Opinion
La gestion dels catalanismes
Occitan e catalan son a l’origina una sola e meteissa lenga. Lors diferéncias actualas son encara feblas e rèstan al nivèl de çò que destria abitualament los dialèctes dins una meteissa lenga. Direm scientificament qu’occitan e catalan forman un sol diasistèma (o lenga per distància o lenga Abstand). Mas occitan e catalan se son separats dins lors foncionaments sociologics, dins lors codificacions, dins lors elaboracions e dins lors representacions nacionalas, de tal biais que los locutors, uèi, an ben lo sentiment de doas lengas distintas: direm tecnicament que son doas lengas per elaboracion (o lengas Ausbau).
De fach, es mai que mai lo catalan que s’es destacat de “la rèsta de l’occitan” per devenir una lenga per elaboracion. Aquò se passèt a causa del destin particular de la Corona d’Aragon (qu’englobava los Païses Catalans), especialament als sègles XIII, XIV e XV. Pus tard, en 1934, de grands intellectuals catalans, menats per Pompeu Fabra, signèron un manifèst per confirmar que lo catalan es una lenga a despart.
Ça que la, los ligams estructurals demòran fòrça solids entre las doas lengas bessonas. Donc un manlèu al catalan, passat en occitan, es pas jamai completament estrangièr: rèsta sempre un element que fa partida del nòstre grand diasistèma comun. Per tant, los catalanismes son fòrça mens problematics que los francismes, italianismes e espanholismes.
Los rapòrts entre occitan e catalan foncionan a doas escalas.
1. A escala larga, dins l’ensems de la lenga occitana. Lo catalan fonciona coma una font legitima d’inspiracion pr’amor qu’es una part de nòstre diasistèma, mas beneficiant d’una estrategia de subrevida pus eficaça e d’un prestigi pus elevat. L’amor de fòrça occitanistas vèrs lo catalan es normal. Mas cal evitar l’idealizacion excessiva del catalan e s’avisar qu’es encara una lenga subordenada. Cal evitar tanben l’anticatalanisme absurde de qualques occitanistas motivats per una gelosiá inassumida...
2. A escala pichona, dins la Val d’Aran. Se sap qu’Aran a tres lengas oficialas: l’occitan (autoctòn, subordenat), lo catalan (non autoctòn, subordenat) e l’espanhòl (non autoctòn, dominant). Lo catalan, en Aran, fonciona coma una lenga bessona qu’ajuda a la promocion de l’occitan mas que, simultanèament, influéncia un pauc tròp l’occitan.
Que son los diferents tipes de catalanismes e cossí los cal tractar?
1. Los catalanismes tradicionals e ancians, que s’explican per las relacions normalas entre las doas lengas bessonas, son totalament legitims en occitan. Per exemple: lo grau “boca o pichon canal que met en comunicacion un estanh e la mar”. Aquel mot se tròba dins de toponims occitans coma Lo Grau dau Rei o Lo Grau d’Agde.
2A. Los falses catalanismes, percebuts de còps coma tròp catalans, mas que son en realitat de formas comunas a l’occitan e al catalan. Evidentament son de formas legitimas. Per exemple: per tant “en rason d’aquela causa, en consequéncia”.
2B. Dins los falses catalanismes, cal comptar las formas catalanas que servisson d’exemples e d’ajudas per retrobar de formas occitanas autenticas. Aquò se vei en particular dins los cultismes, fabricats amb de racinas grègas e latinas. Es aital que la nòrma classica de l’occitan, ben definida per Alibèrt e lo Conselh de la Lenga Occitana, restablís maquina, decidir, europèu ‑èa, telefòn, sinonim, paragraf... Aquelas formas occitanas autenticas son pròchas del catalan màquina, decidir, europeu ‑ea, telèfon, sinònim, paràgraf... Devon remplaçar las formas occitanas francizadas coma machina*, decidar*, europeen* ‑eena*, telefòne*, sinonime*, paragrafe*... (del francés machine, décider, européen -éenne, téléphone, synonyme, paragraphe...)
3. Los catalanismes non indispensables, los cal remplaçar per de formas occitanas pus usualas. Per exemple:
— En bon occitan tradicional: lo sit, en occitan artificial: lo siti* (del catalan el siti).
— En bon occitan tradicional: l’efièch (l’efiech, l’efèit), en occitan artificial: l’efècte* (del catalan l’efecte).
— En bon occitan tradicional: perfièch perfiècha (perfiech perfiecha, perfèit perfèita), en occitan artificial: perfècte* perfècta* (del catalan perfecte perfecta).
4. Enfin i a de “catalanismes” que son en realitat d’espanholismes, passats a travèrs del catalan, puèi imitats tardivament en occitan. Son sovent de formas non indispensablas. Per exemple:
— En bon occitan: l’investiment, en occitan artificial: l’inversion* (del catalan la inversió, de l’espanhòl la inversión).
— En bon occitan: la scèna, en occitan artificial: l’escèna* (del catalan l’escena, de l’espanhòl la escena).
Per contra, quand un espanholisme-catalanisme enriquís utilament l’occitan, quand ofrís a l’occitan un neologisme util, sens menaçar cap de forma occitana preexistenta, lo cal admetre. Per exemple:
— En occitan: lo coche / eth coche, mot usual en Aran (del catalan el cotxe, de l’espanhòl el coche). Es un sinonim acceptable per la veitura (calc del francés) o la maquina (calc de l’italian) o l’auto / l’automobila (cultisme tardiu fach amb de racinas grègas e latinas).
— En occitan: lo boligraf, mot usual en Aran e qu’a penetrat dins la rèsta de l’occitan, dins certans sectors renaissentistas (del catalan el bolígraf, de l’espanhòl el bolígrafo).
La setmana que ven, tractarai los manlèus al nòrd‑italian (piemontés, ligur...) que presentan, de còps, de problèmas similars als catalanismes.
De fach, es mai que mai lo catalan que s’es destacat de “la rèsta de l’occitan” per devenir una lenga per elaboracion. Aquò se passèt a causa del destin particular de la Corona d’Aragon (qu’englobava los Païses Catalans), especialament als sègles XIII, XIV e XV. Pus tard, en 1934, de grands intellectuals catalans, menats per Pompeu Fabra, signèron un manifèst per confirmar que lo catalan es una lenga a despart.
Ça que la, los ligams estructurals demòran fòrça solids entre las doas lengas bessonas. Donc un manlèu al catalan, passat en occitan, es pas jamai completament estrangièr: rèsta sempre un element que fa partida del nòstre grand diasistèma comun. Per tant, los catalanismes son fòrça mens problematics que los francismes, italianismes e espanholismes.
Los rapòrts entre occitan e catalan foncionan a doas escalas.
1. A escala larga, dins l’ensems de la lenga occitana. Lo catalan fonciona coma una font legitima d’inspiracion pr’amor qu’es una part de nòstre diasistèma, mas beneficiant d’una estrategia de subrevida pus eficaça e d’un prestigi pus elevat. L’amor de fòrça occitanistas vèrs lo catalan es normal. Mas cal evitar l’idealizacion excessiva del catalan e s’avisar qu’es encara una lenga subordenada. Cal evitar tanben l’anticatalanisme absurde de qualques occitanistas motivats per una gelosiá inassumida...
2. A escala pichona, dins la Val d’Aran. Se sap qu’Aran a tres lengas oficialas: l’occitan (autoctòn, subordenat), lo catalan (non autoctòn, subordenat) e l’espanhòl (non autoctòn, dominant). Lo catalan, en Aran, fonciona coma una lenga bessona qu’ajuda a la promocion de l’occitan mas que, simultanèament, influéncia un pauc tròp l’occitan.
Que son los diferents tipes de catalanismes e cossí los cal tractar?
1. Los catalanismes tradicionals e ancians, que s’explican per las relacions normalas entre las doas lengas bessonas, son totalament legitims en occitan. Per exemple: lo grau “boca o pichon canal que met en comunicacion un estanh e la mar”. Aquel mot se tròba dins de toponims occitans coma Lo Grau dau Rei o Lo Grau d’Agde.
2A. Los falses catalanismes, percebuts de còps coma tròp catalans, mas que son en realitat de formas comunas a l’occitan e al catalan. Evidentament son de formas legitimas. Per exemple: per tant “en rason d’aquela causa, en consequéncia”.
2B. Dins los falses catalanismes, cal comptar las formas catalanas que servisson d’exemples e d’ajudas per retrobar de formas occitanas autenticas. Aquò se vei en particular dins los cultismes, fabricats amb de racinas grègas e latinas. Es aital que la nòrma classica de l’occitan, ben definida per Alibèrt e lo Conselh de la Lenga Occitana, restablís maquina, decidir, europèu ‑èa, telefòn, sinonim, paragraf... Aquelas formas occitanas autenticas son pròchas del catalan màquina, decidir, europeu ‑ea, telèfon, sinònim, paràgraf... Devon remplaçar las formas occitanas francizadas coma machina*, decidar*, europeen* ‑eena*, telefòne*, sinonime*, paragrafe*... (del francés machine, décider, européen -éenne, téléphone, synonyme, paragraphe...)
3. Los catalanismes non indispensables, los cal remplaçar per de formas occitanas pus usualas. Per exemple:
— En bon occitan tradicional: lo sit, en occitan artificial: lo siti* (del catalan el siti).
— En bon occitan tradicional: l’efièch (l’efiech, l’efèit), en occitan artificial: l’efècte* (del catalan l’efecte).
— En bon occitan tradicional: perfièch perfiècha (perfiech perfiecha, perfèit perfèita), en occitan artificial: perfècte* perfècta* (del catalan perfecte perfecta).
4. Enfin i a de “catalanismes” que son en realitat d’espanholismes, passats a travèrs del catalan, puèi imitats tardivament en occitan. Son sovent de formas non indispensablas. Per exemple:
— En bon occitan: l’investiment, en occitan artificial: l’inversion* (del catalan la inversió, de l’espanhòl la inversión).
— En bon occitan: la scèna, en occitan artificial: l’escèna* (del catalan l’escena, de l’espanhòl la escena).
Per contra, quand un espanholisme-catalanisme enriquís utilament l’occitan, quand ofrís a l’occitan un neologisme util, sens menaçar cap de forma occitana preexistenta, lo cal admetre. Per exemple:
— En occitan: lo coche / eth coche, mot usual en Aran (del catalan el cotxe, de l’espanhòl el coche). Es un sinonim acceptable per la veitura (calc del francés) o la maquina (calc de l’italian) o l’auto / l’automobila (cultisme tardiu fach amb de racinas grègas e latinas).
— En occitan: lo boligraf, mot usual en Aran e qu’a penetrat dins la rèsta de l’occitan, dins certans sectors renaissentistas (del catalan el bolígraf, de l’espanhòl el bolígrafo).
La setmana que ven, tractarai los manlèus al nòrd‑italian (piemontés, ligur...) que presentan, de còps, de problèmas similars als catalanismes.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
L'anciana forma 'Perfach' (en catalan Perfet) rèsta per parlar dels verbs. Domergue ne parlas pas...
els espanyolismes invasius (barbarismes) que pateix el català es poden foragitar per occitanismes si és la lyengua d'oc qui ha fet més bon camí en tal pronúncia, mot o sintagma; i viceversa. Com ara, 'cena' (scena, en oc). De fet, ja en diem 'la cena' de la representació que es fa en qualque església el Dijous Sant del sopar mitològic que es fa fer Jesús amb los apòstols. i doncs tots altres derivats: cenari, (es)cenificar.
De l'automòbil que diu l'article, a part d' 'auto', que és un cultisme, en podem dir en català 'brec'. i jaquir el barbarisme de forma residual en els derivats: 'cotxera' 'cotxet'. 'brec' té l'avantatge que, en ésser un monosíllab, permet el joc de composició i derivació que en català ens agrada de donar a les paraules; a part que la fesomia la té tota: aguda o acabada en consonant.
#35 N'ai ja lo títol, Domergue : "Scèna vs. escena, scenari de la prostèsi" ! :-)
#34 Joan, i ai chifrat... Mas pòdi pas donar totes los detalhs tecnics dins un article de vulgarizacion coma aqueste. Que m'i cal trobar un equilibri e una legibilitat. Benlèu me caldrà far un article especial sus lo mot 'scèna', s'aquò revelha las passions :)
#32 Me sembla pasmens necessari, car Domergue, de chifrar a la fonetica istorica. L'e prostetica es, coma o dises amb rason, inutila en occitan e en catalan pr'amor de la prononciacion actuala dau grop sc- iniciau, mai coma "c" se prononciava coma en espanhòu a l'epòca medievala en catalan, en occitan e en francés, fasiá mestier una prostèsi. En francés modèrne avèm encara "escient" dins l'expression lexicalizada "à bon escient". Es donc teoricament possible que lo catalan "escena" siga un arcaïsme, conservat pasmens amb lo contacte dau castelhan.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari