Opinion
Martha Reeves & The Vandellas
Motown Records o Tamla Motown, qu’ei ua casa discografica especialitzada en enregistrar e produsir musica nera coma eth R’n’B o eth Soul.
Tanben sigueren es responsables de lançar era carrera dera cantaira Martha Reeves, qu’amassa damb Annette Beard e Rosalin Ashford bastic eth trio musicau “Martha Reeves & The Vandellas”, famós per balhar ath mon deth soul e deth pop imnes coma Heatwave o Nowhere To Run.
Martha neishèc ena localitat d’Eufaula, en estat d’Alabama, mès pòc temps dempús de nèisher era sua familha emigrèc a Detroit.
Ei en aquera ciutat a on comence d’interpretar cançons entath còr de gospel locau e a préner leçons de cant damb Abraham Silver.
En 1959, damb 18 ans d’edat, forme eth sòn prumèr girlgroup vocau, coneishut coma The Fascinations.
Un an dempús, Martha decidís de quitar era banda des Fascinations e s’unís a Annette Beard, Rosalyn Ashford e Gloria Williams damb es que bastís The Del-Phis e enregistren eth tema My baby won’t come back.
Reeves comence de trebalhar coma secretària de William “Mickey” Stevenson, productor e compositor de Motown Records, deth temps que The Del-Phis contunhen era sua carrèra musicau sense auèr cap de succès notòri.
Ei en an 1963, quan Stevenson decidís balhar era oportunitat a Martha, d’interpretar ua cançon escrita per eth: I’ll have to let him go.
Pòc abantes de qu’eth tema siguèsse enregistrat, Gloria Williams deishèc era formacion.
Era cançon siguèc un gran succès e The Del-Phis signèren un contracte damb Motown Records, en tot cambiar eth nòm a Martha Reeves & The Vandellas.
Aqueth an 63 tanben enregistren dus singles mès que les hèn a pujar de manera excepcionau laguens es listes dera musica nera.
Come and get these Memories, Heatwave (versionada per bandes de caràcter mod coma The Who o The Jam) e Quicksand, totes tres fòrça denses e ritmiques.
Un an dempús, era corista Annette quite eth grup e ei remplaçada per Betty Kelly. Ei en aguest periode a on comence era epòca daurada des gojates en tot enregistrar pendent 1964 e 1967 tota ua seguida de hits que marcarien un abantes e un despús ena musica soul, pop e R’n’B.
Personauments, es singles que trapi més importants d’aguesti 3 ans de trabalhs contunhadi son Jimmy Mack, Nowhere to Run e I’m Ready to Love.
A fins de 1967 encara interpreten dues cançons naues: Honey Chile e Love Bug Leave my Heart Alone.
A compdar de 1968, era banda vocau comence a pérder public e Betty Kelly quite era formacion. Qui prenerà eth sòn lòc serà Lois Reeves, fraia de Martha.
En an 1969, deishe eth grop Rosalyn Ashford dempús d’enregistrar eth single Honey Love e dintrarà a hèr part dera banda Sandra Tilley.
Pòc a pòc Martha e es Vandellas queiguèren e perdèren aquera acuelhuda laguens dera musica popular que tant rapid artenhèren.
En an 1972, e sense cap d’enregistrament remercable, eth grup se separare mès Martha Reeves comènce ua carrèra en solitari que pòc remercarà en panorama musicau.
Tanben sigueren es responsables de lançar era carrera dera cantaira Martha Reeves, qu’amassa damb Annette Beard e Rosalin Ashford bastic eth trio musicau “Martha Reeves & The Vandellas”, famós per balhar ath mon deth soul e deth pop imnes coma Heatwave o Nowhere To Run.
Martha neishèc ena localitat d’Eufaula, en estat d’Alabama, mès pòc temps dempús de nèisher era sua familha emigrèc a Detroit.
Ei en aquera ciutat a on comence d’interpretar cançons entath còr de gospel locau e a préner leçons de cant damb Abraham Silver.
En 1959, damb 18 ans d’edat, forme eth sòn prumèr girlgroup vocau, coneishut coma The Fascinations.
Un an dempús, Martha decidís de quitar era banda des Fascinations e s’unís a Annette Beard, Rosalyn Ashford e Gloria Williams damb es que bastís The Del-Phis e enregistren eth tema My baby won’t come back.
Reeves comence de trebalhar coma secretària de William “Mickey” Stevenson, productor e compositor de Motown Records, deth temps que The Del-Phis contunhen era sua carrèra musicau sense auèr cap de succès notòri.
Ei en an 1963, quan Stevenson decidís balhar era oportunitat a Martha, d’interpretar ua cançon escrita per eth: I’ll have to let him go.
Pòc abantes de qu’eth tema siguèsse enregistrat, Gloria Williams deishèc era formacion.
Era cançon siguèc un gran succès e The Del-Phis signèren un contracte damb Motown Records, en tot cambiar eth nòm a Martha Reeves & The Vandellas.
Aqueth an 63 tanben enregistren dus singles mès que les hèn a pujar de manera excepcionau laguens es listes dera musica nera.
Come and get these Memories, Heatwave (versionada per bandes de caràcter mod coma The Who o The Jam) e Quicksand, totes tres fòrça denses e ritmiques.
Un an dempús, era corista Annette quite eth grup e ei remplaçada per Betty Kelly. Ei en aguest periode a on comence era epòca daurada des gojates en tot enregistrar pendent 1964 e 1967 tota ua seguida de hits que marcarien un abantes e un despús ena musica soul, pop e R’n’B.
Personauments, es singles que trapi més importants d’aguesti 3 ans de trabalhs contunhadi son Jimmy Mack, Nowhere to Run e I’m Ready to Love.
A fins de 1967 encara interpreten dues cançons naues: Honey Chile e Love Bug Leave my Heart Alone.
A compdar de 1968, era banda vocau comence a pérder public e Betty Kelly quite era formacion. Qui prenerà eth sòn lòc serà Lois Reeves, fraia de Martha.
En an 1969, deishe eth grop Rosalyn Ashford dempús d’enregistrar eth single Honey Love e dintrarà a hèr part dera banda Sandra Tilley.
Pòc a pòc Martha e es Vandellas queiguèren e perdèren aquera acuelhuda laguens dera musica popular que tant rapid artenhèren.
En an 1972, e sense cap d’enregistrament remercable, eth grup se separare mès Martha Reeves comènce ua carrèra en solitari que pòc remercarà en panorama musicau.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari