Aguest ei eth segon d’ua seria d’articles qu’an er objectiu d’analizar coma s’a resolt en diuèrses comunitats lingüistiques era proteccion dera lengua e era referéncia lingüistica, damb era volentat de contribuir ath debat sus era orientacion deth futur Institut d’Estudis Aranesi, acadèmia catalana dera lengua occitana.
 
Er asturleonés, lengua romanica,  ei estenut sus ua superficia d’apruprètz 25 000 km², sus dus estats diferents, Espanha, sus tres comunautats autonòmes e Portugal, en un territòri de 600 km²s e 10 000 poblants (ua auta Val d’Aran). Era zòna de major proteccion ei era Comunautat Autonòma d’Astúries, e ath delà d’aciu tot ei un abandonament. En Astúries era Lei organica 7/1981, de 30 de deseme, d’Estatuto de Autonomía para Asturias en sòn article 4 ditz: “El bable gozará de protección. Se promoverá su uso, su difusión en los medios de comunicación y su enseñanza, respetando, en todo caso, las variantes locales y voluntariedad en su aprendizaje”. Ei perfectament comparable damb er Estatut d’Autonomia de Catalonha que diguie qu’“era parla aranesa serà objècte d’ensenhament e d’especiau respècte e proteccion”. Era denominacion de “bable” auec reaccions sociaus de non acceptabilitat, talament coma n’auec ena Val d’Aran era denominacion de “parla aranesa”. Per açò era lei que desvoloparie era politica lingüistica “Ley 1/1998, de 23 de marzo, de uso y promoción del bable/asturiano”, emplegarie era dobla denominacion. Era prumèra observacion comparatòria ei qu’entar asturian se tardarie 17 ans en promoir era Lei, mentre qu’entar aranés era Lei de Normalizacion Lingüística de 1983 ja ne hec declaracions importantes e en 1990 damb era Lei de Regim especiau dera Val d’Aran, er occitan ère declarat oficiau ena Val d’Aran, en tot que se recuperaue eth Conselh Generau d’Aran. Son processi damb prioritats diferentes e subertot psicologies divèrses. E maugrat tardar tant de temps era Lei der asturian sonque declaraue er asturian coma lengua tradicionau, mertitòria de proteccion e d’ensenhament optatiu. Actuauaments 50% d’escolans d’Astúries receben ensenhament der asturian, encara que sigue pòc, e era lengua pèrd parlants a un ritme accelerat. En Astúries, zòna de major proteccion der asturleonés, son capables de parlar er asturian, ath torn de 30% dera poblacion. E totun, era volentat sociau e politica de proteccion deth sòn patrimoni lingüistic originèc en 1980, abans der Estatut d’Autonomia e sense qu’aguest ne hesse cap de referéncia, era creacion dera “Academia de la Llingua Asturiana”. Ei era institucion academica –maugrat que non a estatut juridic d’acadèmia–  qu’a era autoritat sus era lengua asturiana. Ei competenta academicament e ei bon auer-la entre es modèls a estudiar entara constitucion dera Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi, maugrat que i an dues caracteristiques que me’n cau destacar. Era prumèra ei qu’era “Academia de la Llingua Asturiana” non ei independenta deth govèrn. Es sòns estatuts, eth sòn contraròtle e eth sòn manteniment depen deth govèrn d’Astúries. Açò non ei çò que volem entar Institut d’Estudis Aranesi.
 
Ena zòna oest d’Astúries i a ua comunitat de parlants de lengua galhèga. Son ath torn de 45 000 persones. Era lengua que parlen li’n diden “eonaviegu”. Era normativa lingüística a estat aprovada pera “Academia de la Llingua Asturiana”. Açò provòque que se dicten normes qu’entren en conflicte damb es normes referenciaus dera lengua galhèga e naturauments dera lengua portuguesa. Evidentament ei era continuacion deth conflicte lingüistic galaico-portugués. En aguest cas era competéncia dera “Academia de la Llingua Asturiana” non ei concebuda coma exclosivament lingüistica dera lengua asturleonesa. Era sua competéncia ei basicament territoriau e s’ocupe des lengües deth sòn territòri autonomic ath delà dera lengua castelhana. Se volguéssem, en Aran, reproduir aguest modèl, en Catalonha, alavetz corresponerie ar Institut d’Estudis Catalans determinar sus era referéncia der aranés (entenut coma era lengua que se parle en Aran). En aguest cas serie innecessari de crear ua auta institucion. Mès,… er Institut d’Estudis Catalans ei era autoritat lingüística dera lengua catalana en tot préner determinacions damb projeccion e en referéncia a toti es territòris e a toti es Païsi Catalans. E atau se considère non legitimat entà préner determinacions respècte dera lengua occitana, donques qu’ei ua auta lengua, e non ac hè. Ei ua acadèmia tematica mès que non pas territoriau. Se se volguesse un IEC sonque deth principat alavetz,… Bèth viatge è entenut ath chovinisme francés justificar qu’era acadèmia adequada entar occitan ei era Acadèmia francesa. Serie eth madeish modèl qu’era “Academia de la Llingua Asturiana”.
 
Segona leçon: Era normativa der aranés non pòt èster determinada per Institut d’Estudis Catalans. Er IEA a d’èster ua institucion autonòma qu’age en compde era lengua occitana ena sua integritat. Non se pòt normativizar sonque entar aranés, ath marge dera rèsta der occitan. Es Nòrmes ortografiques der aranés der an 1983 ja non ac heren e molt ath contrari trinquèren damb era istòria deth moment entà orientar era normativa en coeréncia damb tot eth contèxte occitan. Se non calguesse trebalhar sus tot er occitan, simplement poderiem crear ua filial der Institut d’Estudis Catalans, talament coma er “eonaviegu” respècte dera “Academia de la Llingua Asturiana”.
 
En article que ven analizaram coma, en cas asturleonés, ena rèsta de territòris a on ei present, era prevalença pera varietat locau ei superiora ara referéncia per ua lengua unitària çò que provòque ua desintegracion dera lengua.