se fasèm l'esfòrç lingüistic que cal ; la franchimandiá impausa la seuna autoritat.
La populacion occitana, des-occitanizada, se censura dempuèi tantas annadas per pron «plan» parlar la lenga imperialista e republicana franchimanda, qué ....
Molt interessant l'article. No em permeto el luxe d'opinar sobre la situació d'Occitania perquè en tinc molt poc coneixement. Però des d'aquí, El Maresme, Catalunya, els Països Catalans, us dono molt ànims a segui amb la lluita. Vivètz Occitània e tot lo pòble que lutan per la siá libertat!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari