Diluns passat lo jornal catalan El Periódico publicava un article del cap d’ERC, Oriol Junqueras, entitolat “Lo castelhan e la Republica catalana”. Malgrat las bonas intencions de Junqueras, l’article a provocat un fòrt debat non solament en Catalonha, mas tanben en Occitània, a prepaus de l’oficializacion del castelhan dins una futura Catalonha independenta, e del ròtle que i deuriá aver l’occitan. Coma disiái, las intencions de Junqueras èran bonas: es a dire, amb aquel article, lo cap d’ERC voliá explicar que per aver l’independéncia caldrà que la nòva Catalonha independenta contunhe d’aver lo castelhan coma lenga oficiala. Junqueras explica plan que lo projècte d’una Catalonha independenta non es pas lo projècte dels catalanofòns de Catalonha, mas es lo projècte de totes los catalans, independentament de la lenga que parlen. Aquò es ben vertat: i a un fum de catalans castelhanofòns que vòlon que Catalonha devenga un nòu estat d’Euròpa. Lo cap d’ERC tanben defendiá que per çò qu’es de las politicas lingüisticas non cambiarà pas grand causa un còp aurem una Catalonha independenta. Vos disi, amics occitans, qu’èra necessari que qualqu’un expliquèsse tot aquò, perque los espanholistas an començat ja d’escampar lo discors de la paur, an començat ja de dire que dins la nòva Catalonha independenta serà enebit de parlar castelhan e los castelhanofòns seràn estigmatizats. Aquò non es solament fals: es pròpri de las marridas lengas. 
 
Mas n’i a agut tanben que son sortits contra Junqueras, e l’an acusat de voler espanholizar la nòva Catalonha-Estat. Que voldrián que l’espanhòl non i foguèsse oficial perque “lo castelhan non es una lenga pròpria de Catalonha”. D’exemples de païses que son venguts estats independents e qu’an oficializat doas o mai lengas malgrat qu’una de las lengas non foguèsse pròpria del país n’i a quitament en Euròpa. Un bon exemple n’es Finlàndia. Un autre: Luxemborg. O Suècia, qu’en 2000 pensava d’oficializar divèrsas lengas, entre d’autras lo finés. A prepaus, malgrat, per exemple, l’oficializacion del suedés en Finlàndia, malgrat que Suècia es lo país vesin de Finlàndia e malgrat qu’istoricament la lenga de nautor –administracion, justícia, etc.– de Finlàndia èra estat lo suedés, uèi lo finés es una lenga del tot normalizada en Finlàndia, non es pas en perilh. Es a dire, l’oficializacion del suedés non a provocat la desaparicion del finés, ni una reduccion dels dreits lingüistics dels fineses. 
 
Cal notar, pasmens, que lo cas finés e lo cas luxemborgués son fòrça diferents. A Finlàndia s’oficializèt lo suedés malgrat qu’es parlat sonque pel 5,5% de la populacion. A Luxemborg, per contra, non es pas tant una question “d’identitats” lingüisticas, mas que, dempuèi longtemps, la màger part de la populacion es trilingüe –francés, alemand e luxemborgués– e aplica(va)n una distribucion de foncions, coma o avèm ja vist dins d’autres articles sul Jornalet. La situacion sociolingüistica de Catalonha es encara diferenta: d’un costat, i a una partida plan importanta de la populacion qu’es bilingüe –especialament del costat de la populacion catalanofòna–, mas la volontat de la màger part dels ciutadans catalanofòns es que lors dreits lingüistics sián garantits al 100%, es a dire, que pòscan viure 100% en catalan –quicòm diferent del modèl luxemborgués, car los luxemborguesses accèptan que i aja fòrça causas que sián en alemand o en francés. D’un autre costat, en Catalonha i a una partida importanta de la populacion qu’es d’origina castelhanofòna e que, se ben la màger part an un domèni important del catalan, lor lenga de l’ostal contunha d’èsser lo castelhan. Ensajar d’amagar una lenga qu’es la lenga familiara d’almens lo 40% de la populacion del país pòt èsser una operacion d’engenhariá sociala plan perilhosa. Pòt èsser perfaitament la debuta d’una guèrra civila –aqueste còp, guèrra civila vertadièra: es a dire, entre catalans. Catalonha serà obligada d’oficializar lo castelhan e de reconèisser lo dreit dels catalans de s’adreçar en quina lenga oficiala que siá a l’Administracion, coma se passa ja uèi, se vòl manténer la patz sociala. Après, solide, lo govèrn catalan deurà desvolopar de politicas lingüisticas per protegir la(s) lenga(s) pròpria(s) del país, e per garantir los dreits lingüistics dels catalanofòns –e dels occitanofóns. E aquestas politicas deuràn, donc, atorgar a cada lenga oficiala de ròtles especifics e plan marcats, per tal de ne “blindar” l’usatge e evitar que lo castelhan se “mange” l’espaci de las autras lengas oficialas. D’aquesta manièra garantirem la bona santat de las nòstras lengas pròprias dins un futur, mas tanben la patz sociala. 
 
Es per tot aquò que disiái que l’article de Junqueras èra necessari e que, en general, soi fòrça d’acòrdi amb la siá soscadissa a l’entorn de l’oficializacion del castelhan dins la nòva Catalona independenta. Es damnatge, çaquelà, qu’un article tan necessari coma aqueste lo calga esmendar a causa, justament, de la lenga occitana. Dins l’article, Junqueras ditz que dins la nòva Catalonha independenta lo catalan serà la lenga pròpria de Catalonha, lo castelhan e lo catalan las lengas oficialas, e l’aranés (sic) serà la “lenga pròpria” d’Aran e oficial “a l’Aran” (sic). Concretament, ditz aquò: “Com també els drets dels ciutadans aranesos, allí també hi serà oficial l’aranès; encara més, el reconeixerem com a llengua pròpia de la Vall d’Aran, com de fet ja hem tingut voluntat de fer repetidament”. Aquò es, amic Oriol, una patinada de las bèlas, non pas solament per cèrtas imprecisions importantas. Es, sustot, una patinada de las bèlas perque denòta un biais de pensar leugièrament “barcelona-centrista”. D’un costat, cal remarcar que l’occitan non es solament la lenga pròpria d’Aran: es la lenga pròpria d’Aran, e una de las doas lengas pròprias de Catalonha. Es a dire, la diferéncia entre l’Estat Espanhòl e, per exemple, lo Canadà, es que lo Canadà assumís que lo francés es tanben lenga pròpria del Canadà, amassa amb l’anglés, e, per contra, l’Estat Espanhòl non reconeis las lengas regionalas (sic) coma lengas pròprias d’Espanha tota. La nòva Catalonha-Estat deu aver aqueste esperit federal, e, se los araneses vòlon, deu reonéisser coma pròpria la lenga e la cultura de la siá minoritat istorica. Aital, doncas, lo catalan non serà la lenga pròpria d’Aran, mas l’occitan serà la lenga pròpria d’Aran e una de las doas lengas pròprias de Catalonha. Tanben me sembla criticable aquesta manièra de parlar dels araneses dempuèi Barcelona. Es a dire: quand disi que la nòva Catalonha-Estat se deu bastir sus un modèl d’esperit federal vòl dire qu’Aran deu poder decidir lo sieu futur, lo modèl de relacions que vòl amb Catalonha, e de quina manièra vòl que siá reconeguda la siá lenga e la siá cultura. Non es pas a Barcelona de decidir se los catalans reconeisson coma lenga pròpria d’Aran l’occitan. Non. Son los araneses qu’eles solets an lo dreit de far aquesta reconeissença, e lo dreit de demandar a Catalonha que non siá sonque reconeguda coma lenga pròpria d’Aran, mas que tanben siá reconeguda coma una de las lengas pròprias de Catalonha. Çò que me preocupa, donc, es aquesta attitud de voler decidir e planificar dempuèi Barcelona. Imagini que Junqueras o disiá amb la melhor de las intencions, mas caldriá que sabèsse que la siá attitud pòt èsser interpretada coma lo paternalisme barcelonin tipic, qu’es, a l’encòp, çò que fa créisser encara mai l’ostilitat contra Catalonha dins cèrtes mitans araneses. 
 
Mas çò mai grèu de l’article es, encara, quicòm mai. Çò mai grèu de l’article es que Oriol Junqueras, aquò’s, lo que vòl ganhar las eleccions catalanas per èsser President de la Generalitat de Catalonha lo 25 de novembre venent, a oblidat completament que uèi l’occitan es ja oficial non solament en Aran, mas dins tot lo territòri administratiu catalan, mercés a l’Estatut de 2006 e a la Lei de l’occitan de 2010 promoguda pel Vicepresident de la Generalitat d’aquela epòca, Josep-Lluís Carod-Rovira, qu’èra, a l’encòp, lo cap visible de l’actual partit politic d’Oriol Junqueras. Sembla qu’Oriol Junqueras aja oblidat l’aprovacion d’una de las leis mai importantas de la darrièra legislatura (2006-2010). E, atencion: quand Oriol Junqueras oblida que l’occitan es ja oficial en Catalonha tota, oblida a l’encòp lo sieu “grandpaire” politic –Carod– e oblida un dels “filhs” politics del sieu partit –la Lei de l’occitan. Ai l’espèr de pensar que tot aquò siá, tot simplament, d’amnesia transitòria. Curiós, pasmens, que Junqueras oblide las efemeridas istoricas tan aisidament. El, lo Doctor Junqueras, qu’es professor d’istòria universitari!