capçalera campanha

Opinion

Per sauvar la lenga, vau mai demandar l’independéncia

La manifestacion gigantesca per l’independéncia de Catalonha, tenguda a Barcelona l’11 de setembre, nos demanda de chifrar sus l’independéncia d’Occitània. La lingüistica, coma sciéncia, pòt portar d’elements de reflexion utils dins aqueste debat civic (vejatz l’article sus l’engatjament e la lingüistica). Lei lingüistas, coma l’ensems dei ciutadans, an pas d’opinion unanima sus la question. La posicion que presenti aicí engatja ren que ieu.
 
 
La leiçon irlandesa
 
L’accès a l’independéncia garentís pas automaticament que se desvoloparà la lenga dau país. Lo cas d’Irlanda es simptomatic. En 1922, Irlanda capitèt de devenir un estat liure a respècte dau Reiaume Unit. Un dei factors principaus de la liberacion foguèt lo patriotisme irlandés, ajudat qu’èra per lo sentiment d’insularitat. Mai l’error deis irlandés es d’aver negligit lo desvolopament de la lenga gaelica irlandesa, tant abans coma après la creacion de l’estat d’Irlanda. Lo gaelic irlandés es pas mòrt: subreviu, resistís, es creatiu e benefícia d’un feble sosten public. Mai l’anglés domina la vida dau país.
 
 
L’esperança catalana
 
En Catalonha, l’onda independentista s’explica, d’en primier, per un trabalh exigent de promocion de la lenga catalana: se fa intensament dempuei un sègle. E se combina amb un trabalh politic descomplexat qu’a pas paur de parlar d’una “nacion catalana”.
 
Lei peripècias recentas sus la reparticion de l’argent public entre Espanha e Catalonha an pas entraïnat l’independentisme, l’an solament accelerat. En defòra dei sectors espanholistas durs, lo concèpte d’una “nacion catalana”, ara, es pron acceptat dins lo Mond. L’amira d’un futur estat catalan acipa pauc de gents. Certanei responsables de Brussèlas accèptanl’idèa d’una Catalonha liura e aderenta de l’Union Europèa.
 
Coma la lenga catalana evolucionarà dins aqueu scenari? Un movement civic pòrta lo catalan amb eficacitat en defendent sa practica activa, sa qualitat expressiva, sa valor simbolica, sa nòrma e son estandardizacion. Son tant de reflèxes elementaris que totei leis occitanistas lei deurián adoptar! S’un estat catalan liure apareis dins lo futur pròche, ja dispausarà d’un catalan estandard, donc d’una varietat de catalan que serà capabla de complir pron facilament totei lei foncions socialas e administrativas necessàrias (cau preferir un estandard pluricentric).
 
Pasmens la situacion es luenh d’èsser ideala. Lo catalan rèsta encara una lenga subordenada. A causa de l’apertenéncia au Reiaume d’Espanha, l’espanhòu es la sola lenga promoguda dins la totalitat de l’estat, mentre que lo catalan a drech de s’oficializar solament en dessota e au costat de l’espanhòu e non pas en plaça de l’espanhòu. Sol un estat catalan sobeiran poiriá acabar de transformar lo catalan en primiera lenga de la societat.
 
 
Mónegue: una version extrèma d’Irlanda
 
Quinei leiçons ne podèm tirar per l’occitan? Avèm ja un estat independent en Occitània: es lo Principat de Mónegue. Mai la lenga dominanta de l’entorn, lo francés, es la sola lenga oficiala de Mónegue. Lei lengas autoctònas, l’occitan e lo ligur, i son negligidas. Mónegue es una mena d’Irlanda en version extrèma.
 
 
Propòsta 1: una proteccion timida dins leis estats actuaus
 
Rèsta d’espinchar leis opcions que leis occitanistas prepausan.
 
La demanda minimalista es de demandar una proteccion vaga de l’occitan dins l’ensenhament e la promocion culturala, mais sens contestar leis estats ocupants (França, Itàlia e Espanha). Es la posicion de fòrça occitanistas non politizats. Es tanben çò que la majoritat de la populacion d’Occitània sembla prèsta d’acceptar tre ara, segon mai d’un sondatge.
 
Es ja çò que se passa dins lei Valadas Occitanas de l’estat italian, dempuei la lei nº482 de 1999 sus la proteccion dei minoritats lingüisticas: aquò melhora un pauc l’imatge public de l’occitan... mai empacha pas l’italian de devorir l’occitan.
 
 
Propòsta 2: una França parlant occitan e francés
 
S’es agut pensat de far de l’occitan una segonda lenga nacionala dins tota França, reconeguda au costat dau francés, dins l’encastre d’una descentralizacion revolucionària. Es un pauc çò que demandan lei discípols de Fèlix Marcèl Castanh, Claudi Sicre e la Linha Imaginòt. Es totalament irrealista: perqué l’estat-nacion francés, que ja fonciona amb una eficacitat extrèma dins son unilingüisme, acceptariá de s’embarrassar d’una segonda lenga nacionala?
 
Tanben, un autre problèma, tipic de la Linha Imaginòt, es que se preocupan mai de promòure l’occitan a París que non pas a Mónegue, dins lei Valadas o en Aran.
 
 
Propòsta 3: un occitan cooficiau dins una Occitània autonòma
 
Donar a l’occitan l’estatut de lenga cooficiala, au costat dei lengas estatalas, amb una autonomia dei regions occitanas: vaquí çò que suggerís lo Partit Occitan. Es quasi çò que ja se fa en Aran, que ten un estatut de semiautonomia encastrat dins l’autonomia catalana, lo tot dins l’estat espanhòu. Lo resultat, de verai, es pas sufisent: l’occitan aranés subreviu a pena e l’espanhòu domina tota la vida aranesa.
 
 
Propòsta 4: un occitan normau dins una Occitània independenta
 
La proposicion maximalista es la melhora: aténher l’independéncia d’Occitània e i promòure l’occitan coma sola lenga oficiala e coma primiera lenga dau liame sociau. Abans d’i arribar, es evident que caudrà passar per de fasas longassas (mai creativas!) d’activisme lingüistic sus lo terren, per una presa de consciéncia nacionala ligada a una practica audibla de la lenga, e tanben per una autonomia creissenta dei regions occitanas. Es çò que prepausan Iniciativa per Occitània, lo Partit de la Nacion Occitana e Libertat.
 
Es un objectiu dificil, utopic e idealista, incontestablament. Mai es lo sol objectiu realista per arrancar nòstra lenga de sa subordinacion cronica e per aténher un pichon començament d’egalitat culturala. Es encara pus utopic de creire que l’occitan se sauvarà dins un estat francés que restarà sempre sord e insensible au sòrt de l’occitan.
 
L’aparicion possibla d’una Catalonha independenta nos ajudarà: lei movements catalans son quasi unanims per reconéisser lo fach nacionau occitan en Aran. Donc, saique, ulteriorament, la Vau d’Aran poiriá venir la primiera fondacion d’un futur estat occitan. Lo scenari a l’irlandesa serà d’evitar. Aurem de preferir lei solucions qu’an ben foncionat pendent lo sègle XX, coma en Finlàndia, en Eslovènia o dins lei País Baltics e que foncionan ara en Catalonha; valent a dire:
 
1.    Una promocion ambiciosa de la lenga dins lei practicas socialas, especialament per la transmission familiala entre lei generacions e per lei nuclèus de parlants actius (metòde de Joshua Fishman).

2.   E en parallèl, una consciéncia nacionala totalament assumida.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Nirvana
59.

#58 Cresi que nòstre amic Galèc a tròp fumat de substàncias allucinogènas...

  • 7
  • 0
Galèc
58.

Occitan e francés son dialectes dera medisha lenga. Que cau espiar las causas un pauc mei de luenh. La lenga non es que lo caputh de la nacionalitat, vosauts agranitz la part e ignoratz lo tot, e atau que’vs bastiz lo mei beròi deus mondes. E lo faidit aqueth qu’es lo mei gran profeta deu reducionisme linguistic ...

  • 1
  • 4
Galèc
57.

@56 - Òc, solide, e compatibla tanben dab totas las lengas , lo francès, lo espanhòu, l'italian ...

  • 0
  • 5
Domergue Sumien Ais de Provença
56.

#55 La nacionalitat occitana es pas una question de religion. Es compatibla amb totei lei religions e amb totei lei formas d'ateïsme o d'agnosticisme. Aquí dessús, totei lei movements independentistas son d'acòrdi.

  • 3
  • 0
Galèc
55.

@ 54 - Nacion occitana, cultura, identitat, lenga e religion occitanas. Lo catolicisme, lo laicisme, la lenga francimanda, son pas occitans.

  • 1
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article