Opinion
Far la rota
Los 14 e 15 septembre 2012 se debanet a París la conferéncia environamentala per la transicion ecologica. Reüniguet los ministres francés, daus representants de las associacions environamentalas, daus sindicats, lo patronat, de las collectivitats territorialas mai daus parlamentaris.Lo pretzfach de quela conferéncia era de far de la França la nacion de l’excelléncia environamentala. Pas mens, pas mai! Lo biais de far es diferent dau Grenelle de l’environament: serà una concertacion annadiera sus un programa de trabalh. Cinc aisses fugueren tractats: debat nacionau sus la transicion energetica, biodiversitat, riscas sanitàrias environamentalas, finançament de la transicion e fiscalitat environamentala e la governança environamentala.
Lo prumer aisse tractava de la preparacion d’un debat sus l’energia e la clima. Se deuriá debanar de novembre 2012 a mai 2013 per abotir a un projècte de lei. Un encastre li es balhat tot-parier: reduccion de 50% de l’energia nucleara d’ancianta a 2025, en tot barrar la centrala de Fàssene (Fessenheim en francés e alemand) fin 2016, energias renovelablas, renovation daus bastiments e la reafirmacion de l’interdiccion de la fractura idraulica per per expleitar los gas d’eschiste. Veiram ben coma se debanarà queu debat, si los ciutadans e las associacions son auvits e qualas ne’n seràn las conclusions. Lo segond tractava de la biodiversitat. Las orientacions demòran fòrça larjas: creacion d’una agéncia nacionala “biodiversitat”, educacion, continuacion de la politica de creacion de zònas de proteccion (notadament par las ressorças alieuticas) o daus corridors ecologics (tramas verdas e bluias). Ren sus las sauvatginas belas. La politica de gestion dau lop dins lo Nòrd d’Occitània mai de l’orsa dins los Pirineus es pas precisada, ni mai mencionada.
La tresesme aisse es segurament un que preocupa lo mai lo monde: las riscas sanitàrias. Lo governament demòra tanben fòrça generau. L’accent es botat sus los estudis d’impact sus las substéncias chimicas, sus los champs magnetics (los de las linhas THT per exemple), echa. De las leis en previsions per 2013 dins queu domeni. Lo quatresme aisse es lo de la fiscalitat. Essaieron de definir las reglas per bastir una fiscalitat ecologica: en tot preservar la competitivitat de las entrepresas e lo poder de’chaptadís de las parelhs, deurà favorizar los comportaments vertuós e descoratjar los que lo son pas. Lo darrier aisse, lo de la governança nos parla mai que mai dau biais de far. L’implicacion larja daus ciutadans, de las associacions, de la scollectivitats localas, de las entrepresas, dins la concertacion sus los enjuecs ecologics serà la regla. Las entrepresas deuràn tanben comunicar mai coma la lei lo prevei desjà.
La fuelha de rota dau governament francés, fòrça generala, nos pòt menar sus los bons chamins: los de la democracia e de las presa en compte daus enjuecs ecologics. Manca pus que de chaminar e de veire ente’riban.
Lo prumer aisse tractava de la preparacion d’un debat sus l’energia e la clima. Se deuriá debanar de novembre 2012 a mai 2013 per abotir a un projècte de lei. Un encastre li es balhat tot-parier: reduccion de 50% de l’energia nucleara d’ancianta a 2025, en tot barrar la centrala de Fàssene (Fessenheim en francés e alemand) fin 2016, energias renovelablas, renovation daus bastiments e la reafirmacion de l’interdiccion de la fractura idraulica per per expleitar los gas d’eschiste. Veiram ben coma se debanarà queu debat, si los ciutadans e las associacions son auvits e qualas ne’n seràn las conclusions. Lo segond tractava de la biodiversitat. Las orientacions demòran fòrça larjas: creacion d’una agéncia nacionala “biodiversitat”, educacion, continuacion de la politica de creacion de zònas de proteccion (notadament par las ressorças alieuticas) o daus corridors ecologics (tramas verdas e bluias). Ren sus las sauvatginas belas. La politica de gestion dau lop dins lo Nòrd d’Occitània mai de l’orsa dins los Pirineus es pas precisada, ni mai mencionada.
