Opinion
Las consonantas doblas
Las consonantas doblas (o consonantas geminadas) se tròban en nombre moderat en occitan, e sovent an una valor fonetica pertinenta.
Dins aqueste article, farai sovent de comparasons amb de lengas influentas coma lo catalan, lo francés, l’italian e l’espanhòl.
En règla generala, las consonantas doblas se limitan als uèch cases seguents: cc, dd, gg, ll, mm, nn, rr, ss.
Las doas cc
La doas cc pòdon existir solament davant las vocalas e, i. Per exemple: occitan, deduccion, accent, succès.
Dins aquela posicion, las doas cc se pronóncian basicament [ks]. Mas i a tanben de pronóncias segondàrias que derivan de [ks], e que vàrian segon los dialèctes, coma:
— [kʃ] = ‘ksh’ davant la letra i en auvernhat;
— [ks (ts)] en lengadocian e en gascon;
— [ks (s)] = ‘ks (ss)’ en provençal, niçard, vivaroalpenc e lemosin.
La distincion entre cc dobla e c simpla es pertinenta. Permet de destriar dos mots plan diferents coma l’accès (la possibilitat d’accedir) e l’acès (lo luòc protegit) o ben l’addicion (l’operacion matematica) e l’addiccion (la dependéncia a una dròga).
Davant de letras autras que e, i, las doas cc existisson pas. I rescontram sonque una c simpla. Per exemple: aclamar, acusar, ocupar (mas dins d’autras lengas coma lo francés e l’italian, la cc dobla es possibla dins una tala posicion).
I a una correspondéncia quasi automatica de las doas cc plaçadas davant e, i entre l’occitan, lo catalan, l’espanhòl e lo francés (en francés, ça que la, escrivon quora cc, quora ct davant una i). Per exemple: occitan accès, seccion; catalan accés, secció; espanhòl acceso, sección; francés accès, section.
Ça que la, la correspondéncia fonciona pas entre l’occitan equinòcci e lo francés équinoxe, nimai entre l’occitan succès e l’espanhòl suceso.
La correspondéncia de las doas cc davant e, i es pas brica sistematica entre l’occitan e l’italian. Los italofòns qu’estúdian l’occitan devon aprene los mots occitans amb doas cc a cha un, tals coma son, sens se fisar dels exemples de l’italian.
Las doas dd
Las doas dd se rescontran sonque entre doas vocalas: addicion, additiu, addiccion, addicte, addictiu, reddicion, Armagueddon.
Las doas dd se pronóncian basicament
— [dd] en lengadocian e en gascon;
— [d] en lemosin, auvernhat, vivaroalpenc, provençal e niçard.
I a una correspondéncia quasi automatica de las doas dd entre l’occitan e lo catalan: occitan addicion; catalan addició.
La correspondéncia de las doas dd es pas sistematica entre l’occitan e lo francés, ni entre l’occitan e l’italian. L’espanhòl ignòra las doas dd.
Las doas gg
Las doas gg se rescontran sonque dins la familha del mots suggerir, suggestion, suggestiu.
La pronóncia iniciala es [gdʒ] = ‘gdj’. Mas pòt passar a de pronóncias segondàrias coma:
— [gdʒ (ddʒ)] = ‘gdj (ddj)’ en lengadocian;
— [gdʒ (dʒ)] = ‘gdj (dj)’ en provençal, niçard e vivaroalpenc;
— [gdz (dz)] en lemosin e auvernhat.
— En gascon, la pronóncia de basa es [gʒ] = ‘gzh’.
Las doas ll
Las doas ll se rescontran sonque entre doas vocalas. Per exemple: dròlle, palle, illa (o isla), illusion, allusion, parallèl, Gàllia.
Se pronóncian preferentament
— [ll] en lengadocian e en gascon;
— [l] en lemosin, auvernhat, vivaroalpenc, provençal e niçard.
Dins una familha de mots, las doas ll devenon una l simpla en posicion finala:
— anullar, nulla, mas nul;
— tranquillitat, tranquilla, mas tranquil;
— protocollari mas protocòl.
I a una correspondéncia quasi automatica entre las doas ll de l’occitan e lo grop l·l del catalan: en occitan illusion, allusion, parallèl, Gàllia, palle; en catalan il·lusió, al·lusió, paral·lel, Gàl·lia, pàl·lid. Ça que la, i a qualques mots que correspondon pas:
— occitan illa; catalan illa (lo catalan ll se legís coma l’occitan lh);
— occitan Brussèlas; catalan Brussel·les;
— occitan aqüarèla; catalan aquarel·la;
— occitan interpelar, interpelacion; catalan interpel·lar, interpel·lació;
— occitan apelar (aperar), apelacion; catalan apellar, apel·lació...
La correspondéncia de las doas ll es pas sistematica entre l’occitan e lo francés, ni entre l’occitan e l’italian. En catalan e espanhòl, se sap que las doas ll equivalon al grop occitan lh.
Las doas mm
Las doas mm se tròban sempre entre doas vocalas e concernisson pauc de mots: gamma, commemorar, immens, immergir.
Las doas mm se pronóncian preferentament:
— [mm] en lengadocian e gascon;
— [m] en provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin.
I a una correspondéncia quasi automatica entre las doas mm de l’occitan e del catalan: en occitan gamma, commemorar, immens, immergir; en catalan gamma, commemorar, immens, immergir.
La correspondéncia de las doas mm es pas sistematica entre l’occitan e lo francés, ni entre l’occitan e l’italian. L’espanhòl ignòra las doas mm.
Las doas nn
Las doas nn se tròban sempre entre doas vocalas e concernisson pauc de familhas de mots: ennevat, anniversari, annal (annau), annèxe, perenne, connotacion, Anna.
Las doas nn se pronóncian preferentament:
— [nn] en lengadocian e gascon;
— [n] en provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin.
Dins una familha de mots, las doas nn devenon una n simpla en posicion finala: anniversari, annal (annau) mas un an.
I a una correspondéncia quasi automatica entre las doas nn de l’occitan e del catalan: en occitan annèxe, perenne, connotacion, Anna; en catalan annex, perenne, connotació, Anna. Ça que la, i a qualques mots que correspondon pas:
— occitan dinnar; catalan dinar;
— occitan anniversari; catalan aniversari...
La correspondéncia de las doas nn es pas sistematica entre l’occitan e lo francés, ni entre l’occitan e l’italian. L’espanhòl ignòra las doas nn.
Las doas rr
Las doas rr se tròban sempre entre doas vocalas e concernisson fòrça familhas de mots: tèrra, guèrra, òrre, irrupcion, tamarro.
Las doas rr se pronóncian preferentament
— [rr] (= ‘rr’ “rampelada” longa) en lengadocian e gascon;
— [r] (= ‘r’ “rampelada” simpla) en vivaroalpenc, auvernhat e lemosin;
— [ʀ] (= ‘r’ “rebalada” o uvulara) en provençal e niçard.
Dins fòrça dialèctes, una r simpla entre doas vocalas se pronóncia pas coma doas rr (vejatz mon article dins Jornalet del 11.6.2012).
Dins una familha de mots, las doas rr devenon una r simpla en posicion finala:
— la torre o la tor;
— la sòrre o la sòr;
— lo fèrre se ditz en gascon lo hèr.
I a una correspondéncia quasi automatica de las doas rr entre l’occitan, lo catalan, lo francés, l’italian e l’espanhòl. Per exemple: occitan tèrra, catalan terra, francés terre, italian terra, espanhòl tierra...
Ça que la, entre l’occitan e lo francés, podèm trobar qualques cases pauc nombroses ont la correspondéncia fonciona pas:
— occitan guitarra; francés guitare;
— occitan bièrra (bierra); francés bière;
— occitan berret; francés béret;
— occitan Marròc; francés Maroc...
Tanpauc i a pas de correspondéncia entre l’occitan Marròc e l’italian Marocco.
Las doas ss
Las doas ss se tròban sempre entre doas vocalas: tassa, passion, assegurar, Carcassona, Russia.
Las doas ss se pronóncian sempre [s] = ‘ss’. En auvernhat, se pronóncian [ʃ] = ‘sh’ davant i, u.
Entre doas vocalas, coma cadun sap, una s simpla se pronóncia pas coma doas ss.
I a una correspondéncia quasi sistematica de las doas ss entre l’occitan, lo catalan, lo francés e l’italian: occitan Russia, catalan Rússia, francés Russie, italian Russia. L’espanhòl ignòra las doas ss.
Las excepcions
Las excepcions son pauc nombrosas. Las consonantas doblas qu’avèm pas mençonadas çai sus, en principi, existisson pas gaire en occitan: bb*, ff*, hh*, jj*, kk*, pp*, qq*, tt*, vv*, ww*, xx*, zz*.
Ça que la, pòdon existir dins pauques mots compausats e soudats, ont la darrièra consonanta d’un element es identica a la primièra consonanta de l’element que seguís. Per exemple: cap e pelat donan cappelat, sub- e branquial (branquiau) donan subbranquial (subbranquiau).
Tanben los mots forestièrs, non adaptats a l’occitan mas utilizats en occitan, pòdon presentar de consonantas doblas que son inabitualas: jazz, trekking, happening, tutti frutti, Steffi Graf, Exxon.
Dins aqueste article, farai sovent de comparasons amb de lengas influentas coma lo catalan, lo francés, l’italian e l’espanhòl.
En règla generala, las consonantas doblas se limitan als uèch cases seguents: cc, dd, gg, ll, mm, nn, rr, ss.
Las doas cc
La doas cc pòdon existir solament davant las vocalas e, i. Per exemple: occitan, deduccion, accent, succès.
Dins aquela posicion, las doas cc se pronóncian basicament [ks]. Mas i a tanben de pronóncias segondàrias que derivan de [ks], e que vàrian segon los dialèctes, coma:
— [kʃ] = ‘ksh’ davant la letra i en auvernhat;
— [ks (ts)] en lengadocian e en gascon;
— [ks (s)] = ‘ks (ss)’ en provençal, niçard, vivaroalpenc e lemosin.
La distincion entre cc dobla e c simpla es pertinenta. Permet de destriar dos mots plan diferents coma l’accès (la possibilitat d’accedir) e l’acès (lo luòc protegit) o ben l’addicion (l’operacion matematica) e l’addiccion (la dependéncia a una dròga).
Davant de letras autras que e, i, las doas cc existisson pas. I rescontram sonque una c simpla. Per exemple: aclamar, acusar, ocupar (mas dins d’autras lengas coma lo francés e l’italian, la cc dobla es possibla dins una tala posicion).
I a una correspondéncia quasi automatica de las doas cc plaçadas davant e, i entre l’occitan, lo catalan, l’espanhòl e lo francés (en francés, ça que la, escrivon quora cc, quora ct davant una i). Per exemple: occitan accès, seccion; catalan accés, secció; espanhòl acceso, sección; francés accès, section.
Ça que la, la correspondéncia fonciona pas entre l’occitan equinòcci e lo francés équinoxe, nimai entre l’occitan succès e l’espanhòl suceso.
La correspondéncia de las doas cc davant e, i es pas brica sistematica entre l’occitan e l’italian. Los italofòns qu’estúdian l’occitan devon aprene los mots occitans amb doas cc a cha un, tals coma son, sens se fisar dels exemples de l’italian.
Las doas dd
Las doas dd se rescontran sonque entre doas vocalas: addicion, additiu, addiccion, addicte, addictiu, reddicion, Armagueddon.
Las doas dd se pronóncian basicament
— [dd] en lengadocian e en gascon;
— [d] en lemosin, auvernhat, vivaroalpenc, provençal e niçard.
I a una correspondéncia quasi automatica de las doas dd entre l’occitan e lo catalan: occitan addicion; catalan addició.
La correspondéncia de las doas dd es pas sistematica entre l’occitan e lo francés, ni entre l’occitan e l’italian. L’espanhòl ignòra las doas dd.
Las doas gg
Las doas gg se rescontran sonque dins la familha del mots suggerir, suggestion, suggestiu.
La pronóncia iniciala es [gdʒ] = ‘gdj’. Mas pòt passar a de pronóncias segondàrias coma:
— [gdʒ (ddʒ)] = ‘gdj (ddj)’ en lengadocian;
— [gdʒ (dʒ)] = ‘gdj (dj)’ en provençal, niçard e vivaroalpenc;
— [gdz (dz)] en lemosin e auvernhat.
— En gascon, la pronóncia de basa es [gʒ] = ‘gzh’.
Las doas ll
Las doas ll se rescontran sonque entre doas vocalas. Per exemple: dròlle, palle, illa (o isla), illusion, allusion, parallèl, Gàllia.
Se pronóncian preferentament
— [ll] en lengadocian e en gascon;
— [l] en lemosin, auvernhat, vivaroalpenc, provençal e niçard.
Dins una familha de mots, las doas ll devenon una l simpla en posicion finala:
— anullar, nulla, mas nul;
— tranquillitat, tranquilla, mas tranquil;
— protocollari mas protocòl.
I a una correspondéncia quasi automatica entre las doas ll de l’occitan e lo grop l·l del catalan: en occitan illusion, allusion, parallèl, Gàllia, palle; en catalan il·lusió, al·lusió, paral·lel, Gàl·lia, pàl·lid. Ça que la, i a qualques mots que correspondon pas:
— occitan illa; catalan illa (lo catalan ll se legís coma l’occitan lh);
— occitan Brussèlas; catalan Brussel·les;
— occitan aqüarèla; catalan aquarel·la;
— occitan interpelar, interpelacion; catalan interpel·lar, interpel·lació;
— occitan apelar (aperar), apelacion; catalan apellar, apel·lació...
La correspondéncia de las doas ll es pas sistematica entre l’occitan e lo francés, ni entre l’occitan e l’italian. En catalan e espanhòl, se sap que las doas ll equivalon al grop occitan lh.
Las doas mm
Las doas mm se tròban sempre entre doas vocalas e concernisson pauc de mots: gamma, commemorar, immens, immergir.
Las doas mm se pronóncian preferentament:
— [mm] en lengadocian e gascon;
— [m] en provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin.
I a una correspondéncia quasi automatica entre las doas mm de l’occitan e del catalan: en occitan gamma, commemorar, immens, immergir; en catalan gamma, commemorar, immens, immergir.
La correspondéncia de las doas mm es pas sistematica entre l’occitan e lo francés, ni entre l’occitan e l’italian. L’espanhòl ignòra las doas mm.
Las doas nn
Las doas nn se tròban sempre entre doas vocalas e concernisson pauc de familhas de mots: ennevat, anniversari, annal (annau), annèxe, perenne, connotacion, Anna.
Las doas nn se pronóncian preferentament:
— [nn] en lengadocian e gascon;
— [n] en provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin.
Dins una familha de mots, las doas nn devenon una n simpla en posicion finala: anniversari, annal (annau) mas un an.
I a una correspondéncia quasi automatica entre las doas nn de l’occitan e del catalan: en occitan annèxe, perenne, connotacion, Anna; en catalan annex, perenne, connotació, Anna. Ça que la, i a qualques mots que correspondon pas:
— occitan dinnar; catalan dinar;
— occitan anniversari; catalan aniversari...
La correspondéncia de las doas nn es pas sistematica entre l’occitan e lo francés, ni entre l’occitan e l’italian. L’espanhòl ignòra las doas nn.
Las doas rr
Las doas rr se tròban sempre entre doas vocalas e concernisson fòrça familhas de mots: tèrra, guèrra, òrre, irrupcion, tamarro.
Las doas rr se pronóncian preferentament
— [rr] (= ‘rr’ “rampelada” longa) en lengadocian e gascon;
— [r] (= ‘r’ “rampelada” simpla) en vivaroalpenc, auvernhat e lemosin;
— [ʀ] (= ‘r’ “rebalada” o uvulara) en provençal e niçard.
Dins fòrça dialèctes, una r simpla entre doas vocalas se pronóncia pas coma doas rr (vejatz mon article dins Jornalet del 11.6.2012).
Dins una familha de mots, las doas rr devenon una r simpla en posicion finala:
— la torre o la tor;
— la sòrre o la sòr;
— lo fèrre se ditz en gascon lo hèr.
I a una correspondéncia quasi automatica de las doas rr entre l’occitan, lo catalan, lo francés, l’italian e l’espanhòl. Per exemple: occitan tèrra, catalan terra, francés terre, italian terra, espanhòl tierra...
Ça que la, entre l’occitan e lo francés, podèm trobar qualques cases pauc nombroses ont la correspondéncia fonciona pas:
— occitan guitarra; francés guitare;
— occitan bièrra (bierra); francés bière;
— occitan berret; francés béret;
— occitan Marròc; francés Maroc...
Tanpauc i a pas de correspondéncia entre l’occitan Marròc e l’italian Marocco.
Las doas ss
Las doas ss se tròban sempre entre doas vocalas: tassa, passion, assegurar, Carcassona, Russia.
Las doas ss se pronóncian sempre [s] = ‘ss’. En auvernhat, se pronóncian [ʃ] = ‘sh’ davant i, u.
Entre doas vocalas, coma cadun sap, una s simpla se pronóncia pas coma doas ss.
I a una correspondéncia quasi sistematica de las doas ss entre l’occitan, lo catalan, lo francés e l’italian: occitan Russia, catalan Rússia, francés Russie, italian Russia. L’espanhòl ignòra las doas ss.
Las excepcions
Las excepcions son pauc nombrosas. Las consonantas doblas qu’avèm pas mençonadas çai sus, en principi, existisson pas gaire en occitan: bb*, ff*, hh*, jj*, kk*, pp*, qq*, tt*, vv*, ww*, xx*, zz*.
Ça que la, pòdon existir dins pauques mots compausats e soudats, ont la darrièra consonanta d’un element es identica a la primièra consonanta de l’element que seguís. Per exemple: cap e pelat donan cappelat, sub- e branquial (branquiau) donan subbranquial (subbranquiau).
Tanben los mots forestièrs, non adaptats a l’occitan mas utilizats en occitan, pòdon presentar de consonantas doblas que son inabitualas: jazz, trekking, happening, tutti frutti, Steffi Graf, Exxon.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
El català és una variant de l'occità? no soc un expert, però ho sembla.
#5 Adieu-siatz Bambinet,
"Cabús" es una forma logica que ven de "cap" e del sufixe "-ús". Una varianta coma "capbús", sabi pas s'existís en occitan (lo catalan coneis "cabussar" e sa varianta "capbussar"): en tot cas, "capbús" seriá una forma irregulara, refacha sota l'influéncia de "cap", amb un element etimologic artificial "bus*".
"Chapval" o "capval" o "capvath" se compausa de "cap" e de "val".
"Chapvirar" o "capvirar" se compausa de "cap" e de "virar".
Adiussiatz sénher,
sabetz perqué s'escriu "cabús" e non "capbús" ?
En occitan del Pemont : s'escriu "chapval" (en bas) e non "chabal".
Per Noste (gascon) escriu : "capvirar" e Schook escriu : "chavirar".
Mercés d'avança.
#3 "En gascon, la dificultat tau neo-locutor com taus occitans non gascons qu'ei de saber se cau pronociar la r finau o pas. "
Qu'es la mesma difficultat dins tots los parlars occitans. E quò depend dau parlar. Per exemple en naut-lemosin centrau (segon la classificacion de Domergue) n'i a dos parlars : en "a" e en "è". Qu'es mai que mai una diferenciacion de prononciacion (perque per çò de la gramatica, la diferéncias seguen pas la separacion a/è). Lo parlar en "e" es un parlar ente la "a" tonica se ditz "è". E la finala "-er" se ditz /ar/. Adonc per "parlar" e "ser" a Limòtges disem "parla" e "sei" e a Sent-Junian disen "parlè" e "sar".
En gascon, la dificultat tau neo-locutor com taus occitans non gascons qu'ei de saber se cau pronociar la r finau o pas.
Quin e cau prononciar los mots sòr, tor, hèr qui mentaves ???? N'ei pas evident. Mar, amor , còr no's pronóncian generauments pas de la medisha faiçon en gascon qu'en lengadocian. En gascon, la r no's pronóncia generaument pas, lhevats los mots qui dedoblan la r dens los derivats: agòr, agorreja, tòr (lo gèu), torrada, hèr, herrar etc. Atau, soreta (r muda dens sòr) torreta (r sensibla dens tor), herrar (r sensibla dens hèr) etc. Totun que i a excepcions com pòr on la r i ei muda a maudespieit de pòrro, porret, porreta etc.
Sembla plan qu'en gascon classic, la r finau dens los adjectius en ar: militar, vulgar, singular etc èra egaument muda. L'adjectiu militar que's prononciava exactament com lo vèrbe militar. Aqueths adjectius èran epicèns: ua lenga vulgar, la cigala podanar.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari