Après l’adopcion en 1986 de la bandièra occitana per lo Conselh Regional de Miègjorn-Pirenèus, la nominacion d’un cargat de cultura occitana en 1990 e l’installacion de la placa “Ostal de Region Miègjorn-Pirenèus” en 1992 a l’entrada de l’Ostal de Region, aquí una avançada de mai amb l’inauguracion  oficiala lo 21 de junh passat de la novèla sala de l’Ostal de Region “Espace Midi-Pyrénées” consacrada per maja part a la cultura occitana. Un eveniment major passat de tròp al silenci.
 
L’òbra monumentala del poèta e ideaire tolosenc Serge Pey, realizada tecnicament per los arquitèctes Jacques Munvez e Pierre-Luc Maurel, compren una dotzenada de panèls pegats a las quatre parets. Una plaça de primièra, entièrament oficializada, per la cultura de Tolosa e dels paises d’òc.
 
“Una òbra estetica per un espandi de pensada e de democracia”  çò escriu Serge Pey. Un biais de familiarizar lo public a l’art contemporanèu tot en far conéisser d’unas personalitats qu’an luchat en çò nòstre per la consciéncia e la libertat dempuèi los tempses medievals fins à uèi, e que son estats victimas d’un biais o d’un autre, de la censura, de l’ignoréncia o de la doblidança: Esclarmonde de Foix, Olympe de Gouges, Jean-Pierre Vernant, Lautréamont, Jean Jaurès, Antonin Artaud, Cardinal Saliège, Federica Montseny Mané, J.F. Champollion, Olivier Lissagaray…Un panèl es consacrat a un poema de Serge Pey qu’aguèri l’onor de revirar a l’occitan, en omenatge als martirs catars, un autre a l’arbre dela literatura occitana: “Un arbre que se deuriá contunhar sus d’autras parets fins que la literatura nòstra, segon Serge Pey, venga una selva amplia e prigonda”.
 
Aquela òbra, plastica e literària, constituís una de las paginas d’aquela bibliotèca invesibla que retipa l’istòria de nòstra libertat d’expression. Se presenta coma l’antidòt à l’òbra pintrada per Raymond Moretti a las arcadas de la plaça del Capitòli.
 
De visitar e de far visitar.