La tresesme aisse es segurament un que preocupa lo mai lo monde: las riscas sanitàrias. Lo governament demòra tanben fòrça generau. L’accent es botat sus los estudis d’impact sus las substéncias chimicas, sus los champs magnetics (los de las linhas THT per exemple), echa. De las leis en previsions per 2013 dins queu domeni. Lo quatresme aisse es lo de la fiscalitat. Essaieron de definir las reglas per bastir una fiscalitat ecologica: en tot preservar la competitivitat de las entrepresas e lo poder de’chaptadís de las parelhs, deurà favorizar los comportaments vertuós e descoratjar los que lo son pas. Lo darrier aisse, lo de la governança nos parla mai que mai dau biais de far. L’implicacion larja daus ciutadans, de las associacions, de la scollectivitats localas, de las entrepresas, dins la concertacion sus los enjuecs ecologics serà la regla. Las entrepresas deuràn tanben comunicar mai coma la lei lo prevei desjà.
La fuelha de rota dau governament francés, fòrça generala, nos pòt menar sus los bons chamins: los de la democracia e de las presa en compte daus enjuecs ecologics. Manca pus que de chaminar e de veire ente’riban.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 Coma disia, nos fau començar de chaminar. Sem totorn aus intencions, que son pas meschantas mas faudrà veire çò que las leis balharàn. E mai, iò sabias bien, los mejans que nos balharàn per l'i ribar. E sei plan de consent : nos faudrà nos batre contra los interès particulars que sian los daus elegits que vòlen lor carforcha gitatòria a l'entrada de lor borg o los de las entrepresas.
#1 Quantas agéncias immobiliaras, bancaras e d'assegurança dens lo centre istoric, a la plaça deu cohador, deu carnissèr e de la farmacia ? Es SimCity. Lèu, Godzilla o una tornada per netejar tot aquò e començar una navèra partida.
Ai actualament sus mon burèu un dorsier de Comission Despartamentala d'Amenatjament Comerciau per dobrir un mega centre comerciau dins lo vilatge de Villers-Bretonneux. A luega de campèstre, de tonneladas de betum e 26000m2 d'espacis comerciaus generics coma ne'n pòs trobar dins cada entrada de vila ara. Au totau, 15 Ha de tèrras consumidas, lo tot unicament accessible per veitura. Lo tot per generar 300 emplecs directs e 150 indirects (segon lo dorsier, que te parla pas deis emplecs destrusits dins lo centre vilatge per aqueu centre)
Sabi pas se sarà França lo pais de l'excelléncia ecologica, mai ai pas l'impression que ne'n pren lo camin... L'a que de veire lo morre qu'estirasson lei consols quora li veni parlar de far un un estudi d'incidéncia environamentala sus leis espais Natura2000 per protegir de ratas penadas ò de butors estelats.
Sabias que 30% dei ponch redonds dau MONDE (e òc !) s'atròvan en França ? Que siam bessai l'unenc pais d'aguer de talei zònas comercialas genericas d'en pertot ( Qu'un intersport a Glisy e un Intersport à Villers Bretonneux (10mn maxi en veitura) te vendon exactament lei memei causas) ?
La volontat nacionala se ven totjorn quilhar còntra leis interés locaus. A cada vilatge sa zòna economica, sa zòna de lotissament, sa zòna de léser... Au finau, quora lo petròli costarà 2 a 3 euros lo litre, se retrobarem ambé de vilatges mòrts un pauc de pertot, e d'abominacion arquitecturala coma aquelei lotissament, que lei gents se son sanhats per se lei pagars e que porràn jamai vendre.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari