En Occitània avem una identitat dobla:
 
Inegala dins lo sens que trobam tots los grases d’opinion.

D’aquelos que plàçan Gavotina (sovent nomenaia Dalfinat al sens larg), coma una region lingüistica a egalitat ambé Lengadòc, Provença, eça. dins los Païses d’Òc (autrament nomenats Occitània).

D’autres, per d’unas parts solament, reconóishon aquela plaça a Gavotina. Francés Fontan reconoishe Gavotina mas i destacha la Gavotina de las Alps Maritinas dal resta per restachar a Contea de Niça. Pèire Bec fai parièr. La mapa de Romièg Pach arrèsta Gavotina al sud de Sant Salvàor. Segon d’autres autors, son integrats ò destachats los airals de Pèiralata e de las Baroniás fins a Monteleimar, de Chastèl-Arnós a Sisteiron, l’airal de Dinha, lo nòrd de Castelana al Puget-Teniers (ò Puget de Tiniá) fins a Ubaia, la valaia de l’Esteron, la valaia dals Palhons, lo país mentonasc...

Nòta utila per la seguiá: chal saber que lo trach de la palatalisacion C+A > CHA es ren tipic al vivaroalpin, es un trach alvernhat, lemosin e parièr nòrd italic, francés, romanch. Mas la supression de -D- entre vocalas, es tipic al vivaroalpin e es unic a aquel dialeite al mitan dals dialeites occitans. “L’amuïment” de –D- comènça a Vaison, Chastèl-Arnós, Esa (ente se ditz: es passaia, una ramaia), Barrèma, Roquesteron, Còntes (ente se ditz: es passaa, una ramaa).

Enfin d’autres nian aquela realitat:

Siòie en enclaure aquel airal coma un tròç especial d’una autra entitat, una part de Provença la màger part. D’aicí los tèrmes confusionistas possibles de “provençal alpenc” ò “nòrd provençal”, “provençal gavòt”. Mas trobam parièr lo tèrme de “niçard interior”, “niçard montanhòl”. Avem quitament agut la suspresa de descubrir un jorn un article de premsa parlant de “niçard alpestre”.
Siòie per cada autre, en fasent son mercat. Dins l’ensèms occitan, lo Velai est pòt èstre considerat coma un tròç d’Alvernhe, sonat d’un fred nom “l’amfizòna”. Fòra de l’ensèms occitan, pòt èstre considerat coma un tròç de Liguria (ò Païses genoveses) per Mentan ò per lo país mentonasc entier (ò d’autres quitament per la Contea de Niça), e mai rarament coma un tròç de Pimont dins las concepcions ancianas.
 
Aquelas variantas conceptualas se tròban gaire gaire dins las autras regions. Belèu qualques revendícan per Gasconha una integracion nacionala autra, basca per exemple, sus de basas pre-latinas. Mas degun presenta una Alvernhe alternativament coma una region “Lengadòc nordenc” ò la reünion de Lengadòc e Provença en una region “Narbonesa”. De mai, se gacham dins la variacion, malgrat los traches originals dal lengadocian foishenc (ò dal lengadocian agenés) minoritariament convergents amb’al gascon, degun parla per exemple de “lengadocian gascon” ò de “gascon lengadocian”.

L’organisacion segon lo decopatge administratiu dal Felibrige en Mantenenças (Gavotina inclusa en Provença e per part en Alvernhe) e de l’IEO ambé la mencion de l’IEO “Provença, País aupenc, País niçard”, de l’IEO Ròse-Alps e de l’IEO Itàlia gàrdan una plaça trébol, menora ò parciala a Gavotina.
Devem notar al Felibrige que se provèt de crear una Mantenença pròpria a Gavotina, coma ne’n fasiá la promocion l’Abat Loís Moutier ambé lo projeit de Mantenença Dalfinat.
 
Actualament las regions lingüisticas an començat d’aver una adeqüacion ambé l’administracion territoriala francesa e an esmergit despí la regionalisacion a la francesa de Gaston Defferre en 1982 (regionalisacion administrativa a basa departimentala).
Es quasi transparent per las actualas regions quadres francesas Lemosin, Alvernhe. Malgrat las franjas d’autras regions occitanas, lo nòrd dal departiment Dordonha (Peiregòrd nordenc relevant dal Lemosin lingüistic) en Aquitània, departiment Losèra (Gavaudan relevant d’Alvernhe lingüistica) en Lengadòc-Rosselhon ò las franjas dins de regions majoritariament d’Oui coma Peitau-Charanta (Charanta Lemosina), Centre.

Avem de regions quadres majoritariament occitanas que lor visibilitat es clara quitament se trobam d’autras nacions inclausas, per Aquitània levat Bascoat, bòna part de Gasconha es darèire aquel nom. Parièr per Lengadòc levat Rossilhon (Catalonha nòrd), bòna part dal Lengadòc bas es representat da rèire.
 
Los noms tecnocratics an ben d’arrèses (raíces). Lo mai sovent ven d’una populacion notabla: Lemosin, Alvernhe, Catalonha, d’una istòria: Aquitània, Guièna, Lengadòc ò, de la geografia: Miegjorn-Pirenèus, Pimont. Los noms populars e d’uns noms istorics sièrvon de basa a la denominacion de las regions lingüisticas occitanas. Dins la seleccion dals noms de las regions quadres, es agut parcialament aquelos concèptes amb una preferença per los noms geografics. La concepcion lingüistica estent ocultaia, lo tèrme Gavotina èra dificilament da promòure de la part de l’Estat francés.
 
Enfin, dins lo nòstre torn de las regions quadres, veièm que tres regions administrativas an una realitat diferenta:

Miegjorn-Pirenèus: per part Lengadòc bas e Lengadòc aut (ò Guièna) e, per autra part Gasconha garonesa e Gasconha est Pireneenca.

Provença-Alps-Còsta d’Azur: per part Provença-Niça e per autra part Gavotina.

Ròse-Alps, per part occitana (Gavotina) e per part arpitana ò francoprovençala (Arpitània).

Per completar lo panèl cal ajustar Pimont que la part dals monts n’es la part occitana (Gavotina) e Catalonha que la val d’Aran n’es la part occitana (Gasconha).

Veièm ben que la region lingüistica occitana Gavotina es la mai morcelaia administrativament d’Alvernhe al Pimont. En equivalent de las entitats administrativas existentas, Gavotina es entre 2 estats e 4 regions. E aquel morcelament a engendrat ben d’equivòcas entre lenga, istòria, administracion. Ne’n tornarem parlar.