Opinion
Letra a l’Omenet de Nadal
Car Papà Nadal,
Ongan soi estat plan manhac. Sens te comandar, tu qu’ès la persona mai brava de l’univèrs tot e que tenes la vertut de far venir vius totes los vòts dels mainatges aimables, t’escrivi aquesta pichòta letra per t’exprimir çò que voldriái que me portèsses. Ja ai metut los mius Converses prèp de la chimenèia e t’implòri que me doblides pas quand passaràs davant lo miu ostal.
Aquí la lista de çò que m’agradariá que metèsses dins lo tiu gòrb per ieu. Son 13 coma lo nombre de dessèrts que menjarai per te festejar:
1/ Una consciéncia del país d’Occitània per totes los occitans, sustot los que defendon la lenga e la cultura nòstra sens se rendre compte que son sòcis d’una nacion, la nòstra, l’occitana. Son pas totes atal: un bon bocin ja ne son convençuts. Mas ne demòra encara un brave fum que creson que, perqué tenon una carta d’identitat francesa, son nacionals franceses. An pas comprés, o vòlon pas comprendre, la diferéncia entre ciutadanetat e nacionalitat.
2/ Un pecic d’adversitat per los que creson encara, encara, re-encara e tòrna-encara qu’una esperança pòsca venir de l’estat francés. Polit Papà Nadal, fa que los sius uèlhs se dubriscan a las messorgas e a l’irrespècte de l’estat cap a nosautres e qu’atal ensenhats se metan a veire França coma un adversari (politic, lingüistic, social, cultural).
3/ Fa qu’aquesta adversitat se mude en energia reivindicativa. Aquò cambiarà de las politicas del compromés, perdon... de l’asserviment amb l’estat.
4/ Una bona dòsi de lenga per los que defendon l’occitan en tot parlar o en escriure francés tot lo sant clame del jorn.
5/ Enauça lo nivèl de las exigéncias politicas d’unes politicians auto-proclamats “occitanistas”. Aqueles, al nom de la real-politik se someton al diktat dels partits politics franchimands en demandar sonque pets de conilhs.
6/ Una frontièra al nòrd, que siá impermeabla a l’irrespècte que davala dempuèi tròp de sègles, mas que siá dubèrta a los que nos mostraràn benvolença.
7/ Milierats de braces dubèrts cap als nòstres fraires catalans e piemonteses.
8/ Una muralha espessa per nos protegir de l’ipocrisia culpabilizaira de qualques piòts que nos vòlon far creire que sèm fascistas o ultradreitistas per la sola rason que sèm patriòtas occitans.
9/ Una television independenta occitana en lenga occitana e finançada per la talha audiovisuala.
10 / Lo doblatge en occitan del “Senhor dels Anèls” e de “Bilbo lo Hòbit” e tant qu’i sèm de totes los filmes forastièrs que sortisson en Occitània.
11/ L’oficialitat per la lenga occitana en Occitània e pas aquesta colhonada de carta europèa que servirà a pas res mai que far ganhar de temps als enemics de nòstra lenga.
12/ Una botelha de Blanqueta de Limós.
13/ Una longa, longa, longa vida al Jornalet!
De per abança mila mercés brave Papà Nadal!
Te fau un gròs poton e te’n fagas pas se me pòdes pas portar tot aquò: se ne manca aqueste ivèrn, te tornarai escriure l’an que ven.
Ongan soi estat plan manhac. Sens te comandar, tu qu’ès la persona mai brava de l’univèrs tot e que tenes la vertut de far venir vius totes los vòts dels mainatges aimables, t’escrivi aquesta pichòta letra per t’exprimir çò que voldriái que me portèsses. Ja ai metut los mius Converses prèp de la chimenèia e t’implòri que me doblides pas quand passaràs davant lo miu ostal.
Aquí la lista de çò que m’agradariá que metèsses dins lo tiu gòrb per ieu. Son 13 coma lo nombre de dessèrts que menjarai per te festejar:
1/ Una consciéncia del país d’Occitània per totes los occitans, sustot los que defendon la lenga e la cultura nòstra sens se rendre compte que son sòcis d’una nacion, la nòstra, l’occitana. Son pas totes atal: un bon bocin ja ne son convençuts. Mas ne demòra encara un brave fum que creson que, perqué tenon una carta d’identitat francesa, son nacionals franceses. An pas comprés, o vòlon pas comprendre, la diferéncia entre ciutadanetat e nacionalitat.
2/ Un pecic d’adversitat per los que creson encara, encara, re-encara e tòrna-encara qu’una esperança pòsca venir de l’estat francés. Polit Papà Nadal, fa que los sius uèlhs se dubriscan a las messorgas e a l’irrespècte de l’estat cap a nosautres e qu’atal ensenhats se metan a veire França coma un adversari (politic, lingüistic, social, cultural).
3/ Fa qu’aquesta adversitat se mude en energia reivindicativa. Aquò cambiarà de las politicas del compromés, perdon... de l’asserviment amb l’estat.
4/ Una bona dòsi de lenga per los que defendon l’occitan en tot parlar o en escriure francés tot lo sant clame del jorn.
5/ Enauça lo nivèl de las exigéncias politicas d’unes politicians auto-proclamats “occitanistas”. Aqueles, al nom de la real-politik se someton al diktat dels partits politics franchimands en demandar sonque pets de conilhs.
6/ Una frontièra al nòrd, que siá impermeabla a l’irrespècte que davala dempuèi tròp de sègles, mas que siá dubèrta a los que nos mostraràn benvolença.
7/ Milierats de braces dubèrts cap als nòstres fraires catalans e piemonteses.
8/ Una muralha espessa per nos protegir de l’ipocrisia culpabilizaira de qualques piòts que nos vòlon far creire que sèm fascistas o ultradreitistas per la sola rason que sèm patriòtas occitans.
9/ Una television independenta occitana en lenga occitana e finançada per la talha audiovisuala.
10 / Lo doblatge en occitan del “Senhor dels Anèls” e de “Bilbo lo Hòbit” e tant qu’i sèm de totes los filmes forastièrs que sortisson en Occitània.
11/ L’oficialitat per la lenga occitana en Occitània e pas aquesta colhonada de carta europèa que servirà a pas res mai que far ganhar de temps als enemics de nòstra lenga.
12/ Una botelha de Blanqueta de Limós.
13/ Una longa, longa, longa vida al Jornalet!
De per abança mila mercés brave Papà Nadal!
Te fau un gròs poton e te’n fagas pas se me pòdes pas portar tot aquò: se ne manca aqueste ivèrn, te tornarai escriure l’an que ven.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
El que és un miracle o un regal és que 800 anys despres de Muret, i no se quants segles despres de mil batalles perdudes encara tinguem forces per trobar-nos mig d'amagat en un raconet d'internet.
gràcies per ser.hi
Excellent !
Una letra magnifica aquela!
Calriá far una a Dieu qu'a mai de podèrs, ah ah!
Cal jamai perdre l'umor pr'amor de pas tombar dins lo desespèr total.
Pensi que los franchimands meriton un tractament medical contra l'acid jacobin... e los politicians una subredòsi de dubertura mentala a la diversitat culturala e lingüistica dins un païs luenh d'èstre unifòrme e unilingüe.
E una subredòsi de coratge als politicians.CAT per defendre pas sonque lo catalan a Madrid.PP mas tanben l'occitan a l'Aran. Paures pecaires los aranesi per aplicar lo "bilingüisme de Wert" a l'escòla, lo collègi e lo licèu de Vielha!
Bon Nadal e Bona Annada... e se sèm pas mai a defendre l'occitan, siam pas mens.
Eh ben aqui s'enquilha un brave pretzfach lo bon papà nadal.
Un salut amistós al Terric e al Joan-Carles .Se sèm encara aqui e non pas vaporisats en cendres lo 21 ,bon nadal e bona annada 2013.
Perdoneu-me, germans occitans, que m'adrece als Tres Reis d'Orient. Cadascú és cadascú.
Benvolguts Melxor, Gaspar i Baltasar:
Espere que enguany encara sigueu vius en arribar el dia. M'han dit a l'orella que hi ha "la fi del món" a Bugarach, en algun lloc ignot de l'Auda. Aquests occitans estan especialitzats a donar fi "a la civilització". Ho feren al segle XIII i cada cent anys en fan una, de nova. Fins que no acaben amb tot el planeta no prendran repòs!
En primer lloc, és clar, demane per tots els qui no poden cagar perquè abans no han menjat. ¿Com, si no és així, podran fer realitat la dita valenciana: "t'estime més que un bon cagar" ? O siga que res d'or, incens i mirra: aliments i medecines i que la gent cague una vegada cada vint-i-quatre hores i si són cada dotze, millor.
Dit això, i pel que fa a ma germana Occitània, a qui estime força, força, força, us demane que hi haja més intel·lectuls i escriptors normals. A alguns no els entenc ni en occità ni en francès i us assegure que conec molt bé les dues llengües. A ser possible sempre en occità. Els pobles necessiten veus que els representen i que els donen auto-estima. Heu de conèixer tots els hostals del país. Ara, si necessiteu un exemple n'hi ha un, d'ostau, a Quilhan. És un bon home i, a més a més, és la prova d'una Occitània que encara no s'ha trencat. Li diuen en Terric.
Per a ma casa d'Elx no us demane res de res. Tan sols tranquil·litat, bons aliments i bona salut per a tothom i que mon fill, en Guillem, torne d'Anglaterra perquè no hi ha treball al seu país. La resta ja veurem que fem! Aquí, als Països Catalans, l'atur laboral entre els joves ja superen el cinquanta per cent amb creixos..
Com és costum ancestral, us deixaré garrofes per als camells en una sària. I també un bon gibrell ple d'aigua. Comprendreu que, tuàreg com sóc, em siguem més simpàtics uns personatges que van en camells, fins i tot n'hi ha un que és negre com el carbó!, que no un senyor blanquinós que ve de l'Àrtic dient: "oh! oh! oh!" sobrevolant els aires amb un trineu i rens!
Salut!
Joan-Carles Martí i Casanova
Elx, País Valencià, Països Catalans
I no tardeu tant a tornar perquè una vegada l'any no és prou!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari