Opinion
The Specials, es prumèri ans
An 1977. Gran Bretanha ei governada peth prumèr ministre James Callaghan (Sunny Jim), deth partit laborista. Ei epòca des darrèri ans dera guèrra heireda e era joenessa anglesa ei en tot descurbir e bastir ua des cultures juveniles que més repercussion portarien ath país: eth punk.
Centenars de joeni pugen ad aguest nau tren basat en desacòrd damb eth sistèma, era provocacion e es ganes de passar-s’ac ben. Era musica e es drògues que son ar orde deth dia, e semble qu’aqueth estiu de 1977 tota era joenessa sigue identificada damb aguest nau tipe de còntracultura.
Eth Regne Unit ei estat tostemp ua òlha de cultiu entàs cultures urbanes. En tot préner es prumères referències musicaus deth movement skinhead, aparegut ena fin des anades 60, un collectiu de joeni comencèren d’interessar-se pes ritmes jamaicans mès populars dera epòca (ska, reggae) e prenent-ne es bases, devengueren eth movement més tard coneishut coma 2 tone o Second Wave of Ska.
Ena ciutat de Coventry, cunhèra der actor Clive Owen o er escritor E.M Foster, set joeni bastiren çò que serie un des grups referents deth 2 tone. The Specials, formats per Jerry Dammers, Terry Hall, Roddy Radiation, John Bradbury, Horace Gentleman, Lynval Golding e Neville Staples.
Dejós eth prumerenc nòm de “The Coventry Automatics”, eth grop comence d’actuar enes bars e locals de Coventry en tot versionar classics jamaicans interpretats de manera mès rapida e energica, damb ua influència venguda dera barreja deth reggae e deth punk.
Ei en octobre 1979, damb 2 ans de rodatge, quan era banda presente eth sòn prumèr àlbum enregistrat en estudi 2 Tone Records, projecte parallel ara banda qu’auie bastit Jerry Dammers (teclista) e produsit per Elvis Costello. “The Coventry Automatics” cambien eth nòm entà esdevier “The Specials”.
Aguest prumèr LP pòrte eth madeish nòm dera banda, e les lancèc ara fama en tot se bastir ua solida reputacion e en tot se consolidar coma eth grop referent d’aguesta segona ondada d’ska.
Personauments, ei un des disqui mès influents dera decada des 80, non solament per èster eth prumèr trabalh deth primerenc genère que sorgic, màs tanben pera influéncia que marquèc aguesta opera prima en d’auti gèneres coma eth punk o era new wave ans dempús.
En eth, apareishen versionats imnes deth reggae jamaican coma Monkey man (de Toots and The Maytals), A Message to you Rudy (de Dandy Livingstone) o Too hot (de Prince Buster), autant coma cançons pròpies que endevierien hits laguens deth panorama musical dera epòca coma Gàngsters, Little bitch, Nite Klub o Concrete Jungle. (vidèos).
Un totau de 45 menuts e 11 segons compilen çò que serien es bases deth 2tone, que deth prumèr moment se mostrèc antiracista. Maugrat que The Specials neishèren en un entorn obrèr, aguest prumèr disc non hè referéncies a situacions politiques coma traparíem, per exemple, en d’auti trebalhs coma eth single Ghost Town (que parle deth barrament e abandonament des fabriques de Coventry) o Free Nelson Mandela, dedicada ath presoèr politic sudafrican.
Eth missatge que da The Specials en aguest disc (deishant a un lòc es versions d’artistes jamaicans) ei eth dera vida quotidiana tractat d’un punt d’enguarda umoristic. Ath delà, ei un bon esturment sociològic entà ajudar a compréner era vida des joeni d’aqueri ans.
Un àlbum damb bones estadistiques qu’ei plaçat en numèro 38 dera lista des mielhors 100 albums britanics segontes era revista Q e qu’ocupe era posicion 68 laguens des mielhors disqui dera decada des 80 segontes era prestigiosa Rolling Stone.
Centenars de joeni pugen ad aguest nau tren basat en desacòrd damb eth sistèma, era provocacion e es ganes de passar-s’ac ben. Era musica e es drògues que son ar orde deth dia, e semble qu’aqueth estiu de 1977 tota era joenessa sigue identificada damb aguest nau tipe de còntracultura.
Eth Regne Unit ei estat tostemp ua òlha de cultiu entàs cultures urbanes. En tot préner es prumères referències musicaus deth movement skinhead, aparegut ena fin des anades 60, un collectiu de joeni comencèren d’interessar-se pes ritmes jamaicans mès populars dera epòca (ska, reggae) e prenent-ne es bases, devengueren eth movement més tard coneishut coma 2 tone o Second Wave of Ska.
Ena ciutat de Coventry, cunhèra der actor Clive Owen o er escritor E.M Foster, set joeni bastiren çò que serie un des grups referents deth 2 tone. The Specials, formats per Jerry Dammers, Terry Hall, Roddy Radiation, John Bradbury, Horace Gentleman, Lynval Golding e Neville Staples.
Dejós eth prumerenc nòm de “The Coventry Automatics”, eth grop comence d’actuar enes bars e locals de Coventry en tot versionar classics jamaicans interpretats de manera mès rapida e energica, damb ua influència venguda dera barreja deth reggae e deth punk.
Ei en octobre 1979, damb 2 ans de rodatge, quan era banda presente eth sòn prumèr àlbum enregistrat en estudi 2 Tone Records, projecte parallel ara banda qu’auie bastit Jerry Dammers (teclista) e produsit per Elvis Costello. “The Coventry Automatics” cambien eth nòm entà esdevier “The Specials”.
Aguest prumèr LP pòrte eth madeish nòm dera banda, e les lancèc ara fama en tot se bastir ua solida reputacion e en tot se consolidar coma eth grop referent d’aguesta segona ondada d’ska.
Personauments, ei un des disqui mès influents dera decada des 80, non solament per èster eth prumèr trabalh deth primerenc genère que sorgic, màs tanben pera influéncia que marquèc aguesta opera prima en d’auti gèneres coma eth punk o era new wave ans dempús.
En eth, apareishen versionats imnes deth reggae jamaican coma Monkey man (de Toots and The Maytals), A Message to you Rudy (de Dandy Livingstone) o Too hot (de Prince Buster), autant coma cançons pròpies que endevierien hits laguens deth panorama musical dera epòca coma Gàngsters, Little bitch, Nite Klub o Concrete Jungle. (vidèos).
Un totau de 45 menuts e 11 segons compilen çò que serien es bases deth 2tone, que deth prumèr moment se mostrèc antiracista. Maugrat que The Specials neishèren en un entorn obrèr, aguest prumèr disc non hè referéncies a situacions politiques coma traparíem, per exemple, en d’auti trebalhs coma eth single Ghost Town (que parle deth barrament e abandonament des fabriques de Coventry) o Free Nelson Mandela, dedicada ath presoèr politic sudafrican.
Eth missatge que da The Specials en aguest disc (deishant a un lòc es versions d’artistes jamaicans) ei eth dera vida quotidiana tractat d’un punt d’enguarda umoristic. Ath delà, ei un bon esturment sociològic entà ajudar a compréner era vida des joeni d’aqueri ans.
Un àlbum damb bones estadistiques qu’ei plaçat en numèro 38 dera lista des mielhors 100 albums britanics segontes era revista Q e qu’ocupe era posicion 68 laguens des mielhors disqui dera decada des 80 segontes era prestigiosa Rolling Stone.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Molt bon article Marc.
te demore fòrça causes a hèr mès endeuant en món dera musica!
Salutacions des der Aran!
Molt bon article Marc. Fòrça interessant.
#3 Segon la bio de Marc Espí, faguèt las practicas en Ràdio Marca. Es a dire que l'òme a plan fach de ràdio ;-)
Seriá plan un accent aranés sus Ràdio Occitània!
#3 Que faguas pas (desencusatz l'esmoguda e un revelh malaisit)
Osca un fòrça bon article, gojat trapi domatge que fasguetz pas de radio, t'auriam prepausat de tornar prener una emission atau còp sec sus las ondas nòstras
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari