Lo president de la republica Francés Holande s’exprimiguèt als estats generals de la democracia territoriala del 4 e 5 octobre a la Sorbona. Confirmèt que lo projècte de lei subre la descentralizacion seriá mes en discussion a l’assemblada nacionala a la debuta de 2013. Indiquèt qu’aquela lei incluriá lo dreit a l’experimentacion e un poder d’adaptacion locala de la lei segon l’especificitat dels territòris. Las regions aurián las competéncias de la formacion professionala, de la politica de l’emplec e de l’ajuda a las entrepresas. Los departaments ganharián las politicas del andicap e de la dependéncia. Las metropòlis aurián un estatut nòu. E mai, un Conselh dels territòris seriá installat amb un pacte de governància territoriala per clarificar las competéncias de cada nivèl de collectivitat.
 
Aquestas proposicions representan una evolucion positiva per dessarrar la centralizacion excessiva de las institucions francesas actualas. Mas lo president Francés Holande en acòrd amb los senators qu’avián convocat aquels estats generals de la democracia territoriala non volguèt se prononciar subre las capacitats financièras e fiscalas de las collectivitat localas, capacitats que son al còr d’un vertadièr poder local. Tanben, non volguèt  s’engatjar per una modernizacion del escrutins locals e  renoncièt a l’eleccion dels conselhs d’intercomunalitat al sufragi universal dirècte.
 
Aquela manca d’ambicion es la resulta de la pression de fòrces elegits. Lo cumul organizat dels mandats e lo mòde d’eleccion uninominal fan que la majoritat dels elegits son d’òmes installats dempuèi fòrça mandats. Son majoritaris al senat, contraròtlan totes los departaments e generalament contraròtlan las instàncias departementalas dels partits majoritaris, del PS a l’UMP. Totas las temptativas precedentas de reformas territorialas foguèron recaçadas pels “grands elegits” locals que son tanben los legislators  gràcia al  cumul dels mandats.
 
Pasmens, de proposicions son faitas per que la region siá al centre de la decentralizacion amb mai de competéncias amb una disparicion progressiva del departament. En particular, las regions deurián èsser en carga de las culturas localas amb los finançaments necessaris. En coëréncia amb las regions, las intercomunalitats, país e aglomeracion, deurián devenir de collectivitats de plen exercici per organizar lo transpòrt, lo lotjament, l’energia e mai.
 
Los elegits mai federalistas coma los ecologistas, los regionalistas e mai defendon l’autonomia fiscala de las collectivitats qu’es lo principi de basa de tot acte de decentralizacion. E mai, per devenir de vertadièra collectivitats localas, caldriá far de las regions, país e aglomeracion de vertadièras assembladas deliberativas amb d’executius separats. Per una adesion populara, caldriá un escrutin comun a totes las eleccions localas, escrutin amb una fòrta representacion proporcionala e la paritat òme femna. Per valorizar los elegits d’aquelas assembladas, caldriá n’acabar amb lo cumul dels mandats. Per crear una opinion publica locala, lo transferiment d’una part de la redevença televisuala a las regions es necessari per crear  mèdias publics radiofonics e televisuals regionals e locals.
 
Per sortir d’aquel auto-blocatge de las institucions francesas, cal una convergéncia entre totes los que vòlon modernizar nòstra democracia, dels que vòlon una Euròpa politica fins als que vòlon una decentralizacion de França, e mai los que vòlon de poders locals que desvolopen de politica lingüistica per l’occitan e las autras lengas de França. Nos cal far pression subre totes los elegits nòstres, en particular los de la majoritat actuala, per que lo projècte de lei subre la descentralizacion siá  mai ambiciós.
 
Es un trabalh necessari se volèm desvolopar los poders regionals e locals occitans, se volèm que s’inicie une debuta de politica regionala dins los territòris occitans, se volèm qu’un nogal d’opinion publica occitana autonoma se crèe, se volèm que la question de la cultura occitana entre dins lo debat public e fin finala se volèm que lors poders publics locals: regions, país e aglomeracions  investiscan per la lenga occitana.